«Aquesta ruta ressegueix, parcialment, el traçat original de la Haus-Estrems del 1945, primera gran itinerari obert al vessant nord del Gorro Frigi. Degut al seu traçat atractiu, bona roca i equipament generós, actualment és una de les més recorregudes, no només d’aquesta agulla, sinó de tot el massís de Montserrat».
☑Primera ascensió: A. Cardona i A. Montesinos, el mes de juny de 1990.
☑Longitud / llargs de corda: 165
metres / 5
☑Horari aproximat: 2 hores
☑Dificultat: D+ (V)
☑Orientació: Nord
☑Equipament: Generosament equipada
amb parabolts.
☑Material necessari: 8 cintes
☑Grau d’exposició: Baix
☑Grau de compromís: Baix
☑Valoració: ☆☆☆
Poques setmanes més tard d’haver escalat la Escabroni Escapullini de la Miranda de Can Jorba, amb un calçat poca adequat ―vambes―, avui la Marina estrenava els seus primers peus de gat. Uns Boreal Ninja JR del trenta i poc. I per fer-ho encara més rodó, hem pujat al Monestir amb el cremallera. Doble estrena, doncs! Després de recórrer les Escales dels Pobres, creuar el Pas dels Francesos, depassar el pla de Santa Anna i agafar el camí de Sant Joan, ens hem vist sorpresos per una boira pixanera i espesa que, a partir d’aquesta alçada, ho cobria tot. Les ganes, però, han pogut més que la meteorologia adversa, i hem acabat fent la via, tot i patir un xic de fred.
Gràcies a en Xavi, un amic entranyable d’aquells a qui gairebé se li pot demanar tot… ―bé, sense passar-se―, he pogut veure satisfet tant el desig de veure escalar a la meva filla de deu anys, com el d’escalar jo de primer. Ell, que també és força novell en la pràctica d’aquesta afició tan fantàstica, només d’acompanyar-nos ja s’ha donat per satisfet. Malgrat li hagi tocat de fer el paper de «mainadera», per dir-ho d’alguna forma.
La popularitat d’aquest recorregut té una base ben assentada en el seu grau assequible de dificultat, la seva escassa exposició, gràcies a estar molt ben assegurada; un conglomerat, si bé puntualment una mica polit, de bona qualitat; i una línia atractiva i ben trobada. Tot allò que els amants del «loveclimbing» ―de tant en tant també m’hi compto― puguem desitjar per a una ocasió com aquesta.
Per començar la via, cal situar-se just nord de l’agulla, un xic a l’esquerra de la vertical d’un parell d’arbres que hi ha 30 metres mes amunt. A l’hora de baixar hi ha diferents opcions. Després que el 2014 se’n desmuntessin els passamans i les cadenes que durant tants anys havien servit per pujar i baixar del Gorro Frigi amb una raonable facilitat, la forma més còmode de fer-ho segueix sent desgrimpant i/o rapelant per aquest mateix vesant sud. Nosaltres hem optat per fer-ho rapelant per unes instal·lacions que hi ha per la banda est. No ha estat la idea més encertada del dia, per cert.
