DIRECTA SAGITARIO (185 m MD+) al Plec del Llibre Superior de Montserrat, amb en Damià Santiveri i en Joan Brunet… o bé com assolir el cim dels Plecs saltant de balma en balma
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 10 de febrer de 2018. Des que en Llullu Barba, en Marc Montaner i en Riki Kalamontse van tenir l’encert de restaurar al dente, fa un any i mig, l’equipament d’aquesta obra d’art, que l’havia incorporat a la meva cartera de pendents. Com gairebé sempre, però, mancava trobar els companys, la data i, sobretot, la motivació per gosar temptar-la. No és un itinerari per prendre-se’l a la lleugera, aquest. Fins que, aquesta setmana, amb la imminent entrada en vigor de les restriccions per nidificació, em va semblar que podia ser el moment adequat. A l’altra banda de la balança, però, temperatures sota zero, presència de neu a bona part dels massís i previsió de fortes ratxes de vent del nord. Tot plegat, una equació plena d’incerteses que em va acabar de posar nerviós! En quan a la motivació i als companys de cordada… Bé, amb aquest parell d’impresentables, qui no s’atreviria a ficar-se a qualsevol lloc i en qualsevol circumstància? Ha, ha, ha!
Via mítica i emblemàtica de l’Armand, oberta fa gairebé quaranta anys, bo i cercant les escasses debilitats que ofereix la roca pel bell mig d’aquest pany de paret impressionant. Sortosament, al final, l’hem poguda transitar sense passar més angúnies que les necessàries. Uns amb millor estil que altres, tot s’ha de dir! Després de fer un repartiment de llargs a dit: primer i cinquè (els més obligats) per a en Damià, segon i tercer per a en Joan, i quart i sisè per a mi; cadascú ha acabat fent el que bonament ha pogut. En Damià ―com a bon bou―, apurant en lliure fins a on la roca i la butida li han permès. I els altres… diguem que emprant tècniques més tradicionals. O bé, el que és el mateix, més Ae’s que res més. «El que vale vale y el que no…» Què hi farem! Decididament, aquesta és una via que per poder gaudir-la cal anar-hi allò que se’n diu una mica sobrat. I, si pot ser, un dia que no foti tan de fred… Brrrr!
LA VIA
1er. Llarg. 30 m 6b+ (6a/Ae). Comú amb les vies Rosaura i Tai-chi. Segueix una línia força directa per una gran placa de presa petita, però ferma, fins al primer dels grans forats que hi ha a la paret. Llarg molt mantingut.
2on. Llarg. 20 m 6a. Sortida per la dreta i, de seguida, flanqueig cap a l’esquerra a cercar una nova balma. Pas d’entrada a la reunió difícil en lliure. En conjunt, no obstant, el llarg més assequible.
3er. Llarg. 25 m 6c (6a+/Ae). Sortida per la dreta del forat, a superar un muret i tornar a la vertical de la reunió. A continuació, segueix un tram més assequible fins a l’alçada d’una nova cavitat. Superar aquesta per arribar a la R, torna a presentar un parell de passos desplomats.
4art. Llarg. 25 m 6a+ (V+/Ae). De característiques similar al segon, comença per la dreta i, en acabat, retorna cap a l’esquerra fent un llarg flanqueig. L’entrada a la reunió torna a ser allò que revesteix més dificultat.
5è. Llarg. 40 m 6b+/Ae (6a/Ae). Com en tots els llargs, sortida per la dreta del forat a enfilar un llarg mur compacte. A la part final, la tendència del traçat va més aviat cap a la dreta. Juntament amb la primera, la tirada més mantinguda i obligada del recorregut. Inclús fent-ho en Ae, les sortides en lliure tenen la seva gràcia. Llarg molt exigent en lliure, amb passos que sobrepassen de llarg el sisè grau.
6è. Llarg. 45 m 6c (V/Ae). Sortida a mà dreta, per una rampa de llançament que va en direcció a un mur vertical. Tram molt assegurat. Superat aquest, seguir pel díedre mig trencat que ens queda just al davant, i que duu a la cresta cimera. Reunió a l’altra banda de la paret, aprofitant la instal.lació del ràpel. S’ha acabat!
Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília, seguir en direcció a Can Maçana durant uns tres-cents metres, abans de prendre el camí de la Canal de la Llum. Arribats al coll (uns 40′), baixar pel Torrent del Migdia durant 15′ més, fins a passar per entremig de dos grans blocs caiguts. Just després, pujar a mà dreta per un torrent embrossat ―direcció oest―, seguint unes traces de camí. La via comença al costat d’una alzina. 1h 15′.
Una altra opció és fer-ho pel sud, seguint el Camí dels Francesos (entre Can Jorba i la Vinya Nova), i baixant al Torrent del Migdia un cop passat Coll Musset. 1h molt justa.
Descens: Seguir cap a l’oest per l’aresta dels Plecs, fent un primer ràpel d’uns 20 m fins a la bretxa del Superior amb l’Estret. Seguidament, superar un parell de ressalts de IV ―aconsellable anar encordat―. En arribar a la Paret del Montgròs, si hem vingut pel nord, el millor és acabar d’escalar aquest ―un centenar de metres fàcils, puntualment equipats― i baixar, en acabat, pel marcat camí que duu, de bell nou, al coll i a la Canal de la Llum.
Si ho hem fet pel sud, al final de l’aresta baixar pel ràpel equipat de 30 m que, en aquella direcció, mena a una traça de camí que retorna al Torrent del Migdia. I d’aquí, a Coll Musset i Can Jorba pel Camí dels Francesos.
Horari: De 4 a 5 hores
