DEL SERGIO (355 m MD+) a la Paret de les Bagasses del Congost de Terradets, amb en Jordi Ceballos… o bé com seguir l’insondable petjada dels Pirates, més enllà de Montserrat
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 30 de març de 2017. L‘any 1976, l’Antonio Garcia Picazo i en José Rodríguez (Rodri) inauguraven l’emblemàtica Valentín Casanovas a la Paret de l’Aeri de Montserrat. Un any després, a Riglos, ambdós i en Lluís Hortalà, s’obrien pas per l’arrogant cara sud del Malló Pisón, traçant l’agosarada via Dels Catalans. Aquell mateix any, en Miquel Arcarons, J. Parra i Ll. Hernández s’atrevien amb la Merchely de la Paret de les Bagasses. Al 1978, era el propi Arcarons qui, amb en Jose Manuel i Jean-Charles Grisú, se les veia amb la difícil i acrobàtica Còsmica de Diables. Gesta contestada l’any següent, pel mateix Picazo, el recentment desaparegut Fredi Parera, L. Agustí, R. Artigas, J. Casola i J.M. Peralta, amb l’obertura de la temible Zaratustra al Pilar de Cotatuero.
Amb la suma de sapiències de dos d’aquests avantatjats escaladors ―en Miquel i l’Antonio―, veié la llum, al 1980, aquesta via Del Sergio. Dedicada, justament, a en Sergio Martínez, un altre Pirata «sense brúixola ni mapa del tresor». En Sergio, entre altres, fou partícip de l’Aresta Arcarons del Plec del Llibre Superior de Montserrat.
Una època, uns personatges i una manera de fer irrepetibles, que arriben als nostres dies a través del seu llegat. Sapiguem valorar-ne la història i gaudir de les seves creacions!
La Del Sergio és una via amb dues parts ben diferenciades. La primera va fins a la Falsa Feixa, recorrent les típiques plaques grisenques, a on abunden fissures i regletes. La segona, que arriba fins a la Feixa, discorre bàsicament per díedres de roca vermellosa. En tota la via, cal completar la protecció, i no menysprear els V+ de l’època. Déu n’hi do com se les gastaven fa quaranta anys! No sent de les més repetides de la paret ―gràcies a un equipament força auster―, la roca no està tocada en excés.
Una via bonica, variada i treballosa que ens ha deixat molt bon gust de boca. Prohibit no fer-ne la part superior, que és la més bona. Sembla, ben bé, que siguem a Montrebei. No us la deixeu perdre!
LA VIA
1er. Llarg. Seguir un mur de ressalts, amb tendència a l’esquerra ―procurant no caure a la temptació de seguir les expansions d’altres vies―, en direcció a la cornisa que dóna accés al peu de la gran llastra en forma de dit. Llarg indefinit.
2on. Llarg. Flanqueig cap a l’esquerra, per accedir al díedre de l’esmentada llastra, i seguir-lo fins al capdamunt.
3er. Llarg. Mur de ressalts amb bona presa que, a la part superior, supera una placa curta i fina.
4rt. Llarg. Mur similar a l’anterior, amb un altre tram de placa de mirar-s’ho bé.
5è. Llarg. Sortida per l’esquerra, mur de regletes de qualitat superior i díedre vertical de presa petita. Llarg molt bo.
6è. Llarg. Placa de regletes, amb els dos primers passos molt difícils, i díedre poc definit fins a la reunió. Llarg de placa xàrter, típic de la zona.
7è. Llarg. Flanqueig fàcil a mà esquerra, superació del ressalt que duu a la Falsa Feixa, i arribar caminant a la reunió. Llarg de transició.
8è. Llarg. Díedre atlètic de roca vermellosa, que supera un sostret amb bona presa. Llarg bonic.
9è. Llarg. Díedre tombat, en diagonal cap a la dreta.
10è. Llarg. Díedre vertical, i fissurat, de posar-s’hi bé. Atlètic, però més assequible del què sembla. Llarg de traca i mocador!
11è. Llarg. Sortida per la dreta, per anar a buscar un petit díedre que té un primer pas rar. Després fàcil, fins a la Feixa.
