“L’Aranya” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

L’ARANYA (340 m MD) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Xavier Oliva… o bé com acabar reconeixent l’artròpode pel seu nom

Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 11 de novembre de 2020. Hi ha vies a on, una part gens menyspreable de la seva dificultat rau en trobar-les. Més d’una, i més de dues vegades, he acabat baixant d’una paret per no haver sabut encertar la línia que buscava ―o bé no n’he estat segur del tot―. En altres, senzillament, ni tan sols he arribat a localitzar l’espadat a on han estat obertes. I és que, per identificar els itineraris, principalment en indrets amb els que estem poc familiaritzats, primer de tot cal anar ben documentat i, en acabat, afinar bé la punteria. L’experiència, no cal dir-ho, també ajuda a no cometre tants errors. Així i tot, com que no sempre és una tasca senzilla, aquesta acaba convertint-se en un factor més a tenir en compte en el complex joc de l’escalada clàssica.

       La comprensible reticència d’oberturistes (i repetidors) a deixar constància escrita del nom de les vies al peu de les parets, en el cas de l’Aranya, no només no existeix, sinó que la retolació s’hi prodiga de forma reiterada. Tractant-se, però, d’una clàssica de traçat sinuós, encreuada per diverses rutes, aquestes indicacions estan justificades. Al Pedraforca, per exemple, en vies tan visitades (i perdedores) com la Pany, la Homedes o la Estasen, hi ha retolades també diverses indicacions, que de ben segur faciliten les coses a més d’un despistat.

       La primera vegada que vaig escalar l’Aranya (2014) , vaig iniciar l’ascensió al Camí de les Feixades, tant per la mala fama de la roca en els dos primers llargs, com per la contrastada dificultat d’aquests amb la resta de la via. Avui, després de recórrer l’itinerari en la seva integritat, penso que val molt la pena conèixer-ne també la part de baix, malgrat el grau obligat i la dificultat global variïn.

       Malgrat tractar-se d’una via variada, que alterna trams prou bons amb altres d’atractiu més escàs, el traçat sempre guarda una certa lògica. En quan a l’equipament, tot i haver estar restaurada (2011), no és abundant, per bé que es pot completar amb relativa facilitat. Una via, doncs, molt recomanable, sobretot pels que visitin el Serrat de les Garrigoses per primer cop.

LA VIA

1er. Llarg. 25 m 6a. Fissures discontínues i verticals de roca delicada, escassament protegides. Llarg atlètic i mantingut.

2on. Llarg. 35 m 6a.Sortida evident per la dreta de la reunió, seguida d’una fissura incòmode de difícil protecció. Tram final pel bell mig d’una curta xemeneia, aprofitant una savina per reeixir. Un altre llarg atlètic per roca descrostada. El més difícil de la via, però, ja està fet!

3er. Llarg. 45 m V. Després d’una cinquantena de metres sense cap dificultat tècnica, seguir el Camí de les Feixades cap a l’oest durant uns vint metres. Inici del llarg en una canal, a l’esquerra d’un marcat esperó. Llarg que va jugant entre la canal i uns esperons de roca. Reunió en una placa, sota un sostret, entrant per l’esquerra (a mà dreta hi ha la reunió de la Don Cipote de la Mancha).

4art. Llarg. 35 m V+Inici a mà dreta per encarar una rampa i una placa. Passada una instal·lació de ràpel, segueixen dos diedres abans de la reunió.

5è. Llarg. 30 m IV. Després de superar un curt ressalt, seguint la inscripció Aranya, fer reunió a la feixa del descens. Llarg sense cap complicació, que es pot enllaçar amb el següent.

6è. Llarg. 30 m II. Seguir per terreny fàcil, fins a una nova inscripció en vermell.

7è. Llarg. 25 m IV+. Sortir a mà dreta per un diedre fissurat, i abandonar-lo en arribar a una placa. Seguir aquesta, per la dreta primer i, en acabat, recte fins a la reunió.

8è. Llarg. 35 m V. Inici a mà dreta, en direcció a una nova inscripció d’Aranya. Resseguir, després, el pilar final característic fins al peu d’un petit sostre.

