GLOBEROS EN ALASKA (260 m ED) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Xavi Batriu i en Marc Muntanya… o bé com tenir quelcom per explicar als néts
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dilluns 6 de març de 2017. Quan en Xavi em va dir que no havia escalat mai a Montrebei, de seguida em va venir al cap aquesta agosarada proposta. Del que ja no estic tan segur, és si fou feta pensant en que ell no s’avorrís… o bé fruït del meu subconscient egoista i malaltís. És clar que, ben mirat, una ocasió com aquesta no es presenta gaire sovint. Ha, ha, ha!
I a última hora, ves per on, encara se’ns hi ha afegit en Marc. De manera que, no ha estat un, sinó dos els «bous» disposats a dur-me de «paquet». Fet que, ràpidament he aprofitat per fer-me meus el primer i el darrer llargs, atès que, vist el percal, són els únics raonablement «humans».
De la Globeros, sempre havia sentit dir que és de les més repetides Montrebei, malgrat quan, a primers d’any, vaig tenir el goig d’escalar la Desequilibrio Hormonal, només de mirar-la de gairell ja se’m va posar la pell de gallina. Grau elevat, però rocam excel·lent. Equipament a completar, però ben posat i fonamentat en parabolts». A més d’una longitud moderada, una aproximació ràpida i la encisadora bellesa de l’indret… tot plegat ben combinat, confereixen a la Globeros en Alaska aquest caràcter «semi-esportiu» que, avui en dia, sembla tenir tants adeptes. «Ja t’ho dic jo, que la penya està molt forta!». Ara que ningú es pensi, però, que tot plegat es bufar i fer ampolles. Aquí s’hi ha de venir amb el grau obligat més que assumit, i tenir en compte que no hi haurà treva en cap moment.
1er. Llarg. Mur de regletes, seguit d’un díedre molt maco i fàcil de protegir amb peces mitjanes i grans (el C3 només fa servei aquí, però no és imprescindible). Llarg d’escalfament.
2on. Llarg. Fissura de dits que dóna pas a una placa d’adherència. Llarg fi.
3er. Llarg. Inici vertical per fissura intermitent difícil, a reforçar amb aliens i tascons petits. I final, per mur més assequible. És el llarg més obligat.
4art. Llarg. Gran placa de continuïtat amb cantell petit. Malgrat ser més difícil que el tercer, no et deixa el cor tan encongit. Boníssim! Sens dubte, el llarg de la via… per qui el tingui al seu abast!
5è. Llarg. Placa fissurada amb un parell de passos durs.
6è. Llarg. Placa roma acabada en un petit desplom que, per superar-lo, requereix fer un pas de bloc.
7è. Llarg. Excursió fins al primer bolt, desplom atlètic amb bona presa, mur de mirar-s’ho i díedre vegetat.
Resumint doncs, un dilluns molt ben aprofitat, per quedar bocabadat, d’esquena al vent de ponent que ha deixant un cel radiant, veient a en Marc encadenar tota la via, però en especial el quart llarg, talment com si levités. Chapeau!
