MOIANESA (180 m ED-) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb l’Octavi Puntas… o bé com eixir unes hores de la zona de confort
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimecres, 14 de novembre de 2018. Fa uns dies, després de llegir els elogis que en Joaquim Gil fa d’aquesta via al seu bloc, començo a rumiar a qui puc enredar-hi. Una via de l’Edu García Palma, ni que sigui oberta en solitari, no és per prendre-se-la a la lleugera, precisament. Així doncs, partint de la premissa que aquest no serà «territori per a vells», intento equilibrar «l’asunto» amb el «diví tresor de la joventut». La resta resulta fàcil: l’Octavi cau amb les quatre potes al parany. Ha, ha, ha!
A mitja setmana, però, l’Octavi m’avisa que la pista del Prat està tallada. «Ostres, i ara què fem?» ―li demano, pensant a deixar-ho córrer―. «Anar-hi igualment! Només és una horeta de més…». «Canalla carregats de jocs!». Apa, ja m’està bé, per bocamoll! Un cop a peu de paret, m’ofereixo a començar… més que res, perquè el primer llarg sembla més assequible que els altres. Un tram de roca a tantejar, tascó per aquí, friend per allà… Llarg típic de Montrebei sense més complicacions. Al segon relleu, passada la placa inicial, sento a l’Octavi que va dient: «Això és un rostoll!». Ai, que potser no és tan bona com pensàvem! Bé, què hi farem! A mi, els primers tres o quatre metres em fan suar tinta… però m’acaben sortint. Buf! La resta és més assequible, malgrat ni la qualitat de la roca, ni les assegurances ―inexistents―, acompanyin gens ni mica. Ai, que patirem! De totes maneres, per què no sigui dit, enceto la placa de 6a del tercer llarg, però no tinc nassos ni d’arribar al primer bolt. Abaixo les orelles, fico la cua entre les cames, i li dic a l’Octavi que no m’hi veig amb cor, que si vol ho deixem córrer… però no «cola». Canviem les cordes, i cap allà que se’n va el noi. Supera el pas amb facilitat, es queixa de «l’aire» que hi ha a continuació, però segueix com si tal cosa. «Decota» el següent tram, diu no sé què d’una xapa sense expansionar i se’n va de dret a la reunió. Em toca! Pujo agafant-me a la primera expansió ―«això no és 6a ni de conya!»―, i comprovant que la corda estigui tensa en tot moment, ho vaig trampejant com puc. «El vols fer tu, aquest que ve ara?» ―em demana l’Octavi―. «No, ejem…millor que el facis tu, que així anirem més de pressa» ―li dic, per no voler reconèixer que estic ben acollonit―. L’Octavi es fica de cap a la primera fissura, i el perdo de vista just quan arriba al flanqueig. Sento que rondina, les cordes corren més a poc a poc… i tot d’una m’avisa que caurà. Vola ―bé, net―, i ja el torno a tenir al camp de visió. «Ja ho tenia, ja ho tenia… però se’m ha obert la ma!». D’això se’n diu posar-hi ganes, sí senyor!». Ho torna a provar, i aquesta vegada se’n surt! Diu que li sap greu no haver fet el rot-punkt! El darrer, que no passa de Vè, el faig jo de primer. «Encara t’he hagut de treure de la via…». Ha, ha, ha!
LA VIA
1er. Llarg 45 m 6a+. Aprofita el primer llarg de la «Divendres de Resurrecció». Comença superant un sòcol i segueix per en un diedre vertical, que a la part de dalt desploma un xic. Llarg clàssic.
2on. Llarg 45 m 6a. Inici exigent per placa a reforçar, seguit d’un altre tram de placa indefinit i trencadot, i diedre final delicat. Llevat dels primers metres, tal i com diu l’Octavi, «llarg de rostoll!».
3er. Llarg 35 m 6b. Successió de plaques de serrar les dents i tirar amunt, amb un tram de diedre al mig i un flanqueig «vistós». Llarg a on cal donar la talla: treballós, exigent i exposat en algun punt.
4art. Llarg 45 m 6c. Concatenació de dues fissures sorprenents, amb un tram de flanqueig delicat entremig, i un pas de bloc força obligat. El llarg de la via!
5è. Llarg 10 m V. Flanqueig per un sostret fissurat. Llarg curt i senzill.
Aproximació: Evident, des del Prat d’en Lluís. Vorejar el camp per l’Est, i seguir el camí habitual de baixada d’aquest sector, fins a trobar unes fites just a la vertical de la gran canal de la «Espaguetti». Seguir-les en aquella direcció. 25’
Descens: Un cop dalt, seguir cap a l’Est (dreta) un centenar de metres i, a continuació, baixar pel corriol fitat. 40’
Horari: de 4 a 6 hores
