ADIOS COÑOS (variant Salut Marcel) (225 m ED) a la Paret de Catalunya, de Montrebei, amb en Xavier Betriu i l’Òscar Caldera… o bé com començar una nova temporada a Montrebei
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dijous 18 de gener de 2018. Depassat el periple nadalenc, amb els seus àpats opípars i els seus dies curts i freds, retornar a aquest indret tan entranyable del nostre benvolgut Montsec, per fer allò que tan ens agrada, esdevé un cop més un plaer incommensurable. Encetar una nova temporada, curulla altra cop d’anhels incerts, somnis efímers i temors inconfessables, a on gaudi i patiment s’acaben confonen en un voluptuós garbuix d’emocions contraposades, tornarà a esdevenir aquell exercici de regeneració necessari i saludable que ens ajudarà a seguir albirant el futur amb bon talant.
Hi ha vies que desperten interès per l’audàcia del seu traçat, altres per la història que duen associades, n’hi ha que simplement s’han de fer perquè són grans clàssiques, i n’hi ha que ens criden l’atenció per les raons més inversemblants. «Adios Coños» té un bon nom, però no només això. Darrera d’aquest suggerent apel·latiu s’hi amaga un itinerari superb, rude i auster (una o dues assegurances per llarg) que cal no prendre’s a la lleugera. Aprofitant la presència a la nostra nodrida expedició «berguedana-navassenca» d’en Xavier Betriu, he gosat de proposar-la, malgrat saber que sobrepassava abastament les meves prestacions. Crec que no és quelcom que calgui fer sovint, però fet de tant en tant pot resultar fins i tot pedagògic. Un és més conscient d’on té el llistó, tant pel que fa a la dificultat com al grau d’exposició. Encara sort que els meus companys n’han quedat satisfets!
Na Júlia i l’Octavi per la seva part (els juniors del grup i ambdós membres del CTAC), se las han amb «Els Gegants Adormits». Una altra gran via del sector (ens anàvem veient), a on també han xalat d’allò més… A aquest jovent no hi ha qui els pari!
LA VIA
1er. Llarg. 55 m 6c Diedre vertical, mantingut i llarg, amb dues bones «apretades» per superar sengles trams desplomats. La dificultat del llarg ve més donada per la seva continuïtat que pels passos aïllats. Llarg espectacular.
2on. Llarg. 40 m 6a Inici per una fissura, a la dreta de la més ample i evident (més descomposta). Superació d’un petit sostre i recórrer novament unes fissures de roca delicada pel punt més consistent. Cal afinar bé els sentits, tant per encertar el millor traçat com per la deficient qualitat de la roca. Reunió en una gran savina. Llarg delicat.
3er. Llarg. 40 m 6b Flanqueig per roca de dubtosa qualitat fins a enfilar una fissura ample. La dificultat principal és en un tram vertical a on la fissura s’estreny i cal anar per fora (off width). Llarg magnífic.
4art. Llarg. 30 m 6b (1er. de Salut Marcel) Sortint de la reunió, en lloc de flanquejar la llastra que tenim al davant per sota, l’hem encarat de dret com si anéssim per la A.C. durant tres o quatres metres per, encabat, flanquejar per damunt d’aquesta a trobar la Variant. D’aquesta manera, en fer una traçada més directa s’evita el fregament de cordes. Passatges tècnics de placa i «fissureta» per un pany de roca excel·lent. Llarg molt bo.
5è. Llarg. 40 m 6b+ (2on. de Salut Marcel) Flanqueig fàcil a dretes fins al trobar un pont de roca i una placa vermellosa. Després d’escalar aquesta, afinar bé el GPS i anar en direcció a una fissura mig descomposta que acaba en un relleix. Enfilats damunt d’un mena d’agulla adossada a la paret, seguir per placa delicada a buscar un pitó, i un cop superat aquest anar cap a l’esquerra a cercar terreny més fàcil fins a la reunió. El llarg clau de la via, pel seu exigent binomi de dificultat-exposició.
6è. Llarg. 30 m V+ (3er. de Salut Marcel) Seguir un evident diedre fins que s’acaba. Seguir amb tendència a la dreta fins a una sabina i continuar per placa fins a la R. El més fàcil de tots.
Horari: 5 hores
