GLOBEROS EN ALASKA (260 m ED) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Xavier Batriu i en Marc Muntanya… o bé com tenir quelcom per explicar als néts
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dilluns 6 de març de 2017. Quan en Xavi em va dir que no havia escalat mai a Montrebei, de seguida em va venir al cap aquesta via. Del que ja no estic tan segur, és de si la proposta va ser feta pensant en què ell no s’avorrís… o bé fruït del meu subconscient egoista i malaltís. És clar que, ben mirat, una ocasió com aquesta no es presenta gaire sovint. Ha, ha, ha! I a última hora, ves per on, encara se’ns hi ha afegit en Marc. De manera que no ha estat un, sinó dos, els «bous» disposats a dur-me de «paquet». Fet que, ràpidament, he aprofitat per fer-me meus el primer i el darrer llargs, atès que, vist el percal, són els únics raonablement «humans».
De la «Globeros», sempre havia sentit dir que és de les més repetides de Montrebei. Malgrat quan, a primers d’any, vaig tenir el goig d’escalar la «Desequilibrio Hormonal», només de mirar-la de gairell se’m va posar la pell de gallina! Grau elevat, però rocam excel·lent. Equipament a completar, però fonamentat en parabolts, a més d’una longitud moderada, una aproximació ràpida i l’encisadora bellesa de l’indret… Tot plegat, ben combinat, confereix a la «Globeros en Alaska» aquest caràcter «semi-esportiu» que, avui en dia, sembla guanyar adeptes. «Ja t’ho dic jo, que la penya està molt forta!». Ara que ningú pensi, però, que sigui bufar i fer ampolles. Aquí s’hi ha de venir amb el grau obligat més que assumit, i tenir en compte que no hi haurà treva en cap moment.
Resumint, doncs, un dilluns molt ben aprofitat, d’esquena al vent de ponent que ha deixant el cel radiant, i per quedar bocabadat veient a en Marc encadenar tota la via, però en especial el quart llarg: talment com si levités! Chapeau!
1er. Llarg. Mur de regletes, seguit d’un bonic díedre a protegir amb peces mitjanes i grans (el C3 només fa servei aquí). Llarg d’escalfament.
2on. Llarg. Fissura de dits que dóna pas a una placa d’adherència. Llarg fi.
3er. Llarg. Inici vertical per una difícil fissura intermitent, a reforçar amb aliens i tascons petits. Tram final per un mur més assequible. És el llarg més obligat.
4art. Llarg. Gran placa de continuïtat amb cantell petit. Malgrat ser més difícil que el tercer, no et deixa el cor tan encongit. Boníssim! Sens dubte, el llarg de la via… per qui el tingui al seu abast!
5è. Llarg. Placa fissurada, amb un parell de passos durs.
6è. Llarg. Placa roma acabada en un petit desplom que, per superar-lo, requereix fer un pas de bloc.
7è. Llarg. Excursió fins al primer bolt, desplom atlètic amb bona presa, mur de mirar-s’ho i díedre vegetat.
