ROSA D’ABRIL (200 m MD+) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Joan Brunet… o bé com celebrar Sants Innocents, bo i cantant el Virolai
Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 28 de desembre de 2019.
«Rosa d’abril,
Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel»
Avui, mentre estàvem escalant, en Joan, el company ―i amic― amb qui més vegades he compartit corda aquests darrers quatre anys, m’ha confessat que era el seu cinquantè aniversari! Una xifra ben rodona que, entre altres prerrogatives, porta associada la de membre honorífic del selecte club dels «Cordades Centenàries». Ha, ha, ha! Bé, bromes apart, quina millor manera de celebrar-ho que escalant una via ―igualment rodona― com aquesta? Per cert, si el veieu, feu-li una bona estirada d’orelles. De cabells no… que ja n’hi queden ben pocs!
Amb un segon, un tercer, i un darrer llargs antològics, la Rosa d’Abril és, sens dubte, una de les millors vies del sector. Un recorregut recomanat per en Dani Brugaroles que, malgrat ser prou exigent i dur l’inconfusible segell dels seus oberturistes, darrerament sembla haver-se posat de moda. Bona mostra en són els rastres de magnesi que hem anat trobant pel camí!
Degut a la lleu convalescència del meu company ―fruit dels avatars d’aquesta nostra tan estimada, a l’hora que soferta, activitat―, avui m’ha tocat d’escalar de primer, gairebé tota la via. I jo més content que un gínjol, perquè us he d’enganyar! Al final no he estat capaç, però, de posar-hi el punt vermell: just abans del 6c, m’he parat a fer un repòs. Bé, tan se val, la qüestió és que hem xalat de valent, tots dos!
LA VIA
1er. Llarg. 45 m Vè. D’inici poc definit, als primers metres toca barallar-se amb els matolls per obrir-se camí fins a un esperó. Passat aquest, a la part final torna a haver-hi vegetació. Llarg que no presagia, en absolut, la qualitat d’allò que vindrà després.
2on. Llarg. 30 m 6c. Fissura atlètica amb bones nanses que, a part de desplomar-se, es tanca a mesura que avancem. L’exigència del pas més extrem (6c), ve més donada més per la continuïtat que no pas per la dificultat concreta. Passat aquest, ve un tram de placa i, en acabat, un diedre delicat. Llarg boníssim, gens típic de Montserrat!
3er. Llarg. 20 m 6a+. Placa vertical de forats, a reforçar, damunt d’una roca brutal. Completament distint a l’anterior, però tanmateix excel·lent.
Caminar cap a la dreta durant uns 80 m, primer per una carena i, en acabat, per una feixa (inscripció «Aranya»).
4art. Llarg. 30 m IV. Llarg de transició que, traçant una diagonal cap a la dreta, va a buscar el diedre més marcat d’aquesta segona part de la muralla.
5è. Llarg. 40 m V+. Diedre amb roca delicada, assegurances justes i escasses possibilitats de protecció. El desplom de la part final, es flanqueja per l’esquerra. No és un mal llarg, però cal posar-hi els cinc sentits!
6è. Llarg. 45 m. 6a. Diedre-xemeneia vertical, de presa generosa, amb un tram d’off-width a la part final. Per la seva longitud, i escàs equipament, millor no anar escassament fornit de peces grandetes. Reunió d’un sol espit, en plena carena. Bon final de festa!
Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, pel Camí de les Feixades, uns dos-cents metres més endavant de les Coves del Salnitre. 20’
Descens: Carenejar 5 m cap a l’est, fins a trobar el final de la via Del Xavi. Baixar fins a la feixa en dos ràpels (50m+60m), i seguir-la després cap a l’oest, fins a trobar les fites que, seguint un traçat sinuós, acaben, de bell nou, al Camí de les Feixades.
Horari: Entre 4 i 5 hores
