L’ARANYA (245 m MD-) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Toni Garcia… o bé com acabar reconeixent l’artròpode pel seu nom
➪ Ressenya imprimible en PDF
Diumenge 2 de març de 2014. Hi ha vies a on, una part gens menyspreable de la seva dificultat rau en trobar-les. Més d’una, i més de dues vegades, he acabat baixant d’una paret per no haver sabut encertar la línia que buscava ―o bé no n’he estat segur del tot―. En altres, senzillament, ni tan sols he arribat a localitzar l’espadat a on han estat obertes. I és que, per identificar els itineraris, principalment en indrets amb els que estem poc familiaritzats, primer de tot cal anar ben documentat i, en acabat, afinar bé la punteria. L’experiència, no cal dir-ho, també ajuda a no cometre tants errors. Així i tot, com que no sempre és una tasca senzilla, aquesta acaba convertint-se en un factor més a tenir en compte en el complex joc de l’escalada clàssica.
La comprensible reticència d’oberturistes (i repetidors) a deixar constància escrita del nom de les vies al peu de les parets, en el cas de l’Aranya, no només no existeix, sinó que la retolació s’hi prodiga de forma reiterada. Tractant-se, però, d’una clàssica de traçat sinuós, encreuada per diverses rutes, aquestes indicacions estan justificades. Al Pedraforca, per exemple, en vies tan visitades (i perdedores) com la Pany, la Homedes o la Estasen, hi ha retolades també diverses indicacions, que de ben segur faciliten les coses a més d’un desorientat.
Iniciem la via al Camí de les Feixades, per la mala fama de la roca (i la dificultat elevada) dels dos llargs de baix. Malgrat tractar-se d’una via variada, que alterna trams prou bons amb altres d’atractiu més escàs, el traçat sempre guarda una certa lògica. En quan a l’equipament, tot i haver estar restaurada el 2011, no és abundant, per bé que es pot completar amb relativa facilitat. Una via, doncs, molt recomanable, sobretot pels que visitin el Serrat de les Garrigoses per primer cop.