9è. Llarg. 30 m IV+. Resseguir un bonic diedre i, en arribar a una instal·lació de ràpel, continuar per una canal fins a la reunió.

10è. Llarg. 50 m V+. Seguir un diedre evident, al principi i, més endavant, sortir a la placa. El tram final va per una fissura.

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, seguir la carretera que va les Coves del Salnitre, fins que, en un marcat revolt, s’evidencia un rastre que ressegueix la grada inferior del Serrat. Seguir-lo durant uns 10’, abans de cercar una lleu inscripció en vermell del nom de la via damunt d’un pedestal. 25’

Descens: En dos ràpels de 55 i 60 metres, seguits d’una curta desgrimpada per arribar a la feixa superior. Seguir cap a l’oest per unes fites. Més endavant hi ha l’opció de fer un ràpel, o bé, seguint curosament les fites, arribar al Camí de les Feixades caminant. 1h

Horari: Entre 3 i 5 hores

1er. Llarg. Primer metres exigents

2on. Llarg. Roca delicada i dificultats per protegir…

3er. Llarg. En Xavier iniciant el primer llarg de la segona part de la via

3er. Llarg. Perspectiva de la part final

4art. Llarg. Placa de forats

5è. Llarg. Tram final i reunió

6è. Llarg. Ressalt de tràmit

7è. Llarg. Tram d’enllaç a la part final

7è. Llarg. Difícil de perdre’s, oi?

8è. Llarg. Plaques de molt bona roca, seguint un marcat esperó

8è. Llarg. A punt d’arribar a la reunió

9è. Llarg. Darrers metres, vistos de la reunió

10è. Llarg. Al diedre inicial

Segon ràpel

Fotos de l’ascensió feta el 2 de març de 2014, amb en Toni García

En Toni a punt de començar

Navegant per plaques de qualitat

Contrallum

Fent un canvi de reunió

Superació d’un petit desplom

Buscant el punt més factible

A punt de posar un flotant

Un bon díedre per davant…

Així quedo bé?

A vista d’ocell

“Paradigma” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

PARADIGMA (305 m MD) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Marc Busquets… o bé com recordar que hi ha una altra manera d’escalar

Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 13 d’octubre de 2020. Quan en Marc em va proposar aquesta via, el primer que vaig fer va ser buscar-la a internet. I com que només la vaig trobar al bloc Escales Rodones d’en Cesc Rossell (Buitrin), vaig pensar que podia ser qualsevol cosa menys una Love climb. Aleshores, però, hi vaig veure una ressenya d’allò més ben feta i detallada dels Germans Massó (oberturistes de la via, juntament amb l’Amadeu Pagès), i això em va donar per pensar que, malgrat haver de dur martell i pitons, potser valia prou la pena. Acte seguit, li vaig dir a en Marc que ja hi podíem anar.

         Vuit claus i dos espits en més de tres-cents metres, ja donen una idea de com aniran les coses. I si, a més, hi afegim sengles trams de roca mediocre i una notable presència de vegetació… ja tenim tots els ingredients per viure una aventura en tota regla. Nosaltres, a part dels friends i tascons, hi hem encabit set pitons més. I un l’he posat jo —si en feia d’anys que no en posava!—; espero que no crei addicció! Ha, ha, ha! Al segon llarg, per ser més exactes: una tirada que no passa de cinquè, però que amb flotants fa de mal assegurar. Al llarg següent, en recolzar-se en un dels claus que acabava de posar, en Marc ha fet una bona volada. Lluny de descoratjar-nos, però, aquests moments de incertesa i de tensió ens han fet recordar l’aforisme d’en Joaquim Gil:

«Si no passes por, si no tens sensació de perill, si no costa…
no és escalar, pot ser qualsevol altre cosa. Per a alguns, les
millors vies son les que no s’han repetit mai. Un bon escalador
deixa de ser-ho, quant es creu millor que els altres. No es tan
important el què, el com i amb qui escalis, l’important és estar
aquí i gaudir-ne plenament. Estem fets d’una manera, que sempre
que tenim una engruna d’esperança, les impossibilitats
s’esvaeixen»

        La Paradigma, doncs, és una d’aquelles vies que potser no recomanaries a tothom, però que quan l’acabes n’estàs ben satisfet. Un paradigma de l’escalada clàssica, de l’escalada autèntica, d’aquella escalada primigènia que ens empeny a descobrir nous horitzons. Sortir, de tant en tant, de la zona de confort ens reconnecta de bell nou amb la vida, amb l’essència d’allò que portem a dins, ben amagat. No us ho negueu mai!

