GAM (230 m MD) al Bisbe de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com pujar al cel de la manera més directa
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 4 de juny de 2016. La trajectòria d’un escalador de llarg recorregut sol estar marcada per diferents etapes. Si un ha tingut la sort de començar jove, i de poder-ho seguir fent durant molts anys, és probable que recordi el seu debut a l’activitat amb una certa nostàlgia; sense més suports documentals, però, que el d’alguna fotografia i vagues anotacions en quaderns quadriculats. Nogensmenys, resulta habitual que les vies que un acabi coneixent vinguin més determinades per l’atzar ―companys, tendències, proximitat…― que no pas per plans prèviament preconcebuts. I, tanmateix, és bo que sigui així; la curiositat i la vehemència són els millors motors de la passió. Tard o d’hora, arriba aquell moment en la vida de cadascú, però, en que cal fer una aturada en el camí i, bo i passant balanç de la pròpia història, adonar-se que el temps i les forces són finits. I, en el cas dels escaladors, constatar que la llista de vies pendents imprescindibles continua sent tan llarga que un no es pot permetre, per més temps, dilatar l’abordatge d’aquests tresors!
Deu ser per això que, arribat a aquestes alçades de la pel·lícula, darrerament un servidor no fa més que fer fotografies, escriure ruqueries, treure’s el barret i eixugar-se les baves de badoc. Vinga doncs, abans no se’m passi l’arròs, a fer la GAM del Bisbe!
A part d’això, què us he de dir que no sapigueu o bé hagueu sentit dir d’aquesta extraordinària via, oberta l’any 1959 per un nombrós grup d’il·lustres membres del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès…? Ah sí, que tots els tòpics que se’n diuen són certs de cap a fi! Dificultat constant, ambient majestuós, bona roca en general, verticalitat absoluta, pati descomunal… En definitiva, una obra d’art simbiòtica, fruit dels capricis de la natura i la saviesa dels homes per treure’n profit. Un gaudi indescriptible, amb que regalar-se i enaltir els sentits i l’esperit.
Gràcies Joan, per acceptar de repetir-la!
