DIRECTA SAGITARIO (185 m MD+) al Plec del Llibre Superior, de Montserrat, amb en Damià Santiveri i en Joan Brunet… o bé com assolir el cim dels Plecs saltant de balma en balma
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 10 de febrer de 2018. Des que en Llullu Barba, en Marc Montaner i en Riki Kalamontse van tenir l’encert de restaurar «al dente» l’equipament d’aquesta obra d’art, fa un any i mig, que l’havia incorporat a la meva cartera de pendents. Com gairebé sempre, però, mancava trobar els companys, la data i, sobretot, la motivació per gosar de temptar-la. No és un itinerari per prendre-se’l a la lleugera, aquest. Fins que, aquesta setmana, amb la imminent entrada en vigor de les restriccions per nidificació, em va semblar que podia ser el moment adequat. A l’altra banda de la balança, però, temperatures sota zero, presència de neu a bona part dels massís i previsió de fortes ratxes de vent de nord. Tot plegat, una equació plena d’incerteses que em va acabar de posar nerviós! En quan a la motivació i als companys de cordada… Bé, amb aquest parell d’impresentables, qui no s’atreviria a ficar-se a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància? Ha, ha, ha!
Via mítica i emblemàtica de l’Armand, oberta fa gairebé quaranta anys, bo i cercant les escasses debilitats que ofereix la roca pel bell mig d’aquest pany de paret impressionant. Sortosament, al final, l’hem pogut transitar sense passar més angúnies que les necessàries. Uns amb millor estil que altres, tot s’ha de dir! Després de fer un repartiment dels llargs, a dit: primer i cinquè (els més obligats) per a en Damià, segon i tercer per a en Joan, i quart i sisè per a mi; cadascú ha acabat fent el què bonament ha pogut. En Damià, com a bon bou que és, apurant en lliure fins a on la roca i els «maporros» li han permès. I els altres… diguem que ens en hem ensortit amb tècniques més tradicionals. O bé, el que és el mateix, més Ae que no pas lliure. «El que vale, vale, y el que no…» Què hi farem! Decididament, aquesta és una via que, per poder gaudir-la, cal anar-hi allò que se’n diu més aviat «sobrat». I, si pot ser, un dia que no foti tan fred… Brrrr!
LA VIA
1er. Llarg. 30 m 6b+ (6a/Ae). Comú amb les vies Rosaura i Tai-Chi. Segueix una línia força directa per una gran placa de presa petita, però ferma, fins a la primer dels grans forats que hi ha a la paret. Llarg molt mantingut.
2on. Llarg. 20 m 6a. Sortida per la dreta i, de seguida, flanqueig cap a l’esquerra a cercar una nova balma. Pas d’entrada a la reunió, difícil en lliure. En conjunt, no obstant, el llarg més assequible.
3er. Llarg. 25 m 6c (6a+/Ae). Sortida per la dreta del forat a superar un muret i tornar a la vertical de la reunió. A continuació, segueix un tram més assequible fins a l’alçada d’una nova cavitat. Superar aquesta, per arribar a la R, torna a tenir un parell de passos extra-plomats.
4art. Llarg. 25 m 6a+ (V+/Ae). De característiques similar al segon, igualment comença per la dreta i retorna cap a l’esquerra fent un llarg flanqueig. L’entrada a la reunió, torna a ser allò que revesteix més dificultat.
5è. Llarg. 40 m 6b+/Ae (6a/Ae). Com en tots els llargs, sortida per la dreta del forat a enfilar un llarg mur compacte. A la part final, la tendència del traçat va més aviat cap a la dreta. Juntament amb la primer, la tirada més mantinguda i obligat del recorregut. Inclús fent-lo en Ae, les sortidetes en lliure tenen la seva gràcia. Llarg molt exigent en lliure, amb passos que sobrepassen de llarg el sisè grau.
6è. Llarg. 45 m 6c (V/Ae). Sortida per la rampa de llançament que queda a la dreta de la R, en direcció a un altre mur molt vertical, aquesta vegada molt assegurat. Superat aquest, seguir pel díedre mig trencat que ens queda just al davant i que duu a la cresta cimera. Reunió a l’altra banda de la paret, aprofitant la instal·lació de rapel. «C’est fini!»
Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília, seguir la carretera en direcció oest ―Can Massana―. Al cap d’uns tres-cents metres, prendre el camí senyalitzat que puja per la Canal de la Llum. Arribats al coll (uns 40′), baixar pel Torrent del Migdia durant 15′ més, fins a passar per entremig de dos grans blocs caiguts. Just després, pujar a ma dreta per un torrent embrossat ―en direcció oest―, seguint unes traces de camí. La via comença al costat d’una alzina. 1h 15′.
Una altra opció és fer-ho pel sud, pel Camí dels Francesos, entre Can Jorba i la Vinya Nova, baixant al Torrent del Migdia un cop passat Coll Musset.
Descens: Seguir cap a l’oest per l’aresta dels Plecs, fent un primer rapel d’uns 20 m fins a la bretxa del Superior amb l’Estret i, seguidament, superar un parell de ressalts de IV ―aconsellable anar encordat―. En arribar a la Paret del Montgròs, si hem vingut del nord, el millor és acabar d’escalar aquest ―un centenar de metres fàcils, puntualment equipats― i baixar, encabat, pel marcat camí que duu, de bell nou, al coll i a la Canal de la Llum.
Si ho hem fet pel sud, al final de l’aresta baixar pel rapel equipat de 30 m que, en aquella direcció, mena a una traça de camí que retorna al Torrent del Migdia. I d’aquí, a Coll Musset i can Jorba pel Camí dels Francesos.
Horari: De 4 a 5 hores
