GRÀCIES A LA VIDA (230 m MD+) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Marc Busquets, en Damià Santiveri i n’Eduard Ferrer… o bé com desitjar sempre allò què no tenim
Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 24 d’octubre de 2020. A mesura que hom ateny certa expertesa en l’escalada clàssica, aprèn a distingir certs trets característics que diferencien els traçats d’uns i altres oberturistes. Peculiaritats relatives a la tipologia de l’equipament en els llargs i les reunions (tipus, freqüència, oportunitat…), però també a l’estil, al compromís, a la dificultat, o bé, fins i tot, relatives a la neteja de la vegetació i al sanejament de la roca. Un conjunt de trets distintius que solen repetir-se en cadascuna de les seves rutes. Altre cosa és, però, quan diferents membres d’una cordada s’alternen en la tasca de l’obertura. I aquest, justament, crec que és el cas del recorregut que ens ocupa, a on l’equipament hi difereix. Amb això no vull dir que el resultat no sigui reeixit, però sí un punt desconcertant. Dit d’una altra manera: els assidus a les vies d’en Luichy potser no hi veuran acomplertes del tot les seves expectatives.
És clar que ens queixem sempre per tot! Tant quan hi ha un excés d’equipament, com quan aquest és gairebé testimonial; tant quan un excés de vegetació dificulta el nostre pas, com quan considerem que s’ha eliminat en excés; tant quan, en comptes de pitons i ponts de roca, trobem espits i parabolts, com quan no ens satisfà prou el diàmetre d’aquests. La qüestió és queixar-se, sí senyor. Si es que no tenim remei!
Gràcies a la vida és una via recent i, de moment, poc repetida que, fent algunes giragonses, enllaça fissures, diedres i xemeneies obviats per les veïnes Torrades amb all i El voltor feroç. A destacar, per la seva bellesa, el curt i exigent tercer relleu. A tall d’anècdota, dir que els primers (en Damià i en Marc), no l’han encadenat, mentre que els segons (n’Eduard i un servidor), l’hem tret net, malgrat no estar tan forts. Si en pot arribar de diferent, encetar o desfer un llarg com aquest. Al darrer llarg, durant l’obertura de la via, l’Héctor Sala va patir una greu caiguda. Tanmateix, però, a hores d’ara és el que està més equipat.
LA VIA
1er. Llarg. 50 m V. Recórrer el diedre vegetat que hi ha a l’esquerra de les plaques d’inici de la Torrades amb all. Flanquejar a mà dreta per una llarga feixa, fins a fer reunió al peu d’un diedre desdibuixat i vertical. Llarg de tràmit.
2on. Llarg. 25 m 6a. Primers metres tensos per una placa de llastres dubtoses, amb potencial caiguda al relleix de la reunió. Un cop a dins del diedre, milloren la qualitat de la roca i les possibilitats d’auto-protecció. Llarg net i exposat.
3er. Llarg. 20 m 6b+. Excel·lent, exigent, vertical i mantingut diedre fissurat, assegurat només amb un parabolt i un pont de roca, però susceptible de ser cosit amb friends mitjanes/grans. El llarg de la via, sens dubte.
4art. Llarg. 40 m 6a. Llarg que, durant la primera meitat (diedre vegetat amb algun bloc dubtós), aprofita el traçat de la veïna El voltor feroç. A l’alçada d’una sabina, i assegurada amb un parabolt, flanquejar llavors cap a l’esquerra, seguint una cornisa delicada. Llarg poc agraït.
5è. Llarg. 50 m IV+. Diedre-xemeneia fàcil, atapeït ple de vegetació, seguit d’un llarg flanqueig a mà esquerra a través d’un bosc penjat. Reunió al peu de la gran canal de sortida. Llarg de tràmit.
6è. Llarg. 45 m 6b/A1. Inici per una bonica placa vertical ben protegida que, després d’un ressalt senzill, porta a una curta fissura desplomada. Segueix un elegant tram de xemeneia i un flanqueig per placa a mà esquerra. Llarg variat, més equipat que la resta.
Aproximació: Evident, des del Prat d’en Lluís. Vorejar el camp de davant del Prat per l’est. Seguir, en acabat, el camí de baixada d’aquest sector durant uns 10’, fins a trobar unes fites en direcció a la paret. Flanquejar fins a sota l’evident sostre de la via Fliposis. 30’
Descens: Seguir cap a l’est (dreta) uns pocs metres, fins a trobar una canal practicable que té una corda fixa al tram final. Un cop a dalt la carena, seguir cap a l’est fins a trobar el corriol de baixada. 40’
Horari: Entre 4 i 6 hores