L’ARANYA (245 m MD-) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Toni Garcia… o bé com acabar reconeixent l’artròpode pel seu nom
➪ Ressenya imprimible en PDF
Diumenge 2 de març de 2014. Hi ha vies en les que bona part de la seva dificultat rau en trobar-les. Més d’una, i més de dues vegades, he acabat baixant d’una paret per no haver sabut encertar la línia que buscava ―o bé no n’he estat segur―. En altres, senzillament, ni tan sols he arribat a localitzar l’espadat a on han estat obertes. I és que, per identificar els itineraris, sobretot en indrets amb els que estem poc familiaritzats, primer de tot cal anar ben documentat i, encabat, afinar bé la punteria. L’experiència, no cal dir-ho, també ajuda a no cometre tants errors. Així i tot, com que no sempre és una tasca senzilla, aquesta acaba convertint-se en un factor més a tenir en compte en el complex joc de l’escalada clàssica.
La reticència d’oberturistes i repetidors a deixar constància escrita del nom de les vies al peu de les parets, en el cas de l’Aranya, no només no existeix, sinó que la seva retolació es prodiga de manera repetida. En aquests cas, però, en tractar-se d’una clàssica que, pel seu traçat sinuós, es veu encreuada per moltes d’altres, aquestes indicacions semblen estar plenament justificades. No és l’únic cas que conec. Al Pedraforca, per exemple, en vies tan freqüentades ―i perdedores― com la Pany o l’Estasen també hi trobem pintades diverses indicacions
Iniciem la via al Camí de les Feixades, perquè els dos llargs de sota tenen fama de roca dolenta i dificultat elevada. Malgrat tractar-se d’una via molt variada, que alterna trams prou bons amb altres d’atractiu més escàs, el traçat sempre guarda una certa lògica. En quan a l’equipament, tot i haver estar restaurada el 2011, no és abundant, per bé que es pot completar amb relativa facilitat. Una via, doncs, molt recomanable, sobretot pels que visitin el Serrat de les Garrigoses per primer cop.