LA VIA

1er. Llarg. 45 m V+. Diedre, aparentment inofensiu, que degut a la manca d’ancoratges fixes, ja et posa les piles de bon començament. El pitó que marca la ressenya no l’hem trobat. Nosaltres n’hi hem posat un.

2on. Llarg. 45 m V. Un altre diedre, aquesta vegada amb roca dolenta, brut i vegetat, a on a part dels friends pertinents, hi hem encabit un altre pitó.

3er. Llarg. 25 m V+/A1. Primer llarg de la Grada Central. El més laboriós de la via, degut als pas-sos d’artificial a equipar. Tres claus de via, més quatre que n’hi ha emplaçat en Marc; en total set. Per superar els vint-i-cinc metres més rabiüts del trajecte.

4art. Llarg. 20 m V+. Llarg curt i senzill, equipat amb tres claus. De fàcil completar.

5è. Llarg. 35 m IV+. El més senzill de tots.

6è. Llarg. 40 m V. Primer llarg de la Grada Superior que, després d’un diedre fàcil, va a buscar l’esperó de la dreta, fins a l’alçada d’un arbret. Moment en que cal anar a l’esquerra. Si anéssim a mà dreta, faríem reunió a la Non Regressed Band.

7è. Llarg. 40 m V+. Un altre llarg ben laboriós, que va d’esquerra a dreta, per retornar a mà dreta a la part final. Hi hem encabit dos claus.

8è. Llarg. 15 m V. Per placa, curt i fàcil.

9è. Llarg. 40 m V. Potser el més estètic de la via. Xemeneia inicial, seguida d’una placa a on toca escalar.

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, seguir el Camí de les Feixades durant uns 10’, fins que, força abans de les Coves del Salnitre, s’evidencia un rastre que ressegueix la Grada Inferior del Serrat. Al cap d’uns 15’ trobem el díedre inicial.

Descens: Tres ràpels (30, 40 i 50 m), fins a la feixa de la Grada Central. Seguir-la cap a l’oest (esquerra), seguint fites i rastres de camí, fins a trobar, de bell nou, el Camí de les Feixades, a l’alçada de les Coves del Salnitre. En algun punt, cal fer servir un xic la intuïció. 1h

Horari: Entre 6 i 8 hores

Amb en Marc Busquets

1er. Llarg. Inici

1er. Llarg. En Marc, al punt més dificultós

2on. Llarg. Tram final

3er. Llarg. Clavant el primer pitó del llarg

3er. Llarg. Tram laboriós

3er. Llarg. Tram en lliure

4art. Llarg. Fàcil i florit

5è. Llarg. Encara no ens hem perdut, que ja és molt!

5è. Llarg. Perspectiva general

6è. Llarg. Sortint del diedre, per posar-se a la placa

7è. Llarg. El segon llarg més treballós de la via

8è. Llarg. Xemeneia clàssica

Als ràpels

Ressenya original

Detall dels llargs

“Rosa d’Abril” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

ROSA D’ABRIL (200 m MD+) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com celebrar Sants Innocents, bo i cantant el Virolai

Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 28 de desembre de 2019.
«Rosa d’abril,
Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel»

       Avui, mentre estàvem escalant, en Joan, el company ―i amic― amb qui més vegades he compartit corda aquests darrers quatre anys, m’ha confessat que era el seu cinquantè aniversari! Una xifra ben rodona que, entre altres prerrogatives, porta associada la de membre honorífic del selecte club dels «Cordades Centenàries». Ha, ha, ha! Bé, bromes apart, quina millor manera de celebrar-ho que escalant una via ―igualment rodona― com aquesta? Per cert, si el veieu, feu-li una bona estirada d’orelles. De cabells no… que ja n’hi queden ben pocs!

