DEL GUARDA (120 m MD) a la Dent de Cabirols del Pedraforca, amb en Joan Brunet… o bé com reverenciar a dos gurus dels nostre esport
Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 14 de Setembre de 2019. En el marc incomparable del Refugi Lluís Estasen, i dins dels actes de la «V Trobada d’Escalada» que organitza l’associació Grup Cavall Bernat, en Joan Martí del Castillo i en Remi Brescó han rebut, aquest dissabte, un merescut reconeixement a la seva fructífera i dilatada trajectòria d’escaladors.
El nom d’en Joan Martí, com tots sabeu, va íntimament lligat al del Pedraforca. Guarda del Refugi Lluís Estasen durant trenta anys, la seva empremta persisteix i persistirà tant a les parets, com en l’ànim de diverses generacions d’alpinistes i escaladors, entre els que tinc el goig de trobar-me. Què millor que escalar avui, doncs ―en just homenatge―, aquesta genialitat seva anomenada «Via del Guarda»? A preguntes de la concurrència, per altra banda, l’amic Remi Brescó ha confessat haver obert, fins a dia d’avui, dues-centes setanta una vies. I escalades, dues mil cinc-centes i escaig… I moltes més que en farà, encara!. De manera que «No hay nada más que decir!».
De la via, dir que fa trenta anys ―en companyia d’en Kiku Soler i el malaurat Alberto Montero―, vaig tenir el goig d’escar-la per primer cop. Recordo que, en aquella ocasió, em va caldre algún A0. Avui, en canvi, amb un bon grapat d’anys més, l’hi he posat el «punt vermell». No sé si els parabolts que en Joan hi va afegir ―després del greu accident que una noia hi va patir― hi han tingut res a veure. Sigui com sigui, estic igual de content! I per rematar la jornada, encara ens han quedat ganes de fer la «Gaston»! «No es pot demanar res més!».
LA VIA
1er. Llarg. 30 m V. Llarg comú amb la vía Cerdà-Albert, sense més història que haver-hi de completar l’equipament. Reunió a l’esquerra d’una vira. El més fàcil de tots.
2on. Llarg. 25 m 6a+. Inici per l’esquerra, a buscar una fissura fina, dreta i «patinosa». A l’alçada de dos pitons, s’ha de flanquejar cap a l’esquerra a buscar la reunió. Llarg difícil i incòmode.
3er. Llarg. 30 m 6b. Sortint per l’esquerra, anar a buscar l’inici del gran sostre que hi ha en aquella direcció. Recórrer-lo d’esquerra a dreta, fins al final. Seguidament, escalar la fissura extra-plomada de l’esquerra, fins a la R. Un llarg d’aquells que dóna sentit a aquesta activitat.
4rt. Llarg. 35 m 6a+. Encarar la fissura vertical que tenim just al davant. Passats uns primers metres exigents, la verticalitat disminueix. Seguir per diedres fàcils, i un xic descompostos, fins a la reunió. Bon final, si encara ens queda força als braços!
Aproximació: Des del refugi, agafar durant uns deu minuts el «Camí de la Tartera», fins a quedar sota la Dent de Cabirols. Pujar pel sender fitat que hi ha al marge esquerra de la tartera que en baixa. 30’
Descens: Flanquejar una trentena de metres a l’esquerra, per terreny fàcil, fins a un pi amb una instal·lació de ràpel (20 m). Més avall, un altre arbre marca el gir que cal fer cap a l’esquerra (nord), per anar a trobar una cadena al final de la qual hi ha un segon ràpel (55 m). Caminant cap a l’esquerra (oest), una canal fàcil ens deixa a peu de via altre cop.
Horari: Entre 2h 30’ i 4 hores
