EL BARÓN RAMPANTE + PORNOSTAR a les parets de Vilanova de Meià, amb l’Octavi Puntas… o bé com riure i rebotir-se a parts iguals
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 26 de gener de 2018.
«Quan els dies es fan curts,
i les nits es tornen fredes,
quan la neu enfarina les carenes,
la verdor es vesteix de gebre,
i les xemeneies fumeja que fumeja…
El sol ve a aquí a passar l’hivern!
Entre aquestes parets severes,
pintades de grisos, ocres i rogencs,
curulles d’angoixes, de somnis,
d’esperances i d’anhels…
Parets de Vilanova de Meià,
vull estar sempre a prop vostre,
i acaronar-vos cada pam de roca,
mentre un mar de cotó fluix us besa els peus!»
EL BARON RAMPANTE (210 m ED-) a la Roca dels Arcs
Ens ha semblat una molt bona via, tant pel que fa al traçat ―força variat, exigent i mantingut―, com a la qualitat de la roca ―poc «rentada»― i a l’equipament ―més aviat generós, però no excessiu―. Els graus detallats a la ressenya són meres apreciacions del meu company de viatge. Un servidor, fent el grau obligat s’ha donat per satisfet i s’ha quedat ben ample! Ha, ha, ha!
1er. Llarg. 35 m 6b+. Inici per roca dubtosa, que a mesura que progressem millora, en llarga diagonal cap a la dreta. El pas més dur és al final, per superar un sostre. Bon llarg, exigent i un sic atípic del lloc, que t’agafa en fred.
2on. Llarg. 30 m 6b. Llarg desplomat i cantellut, que et fa «apretar», però et va donant «vidilla». Boníssim!
3er. Llarg. 35 m 7a+/7b. La cosa comença suau, però de mica es va posant dreta fins a tornar-se vertical i, encabat, desplomada i tècnica… I, aleshores, ja se sap que o escales molt bé, o t’acabes agafant a tot! Aquest és, amb diferència, el llarg més dur. Pels «bous» i les «boues» que siguin capaços de fer-lo en lliure, clar!
4art. Llarg. 20 m 6c+/7a. Molt exigent, també, però menys extra-plomat que l’anterior. Llarg curt, però molt bonic!
5è. Llarg. 40 m 6a. Inici amb un flanqueig a l’esquerra, fins a situar-se al peu d’un díedre poc definit. La roca no és bona del tot i, just a dos o tres metres a l’esquerra, hi ha una altra línia de parabolts que, segons en Luichy, és un intent de colar una via a no hi ha espai. Sense ser un mal llarg, és el menys atractiu.
6è. Llarg. 50 m 6a. Mur «esculpit» de roca «sputnik», característic de la zona que, malgrat la seva considerable longitud, acaba fent-se curt. Final de festa brutal!
Horari: Unes 3 hores
En arribar a la feixa a on s’acaba la via, hem fet un altre llarg d’uns 30 m de IV+, més o menys en línia recte, per acabar d’arribar a dalt de tot. D’aquesta manera, remuntant la carena cap a l’oest, en mitja horeta ens hem plantat al peu de la Roca Alta
PORNOSTAR (105 m MD) a la Roca Alta
➪ Ressenya imprimible en PDF
Potser per si sola no mereix la visita, però combinada amb alguna altra és ideal. Inclosa al llibre de les 100 Millors d’en Soldevila, és d’aquelles que des de sempre era a la llista, però costava que s’alineessin els astres.
1er. Llarg. 30 m 6b. Per fer el primer pas, cal enfilar-se per un arbre i, des d’allà, posar-se a la paret. El primer pas no és fàcil del tot i l’assegurança queda una mica enlaire. A continuació hi ha uns deu metres a pèl, protegibles amb aliens, per arribar al segon parabolt (sort que la roca és excel·lent). I d’aquí en amunt, curiosament, la migradesa de xapes es converteix en abundància. Bon llarg, amb passos estètics i tècnics.
2on. Llarg. 25 m 6a+. El passos que donen el grau al llarg, són dos petits desploms amb bon cantell que hi ha poc després de l’inici i cap a la meitat. La resta, un muret de «regletes» típic de la regió. Llarg de bon fer.
3er. Llarg. 35 m V+. Placa vilanovina, amb les preses fetes a la mida dels dits. Senzillament, espatarrant!
4art. Llarg. 20 m 6b+. Muret vertical de presa petita i grimpada final. S’ha acabat!
En acabar, l’Octavi encara n’hagués fet una altra… però la gent gran ja se sap, de seguida acabem els torrons! De manera que ens hem anat a cal Cirera a fer la cerveseta i a seguir rient, que prouta falta fa! En tot cas ja tornarem, que de vies encara ens en queden unes quantes per tatxar!
Horari: Més o menys 1h 30′