       Amb un segon, un tercer, i un darrer llargs antològics, la Rosa d’Abril és, sens dubte, una de les millors vies del sector. Un recorregut recomanat per en Dani Brugaroles que, malgrat ser prou exigent i dur l’inconfusible segell dels seus oberturistes, darrerament sembla haver-se posat de moda. Bona mostra en són els rastres de magnesi que hem anat trobant pel camí!

       Degut a la lleu convalescència del meu company ―fruit dels avatars d’aquesta nostra tan estimada, a l’hora que soferta, activitat―, avui m’ha tocat d’escalar de primer, gairebé tota la via. I jo més content que un gínjol, perquè us he d’enganyar! Al final no he estat capaç, però, de posar-hi el punt vermell: just abans del 6c, m’he parat a fer un repòs. Bé, tan se val, la qüestió és que hem xalat de valent, tots dos!

LA VIA

1er. Llarg. 45 m Vè. D’inici poc definit, als primers metres toca barallar-se amb els matolls per obrir-se camí fins a un esperó. Passat aquest, a la part final torna a haver-hi vegetació. Llarg que no presagia, en absolut, la qualitat d’allò que vindrà després.

2on. Llarg. 30 m 6c. Fissura atlètica amb bones nanses que, a part de desplomar-se, es tanca a mesura que avancem. L’exigència del pas més extrem (6c), ve més donada més per la continuïtat que no pas per la dificultat concreta. Passat aquest, ve un tram de placa i, en acabat, un diedre delicat. Llarg boníssim, gens típic de Montserrat!

3er. Llarg. 20 m 6a+. Placa vertical de forats, a reforçar, damunt d’una roca brutal. Completament distint a l’anterior, però tanmateix excel.lent.

Caminar cap a la dreta durant uns 80 m, primer per una carena i, en acabat, per una feixa (inscripció «Aranya»).

4art. Llarg. 30 m IV. Llarg de transició que, traçant una diagonal cap a la dreta, va a buscar el diedre més marcat d’aquesta segona part de la muralla.

5è. Llarg. 40 m V+. Diedre amb roca delicada, assegurances justes i escasses possibilitats de protecció. El desplom de la part final, es flanqueja per l’esquerra. No és un mal llarg, però cal posar-hi els cinc sentits!

6è. Llarg. 45 m. 6a. Diedre-xemeneia vertical, de presa generosa, amb un tram d’off-width a la part final. Per la seva longitud, i escàs equipament, millor no anar escassament fornit de peces grandetes. Reunió d’un sol espit, en plena carena. Bon final de festa!

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, pel Camí de les Feixades, uns dos-cents metres més endavant de les Coves del Salnitre. 20’

Descens: Carenejar 5 m cap a l’est, fins a trobar el final de la via Del Xavi. Baixar fins a la feixa en dos ràpels (50m+60m), i seguir-la després cap a l’oest, fins a trobar les fites que, seguint un traçat sinuós, acaben, de bell nou, al Camí de les Feixades.

Horari: Entre 4 i 5 hores

Amb en Joan Brunet

1er. Llarg. Primers metres, per entremig de la vegetació

1er. Llarg. Arribant a la reunió

R1

R1 Pont de roca XXL

2on. Llarg. Som-hi, que aquest és el bo!

2on. Llarg. De moment, hi ha “ganda”

3er. Llarg. Protegint l’entrada

3er. Llarg. A punt de deixar enrere les dificultats

Inscripció “Aranya”

A l’alçada del canvi de reunió

4art. Llarg. Sempre pel més fàcil…

4art. Llarg. En Joan, a l’alçada de la R4, comprovant que seguim la bona direcció

5è. Llarg. Fent el flanqueig cap a l’esquerra, per evitar el sostret

6è. Llarg. Començant el diedre

6è. Llarg. Bo, bo, de debò!

