L’ARANYA (340 m MD) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Xavier Oliva… o bé com acabar reconeixent l’artròpode pel seu nom
Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 11 de novembre de 2020. Hi ha vies a on, una part gens menyspreable de la seva dificultat rau en trobar-les. Més d’una, i més de dues vegades, he acabat baixant d’una paret per no haver sabut encertar la línia que buscava ―o bé no n’he estat segur del tot―. En altres, senzillament, ni tan sols he arribat a localitzar l’espadat a on han estat obertes. I és que, per identificar els itineraris, principalment en indrets amb els que estem poc familiaritzats, primer de tot cal anar ben documentat i, en acabat, afinar bé la punteria. L’experiència, no cal dir-ho, també ajuda a no cometre tants errors. Així i tot, com que no sempre és una tasca senzilla, aquesta acaba convertint-se en un factor més a tenir en compte en el complex joc de l’escalada clàssica.
La comprensible reticència d’oberturistes (i repetidors) a deixar constància escrita del nom de les vies al peu de les parets, en el cas de l’Aranya, no només no existeix, sinó que la retolació s’hi prodiga de forma reiterada. Tractant-se, però, d’una clàssica de traçat sinuós, encreuada per diverses rutes, aquestes indicacions estan justificades. Al Pedraforca, per exemple, en vies tan visitades (i perdedores) com la Pany, la Homedes o la Estasen, hi ha retolades també diverses indicacions, que de ben segur faciliten les coses a més d’un despistat.
La primera vegada que vaig escalar l’Aranya (2014) , vaig iniciar l’ascensió al Camí de les Feixades, tant per la mala fama de la roca en els dos primers llargs, com per la contrastada dificultat d’aquests amb la resta de la via. Avui, després de recórrer l’itinerari en la seva integritat, penso que val molt la pena conèixer-ne també la part de baix, malgrat el grau obligat i la dificultat global variïn.
Malgrat tractar-se d’una via variada, que alterna trams prou bons amb altres d’atractiu més escàs, el traçat sempre guarda una certa lògica. En quan a l’equipament, tot i haver estar restaurada (2011), no és abundant, per bé que es pot completar amb relativa facilitat. Una via, doncs, molt recomanable, sobretot pels que visitin el Serrat de les Garrigoses per primer cop.
LA VIA
1er. Llarg. 25 m 6a. Fissures discontínues i verticals de roca delicada, escassament protegides. Llarg atlètic i mantingut.
2on. Llarg. 35 m 6a.Sortida evident per la dreta de la reunió, seguida d’una fissura incòmode de difícil protecció. Tram final pel bell mig d’una curta xemeneia, aprofitant una savina per reeixir. Un altre llarg atlètic per roca descrostada. El més difícil de la via, però, ja està fet!
3er. Llarg. 45 m V. Després d’una cinquantena de metres sense cap dificultat tècnica, seguir el Camí de les Feixades cap a l’oest durant uns vint metres. Inici del llarg en una canal, a l’esquerra d’un marcat esperó. Llarg que va jugant entre la canal i uns esperons de roca. Reunió en una placa, sota un sostret, entrant per l’esquerra (a mà dreta hi ha la reunió de la Don Cipote de la Mancha).
4art. Llarg. 35 m V+Inici a mà dreta per encarar una rampa i una placa. Passada una instal·lació de ràpel, segueixen dos diedres abans de la reunió.
5è. Llarg. 30 m IV. Després de superar un curt ressalt, seguint la inscripció Aranya, fer reunió a la feixa del descens. Llarg sense cap complicació, que es pot enllaçar amb el següent.
6è. Llarg. 30 m II. Seguir per terreny fàcil, fins a una nova inscripció en vermell.
7è. Llarg. 25 m IV+. Sortir a mà dreta per un diedre fissurat, i abandonar-lo en arribar a una placa. Seguir aquesta, per la dreta primer i, en acabat, recte fins a la reunió.
8è. Llarg. 35 m V. Inici a mà dreta, en direcció a una nova inscripció d’Aranya. Resseguir, després, el pilar final característic fins al peu d’un petit sostre.
9è. Llarg. 30 m IV+. Resseguir un bonic diedre i, en arribar a una instal·lació de ràpel, continuar per una canal fins a la reunió.
10è. Llarg. 50 m V+. Seguir un diedre evident, al principi i, més endavant, sortir a la placa. El tram final va per una fissura.
Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, seguir la carretera que va les Coves del Salnitre, fins que, en un marcat revolt, s’evidencia un rastre que ressegueix la grada inferior del Serrat. Seguir-lo durant uns 10’, abans de cercar una lleu inscripció en vermell del nom de la via damunt d’un pedestal. 25’
Descens: En dos ràpels de 55 i 60 metres, seguits d’una curta desgrimpada per arribar a la feixa superior. Seguir cap a l’oest per unes fites. Més endavant hi ha l’opció de fer un ràpel, o bé, seguint curosament les fites, arribar al Camí de les Feixades caminant. 1h
Horari: Entre 3 i 5 hores