DEL SERGIO (355 m MD+) a la Paret de les Bagasses del Congost de Terradets, amb en Jordi Ceballos… o bé com seguir l’insondable petjada dels Pirates, més enllà de Montserrat
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 30 de març de 2017. L‘any 1976, l’Antonio Garcia Picazo i en José Rodríguez «Rodri» inauguraven l’emblemàtica «Valentín Casanovas» a la Paret de l’Aeri de Montserrat. Un any després, a Riglos, ambdós i en Lluís Hortalà, s’obrien pas per l’arrogant cara sud del Malló Pisón, traçant l’agosarada via «Dels Catalans». Aquell mateix any, en Miquel Arcarons, J. Parra i Ll. Hernandez s’atrevien amb la «Merchely» de la Paret de les Bagasses. Al 1978, era el propi Arcarons qui, amb en Jose Manuel i Jean Charles Grisú, se les veia amb la difícil i acrobàtica «Còsmica» de Diables. Gesta contestada l’any següent, pel mateix Picazo, el recentment desaparegut Fredi Parera, L. Agustí, R. Artigas, J. Casola i J.M. Peralta, amb l’obertura de la temible «Zaratustra» al Pilar de Cotatuero.
Amb la suma de sapiències de dos d’aquests avantatjats escaladors ―en Miquel i l’Antonio―, veié la llum, al 1980, aquesta via «Del Sergio». Dedicada, justament, a en Sergio Martínez, un altre Pirata «sense brúixola ni mapa del tresor». En Sergio, entre altres, fou partícip de l’«Aresta Arcarons» del Plec del Llibre Superior.
Una època, uns personatges i una manera de fer irrepetibles, que arriben als nostres dies a través del seu llegat. Sapiguem valorar-ne la història i gaudir de les seves creacions!
La «Del Sergio» és una via amb dues parts ben diferenciades. La primera va fins a la Falsa Feixa, recorrent les típiques plaques grissenques, a on abunden fissures i regletes. La segona, que arriba fins a la Feixa, discorre bàsicament per díedres de roca vermellosa. En tota la via, cal completar la protecció, i no menysprear els V+ de l’època. Déu n’hi do com se les gastaven fa quaranta anys! No sent de les més repetides de la paret ―gràcies a un equipament força auster―, la roca no està «tocada» en excés.
Una via bonica, variada i treballosa que ens ha deixat molt bon gust de boca. Prohibit no fer-ne la part superior, que és la més bona. Sembla, ben bé, que siguem a Montrebei. No us la deixeu perdre!
LA VIA
1er. Llarg. Seguir un mur de ressalts, amb tendència a l’esquerra ―procurant no caure a la temptació de seguir les expansions d’altres vies―, en direcció a la cornisa que dóna accés al peu de la gran llastra en forma de dit. Llarg indefinit.
2on. Llarg. Flanqueig cap a l’esquerra, per accedir al díedre de l’esmentada llastra, i seguir-lo fins al capdamunt.
3er. Llarg. Mur de ressalts amb bona presa que, a la part superior, supera una placa curta i fina.
4rt. Llarg. Mur similar a l’anterior, amb un altre tram de placa de mirar-s’ho bé.
5è. Llarg. Sortida per l’esquerra, mur de regletes de qualitat superior i díedre vertical de presa petita. Llarg molt bo.
6è. Llarg. Placa de regletes, amb els dos primers passos molt difícils, i díedre poc definit fins a la reunió. Llarg de placa «xàrter», típic de la zona.
7è. Llarg. Flanqueig fàcil a mà esquerra, superació del ressalt que duu a la Falsa Feixa, i arribar caminant a la reunió. Llarg de transició.
8è. Llarg. Díedre atlètic de roca vermellosa, que supera un sostret amb bona presa. Llarg bonic.
9è. Llarg. Díedre tombat, en diagonal cap a la dreta.
10è. Llarg. Díedre vertical, i fissurat, de posar-s’hi bé. Atlètic, però més assequible del què sembla. Llarg de traca i mocador!
11è. Llarg. Sortida per la dreta, per anar a buscar un petit díedre que té un primer pas rar. Després fàcil, fins a la Feixa.