Primer ràpel (50 m)

Segon ràpel (60 m)

Un dels diversos ponts de roca d’aquest recorregut

En Joan, més content que un gínjol, el dia del seu 50è aniversari

“Sant Baró” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

SANT BARÓ (460 m ED-) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com transitar l’estreta línia que separa cel i avern

➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 4 de febrer de 2017. La tercera reunió (sisena original) d’aquesta via es fa al costat d’una petita cova, de la que n’emergeixen una escalfor i uns efluvis dignes dels més profunds abismes infernals. Tanmateix, Sant Baró, el títol nobiliari celestial que li dóna nom, fa referència a un dels apel.latius (Kojac, Gaitero, Bairon, Baró) del gran escalador vallesà Joan Armengol i Comas, a la memòria del qual està dedicada.

       Singularitats contraposades, que guarden un encertat paral.lelisme amb la mateixa essència de l’alpinisme i l’escalada tradicionals, a on es passa de la por a l’alleujament, del desassosseg a la exultació… del cel a l’avern, en definitiva, amb una facilitat esbalaïdora. Demaneu, sinó, a l’Oriol (Tranki) el perquè del títol del seu bloc:

«Celiavern: l'amor immens i l'odi immens per una vida a la
muntanya, instants magnífics i instants de desesperació que, com
a la vida mateixa, només depèn d'un mateix que donin els fruits
adequats i que, com a la vida mateixa, un pot decidir, o no,
aprendre'n quelcom i millorar-los...»

       A les dates que estem, les restriccions per nidificació ens han fet renunciar a escalar-ne els primers llargs. Vist ara, amb perspectiva, una llàstima de campionat! Atès que es tracta, al meu entendre, d’un itinerari superb, però d’aquells que, per la seva exigència, difícilment un torni a repetir… a no ser que es digui Albert Astals i pertanyi als Puretas. A la novena reunió ―dotzena original―, hi ha un llibre de registre a dins d’una carmanyola ―en perfecte estat de conservació―, a on, a data d’avui, hi ha registrades una vintena de repeticions. La via té deu anys; feu números, si voleu. L’Albert figura en dues d’elles (2010 i 2016).

       Una via discontínua, certament, però llarga, variada, sorprenent i bellíssima! Una via mancada de compromís, però força obligada, mantinguda i, en algun punt, fins i tot un xic exposada! Una via, al cap i a la fi, que ens pot deixar de moltes maneres, però mai indiferents!

LA VIA

1er. Llarg. 30 m IV+. Placa ajaguda i fissurada, que comença a l’alçada d’una gran fletxa groga que assenyala el Camí de les Feixades. Llarg agradable i força equipat.

2on. Llarg. 50 m 6a+. Escalada en diagonal cap a l’esquerra per un mur mantingut, seguit d’una vintena de metres per placa més fàcils, però força exposats. Llarg bonic, exigent i compromès!

3er. Llarg. 50 m III. Llarg de transició, brut i sense assegurances, a on cal afinar bé per no errar la trajectòria.

4art. Llarg. 30 m 6b. Inici en ramonage, seguit d’un encastament dur i obligat, un tram de placa, i un díedre amb un tram descompost que, al final, supera un ressalt atlètic (Aquí he pillat! Llàstima, perquè la resta de la via ha sortit net!). Llarg variat, difícil i espectacular!

5è. Llarg. 20 m 6b+. Fissura ample seguida d’una difícil placa de forats. Llarg curt i ben assegurat.

6è. Llarg. 30 m 6a+. Díedre amb un primer pas rabiós, seguit d’una placa de Vè d’uns quinze metres, assegurada amb un sol parabolt.

7è. Llarg. 60 m IV+. Llarg de transició, sense cap assegurança.

8è. Llarg. 50 m II. Llarg de tràmit que supera una feixa. Es pot fer sense encordar.

9è. Llarg. 50 m 6b. Superació de l’agulla adossada que tenim just al davant, distingible per estar ratllada per una vistosa fissura, a la seva part central. Després d’un inici indefinit (factible per diferents llocs), un cop a la fissura, comença un festival de passatges exigents i verticals, que ens faran xalar de valent. Llarg boníssim!

