SANG DE CRACK (235m MD+) al Circ del Pessó de Collegats, amb l’Octavi Puntas… o bé com fruir una via, del primer a l’últim metre
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 6 de maig de 2017.«Sigui el què sigui allò que busques, no arribarà en la forma que esperes» (Haruki Murakami). Sàvies paraules d’un dels meus escriptors predilectes, que serveixen per il·lustrar un fet poc habitual: «Hi ha ocasions en què inclús les expectatives més altes poden ser superades amb escreix» . No en va, parlem d’un itinerari inclòs, tant per la seva bellesa com per la seva exigència, al recull de capçalera «Les 100 millors escalades de Catalunya» (Pep Soldevila).
Aprofitant la visita a Collegats d’en Xavier Oliva i l’Eduard Ferrer per fer la Tànger ―una altra de les 100 millors―, amb l’Octavi ens hem apuntat a l’expedició, amb la intenció d’escalar un recorregut tan afamat com és la «Sang de Crack». Després d’esmorzar a la Pobla de Segur, a on hem compartit taula amb en Remi Brescó, i de cercar unes claus perdudes per mig Principat ―Octavi: algun dia perdràs el cap―, entre una cosa i una altra, al final ens hem posat a escalar a les dotze tocades. Abans de les quatre, però, ja havíem enllestit. Sens dubte, amb tres o quatre llargs més de les mateixes característiques, ens haguéssim quedat millor. Se’ns ha fet curta! Trobar el camí de baixada, però, ja ha estat tota una altra història. El desconeixement de la zona, així com l’absència d’una bona senyalització, ens han fet donar alguna que altra volta, abans d’arribar a l’inici de la «ferrada». Ah, això sí, l’indret i el paisatge que s’hi divisa són incomparables! Sortosament, quan hem arribat a la «furgo-tanc» de l’Oliva, aquest i l’Edu ens han obsequiat amb una cerveseta acaba de sortir de la nevera. Decididament, hi ha coses que no tenen preu…
LA VIA
1er. Llarg. 35 m 6a. Xemeneia en oposició que, a mesura que avancem, ens fa sortir per fora. Llarg exigent, bona roca i bon ambient!
2on. Llarg. 30 m V+. Seguir per xemeneia, sortir a un díedre i, a l’alçada d’un sostre, flanquejar un xic a l’esquerra, desgrimpar un parell de metres i marxar cap a la R fent un llarg flanqueig. Llarg de navegació.
3er. Llarg. 35 m 6b. Inici per un díedre poc definit, en direcció a una fissura extraordinària, que es supera primer fent bavaresa i, en acabat, en tècnica de díedre. Vertical, atlètic i amb bona presa. M’ha recordat l’inici de la bavaresa de la «Valentín Casanovas» ―encara fresca a la memòria―. El llarg de la via, sense cap mena de dubte!
4art. Llarg. 35 m 6a. Díedre llarg, atlètic i estètic. Una altra per xalar de valent!
5è. Llarg. 35 m 6b+. La major dificultat és al pas de bloc (no obligat) del començament. A continuació, una placa exigent amb un tram de roca delicada, dona pas a un díedre més senzill.
6è. Llarg. 35 m 6a+. Variant de sortida per una placa «montserratina» d’assegurances justes, a on completar l’equipament aprofitant els forats que ofereix una roca extraordinàriament compacta. La «cirereta» del pastís!
7è. Llarg. 30 m V. Llarg de sortida, que comença caminat i supera un curt ressalt.
Aproximació: Passat el primer túnel de la N260, entre la Pobla de Segur i Sort, aparcar a peu de carretera. Prendre el camí de la Cova de la Serp, i a l’alçada d’una torre elèctrica, agafar un corriol a mà dreta que marxa cap al nord. Un cop a l’alçada de la via, anar en direcció a la paret. Compte amb el tram final, que és delicat! 40′
Descens: Acabar de pujar a l’aresta cimera i, crestejant, anar cap al sud fins a trobar la ferrada i baixar per aquesta. A part de les fites, que no són fàcils de seguir, ni de trobar, la intuïció, i prendre com a referència les parets de l’altra banda del congost, poden ajudar. 1h.
Horari: de 4 a 5 hores
