XAVI TEIXIDÓ (260 m MD-) al Peladet de Baix, del Montsec de Rúbies, amb en Jordi Ceballos i en Mateu Maglia… o bé com perdre’s en la isolada immensitat de la Serra del Montsec
Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 12 d’octubre de 2019. L’objectiu d’avui era a molts quilòmetres de distància ―més concretament, a la Muntanya de Montserrat―, els imponderables meteorològics, però, ens han empès a prendre una decisió d’última hora, que ens ha acabat duent fins a aquestes latituds recòndites. La tria, una via dedicada a la memòria d’en «Teixi», l’apassionat guia de muntanya que va perdre la vida al Montblanc.
Un canvi radical que, entre altres coses, ens ha permès substituir la gens inspiradora visió de vehicles i nuclis metropolitans, per la d’altius penya-segats i carenes tortuoses; i el persistent brunzir dels tubs d’escapament de les motocicles, per la suau remor del vent serè de La Noguera.
Una aventura, doncs, duta a terme en un entorn salvatge, a on l’aproximació i el descens compten tant com la pròpia ascensió. Una excusa perfecte per deixar enrere durant un bon grapat d’hores aquest ritme de vida frenètic i desnaturalitzat que ens allunya, cada vegada més, de la pau i tranquil·litat necessàries per poder viure amb dignitat.
Només m’ha sabut greu una cosa: que en Mateu, aquest as que avui dúiem amagat a la màniga, en Jordi i jo, no s’hagi avorrit com una ostra i ens costi de convèncer-lo una propera ocasió. Ha, ha, ha!
LA VIA
1er. Llarg. 35 m 6a. Inici en una placa, protegida amb tres ponts de roca que estàn molt junts. Seguir per diedre, i després tombar a la dreta fins al peu d’una placa protegida amb dos burins (Esperó Therion).
2on. Llarg. 50 m V. Inici herbós per ressalts fàcils, seguit d’una placa de franges horitzontals, un tram de roca punxent i, en acabat, girar a la dreta per unes grades tombades i herboses en direcció al gran díedre dominant.
3er. Llarg. 45 m V+. Paral·lelament al gran díedre fissurat, seguir les plaques de l’esquerra, abans de tornar a dins l’escletxa.
4rt. Llarg. 35 m V. Resseguir tot l’elegant, i estètic, arc de roca extraordinària que els oberturistes anomenen «El Regal dels Deus».
5è. Llarg. 25 m V. Placa dreta de preses romes.
6è. Llarg. 25 m V+. Creuar una feixa i seguir per la placa mantinguda del davant. Segueix fissura, i altre cop placa fins a arribar a una feixa més estreta.
7è. Llarg. 20 m V-. Llarg flanqueig cap a l’esquerra fins al peu d’un sostre.
8è. Llarg. 25 m V. Baixar un xic i seguir flanquejant cap a l’esquerra fins a trobar el diedre de sortida (la fissura desploma que hi ha damunt de la R, és una variant de sortida de dificultat notable).
Aproximació: Des d’Artesa de Segre, prendre la C-1412 en direcció Isona i Tremp, i poc després de passar el pont sobre el riu Segre, seguir a ma esquerra en direcció a Vilanova de Meià. Des d’aquí, continuar durant uns 3 km per la carretera del Pas Nou i trencar a ma esquerra per la pista forestal de Rúbies. Són uns 13 km de no massa bon camí, que finalitzen a l’esplanada que hi ha al davant d’aquest nucli abandonat. Des d’aquí, hi ha dues opcions: baixar per la pista fins a on ens ho permeti el vehicle, o bé fer-ho caminant (dreceres). Des del final de la pista, buscar a ma dreta un corriol poc marcat fins al peu de la Canal de la Lloba. Remuntar per aquesta durant uns deu minuts, per tombar a l’esquerra a buscar una franja de roca grisa d’uns deu metres d’alçada. Superar-la per la dreta i, en ser-hi al damunt, flanquejar a mà esquerra un centenar de metres. Entre 40’ i 1h 15’
Descens: Seguir tota la carena cap a l’Est, fins al coll de la Canal de la Lloba. Baixar cap al sud per la banda dreta, parant esment als trams més drets i emboscats (ràpel de 25 m). Un cop al peu de la canal, reprendre el camí d’anada. Entre 1h i 1h 30’
Horari: Entre 4 i 5 hores