10è. Llarg. 40 m V+. Flanqueig a mà dreta, per agafar una fissura que supera un curt ressalt, seguit d’un tram de transició i d’una placa difícil, assegurada amb un parabolt llunyà. No es pot vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo!

11è. Llarg. 50 m IV. Aresta cimera. Ja hi som!

Amb en Joan Brunet

En Joan, preparant-se per començar

1er. Llarg. Plaques tombades, per entrar en calor!

1er. Llarg. Des del camí no es veien, però comencem a trobar els claus!

2on. Llarg. Aquest ja va de debò!

2on. Llarg. Uf, aquí hi havia un pas!

4art. Llarg. Per aquesta escletxa, és per on surt l’escalforeta!

4art. Llarg. De dins cap enfora

4art. Llarg. Vertical i amb el parabolt a “Can Pistraus”!

4art. Llarg. Al menys ara vaig xapat!

4art. Llarg. El cordino des d’on he fet A0 per xapar el parabolt, vist des de la reunió

5è. Llarg. Inici

5è. Llarg. Negociant els passos més difícils de la via

5è. Llarg. Buf. Déu n’hi do!

6è. Llarg. Un cop superat el pas de bloc

6è. Llarg. Un altre díedre per xalar!

7è. Llarg. A punt d’assolir una agulla inèdita. Qui sap si surt al “Montserrat pam a pam”?

9è. Llarg. Començament inofensiu

9è. Llarg. De mica en mica es va adreçant…

9è. Llarg. …fins a posar-se vertical!

10è. Llarg. He trobat la presa bona!

10è. Llarg. Una altra “apretadeta”. Això no s’acaba mai ni mai!

11è. Llarg. En Joan a punt d’arribar al cim!

Llibre de registre de la penúltima reunió!

Ressenya original

“Del Xavi” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

DEL XAVI (300 m MD+) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com aprofitar un dels dies més curts de l’any, escalant una de les vies més llargues del massís

➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 17 de desembre de 2016. Aquesta és una via que fa temps em va recomanar en Xavi Martin, el seu oberturista. Com passa tantes vegades, però, se me n’havia anat completament del cap fins que, en veure-la aquests dies ressenyada al bloc de l’Eduard, vaig pensar que ja tocava treure-la de l’oblit. Malgrat que la continuïtat i la qualitat de la roca no són els punts forts d’aquesta part del massís, no ens ha decebut gens ni mica, la veritat.

       A mesura que ens apropem a Collbató, el cel que cobreix el vessant nord de la muntanya es veu cobert per una nuvolada més espessa cada cop. Tant a la carretera com als marges, s’aprecien els rastres d’una bona remullada. Per uns instants, el fantasma de la galipàndria agafada fa quinze dies a Roca Regina, ens fa pensar en un canvi de destí. Finalment, però, acabem creuant els dits, decidits a temptar la sort. I així ens va… Ha, ha, ha! Una vegada identificat el peu de via ―Aranya en vermell i mig esborrat―, comprovem que hi ha trams a on la roca és humida. De manera que toca extremar les precaucions.

       En general, la Del Xavi és una via força obligada i mantinguda, a on cal autoprotegir-se més que a les seves veïnes de replà. Tenies raó, Xavi: és una bona via!

LA VIA

1er. Llarg. 30 m 6a. Evitem la placa més desprotegida (i difícil) de l’entrada original, aprofitant els primers metres de l’Aranya ―pont de roca i pitó―. A continuació, un flanqueig vegetat ens deixa al peu d’una placa llisa, humida i vertical, que té força amunt el primer espit. Primera estreta de cul» del dia!. Seguidament, un díedre més tombat a on encabim un parell de friends mitjans ens acaba deixant a la R. Buf!

2on. Llarg. 35 m 6a. Just a la sortida de la reunió, hi ha un pas difícil que es pot protegir amb un C1, més amunt es pot posar una vaga en un matoll i un xic després hi ha un pitó amagat. A continuació, cal superar un matoll força molest ―espit just a sobre, a mà dreta―. En acabat, per terreny més fàcil, però igualment delicat, s’arriba a la segona reunió. Déu n’hi do altre cop!

3er. Llarg. 35 m V+. Després de travessar el camí, anant un xic a l’esquerra, apareix una indicació de continuïtat. Comença amb un díedre fàcil de protegir que, a mesura que s’estreny, es va posant més vertical. A l’alçada d’un espit, cal marxar cap a l’esquerra a buscar una placa. I, a partir d’aquí, resulta indefinit: nosaltres hem optat per un díedre força vegetat que passa pel peu d’un sostre. La reunió és a sota d’un altre desplom.

4art. Llarg. 25 m V+. Malgrat recórrer unes plaques compactes de dificultat moderada, aquest llarg està força més protegit que els anteriors. Un respir, per agafar embranzida!

5è. Llarg. 15 m 6a. Tirada de transició de quinze metres, amb una tibada ben protegida, al començament.

6è. Llarg. 35 m Vè. Després d’un espit ―l’únic element fix que trobarem― visible des de la reunió, la resta del llarg resulta força indefinit i trencat. La reunió pròpiament dita queda a l’esquerra d’una canal amb vegetació. No obstant, si decidim estalviar-nos-la, ho podem fer travessant la feixa que hi ha al damunt, i marxant, en acabat, cap a la dreta a buscar la fletxa blanca de l’Aranya.

7è. Llarg. 35 m III. Fàcil, de transició i comú amb l’Aranya.

8è. Llarg. 35 m V+. Comença per una placa evident, i continua, sempre per la dreta ―cap a l’esquerra s’hi creuen la Rosa d’Abril i l’Oucomballa―, per uns díedres que desemboquen en una nova placa, just abans de la reunió.

9è. Llarg. 15 m V+. Díedre vertical curt, però intens, més net que el culet d’un nadó. Fàcil de protegir. Llarg agraït!

10è. Llarg. 40 m 6a+. Quaranta metres increïbles de continuïtat per placa i díedre. Un llarg d’aquells que, per si sol, justifica una visita.

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, pel Camí de les Feixades, uns dos-cents metres més endavant de les Coves del Salnitre. 20’

Descens: Baixar fins a la feixa en dos ràpels (50m+60m), i seguir-la després cap a l’oest, fins a trobar les fites que, seguint un traçat sinuós, acaben, de bell nou, al Camí de les Feixades.

Horari: Entre 4 i 5 hores

Amb en Joan Brunet

1er. Llarg. Primer metres per l’Aranya

1er. Llarg. A la placa del 6a

R1

2on. Llarg. Inici apretat!

2on. Llarg. Mita’l pitó, a on estava amagat!

R2

3er. Llarg. Indicació de continuitat, després de creuar el camí.

3er. Llarg. Començament, aprofitant els dos díedres

3er. Llarg. Un friend a cada banda, per si de cas…

3er. Llarg. Practicant l’espagat!

3er. Llarg. Albirant l’espit que indica cap a on flanquejar

4art. Llarg. Començament

4art. Llarg. Ara entenc perquè, fins ara, la via estava poc protegida…

4art. Llarg …han posat tota la ferralla aquí!

R4 Que xulo ets, Joan!

5è. Llarg. Que se’m veu bé la cara?

6è. Llarg. Un espit, sempre és de bon aprofitar… ni que sigui l’únic en tot el llarg!

6è. Llarg. Jo diria que és per aquí…

R6 Quin pany de paret més guapo que ve ara!

7è. Llarg. Aprofita, que d’ací en amunt no serà tan fàcil!

8è. Llarg. Bona placa, si senyor!

R8

9è. Llarg. Guaita que fan ara!

9è. Llarg. Això, i a sobre mira a la càmera!

9è. Llarg. Au va, que ja ho tenim!

10è. Llarg. Començament suau

10è. Llarg. Es va posant interessant…

10è. Llarg. De mica, en mica…

10è. Llarg. I més, i més, i més…

10è. Llarg. Aquí, a dalt, hi ha un passet!

Aproximació

1er. ràpel, des de la R10

Vista des del final de la via