TEMPESTA NOCTURNA (390 m ED-) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb l’Octavi Puntas… o bé com completar una trilogia iniciada fa 33 anys
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 30 d’abril de 2019. Diu en Luichy, al seu llibre “Montrebei”, que el «Trio d’Asos, de la dificultat mitjana, del Montsec», està format per la «Pere Camins» de Regina, la «CADE» d’Aragó i la «Tempesta Nocturna» de la Paret de Catalunya. Doncs bé, un servidor va escalar la primera el 1986, la segona el 2014… I amb la darrera, la veritat, no m’hi havia atrevit fins ara, que ha sigut quan m’he qüestionat: «Si l’has de fer, fes-la ara, que se t’està passant l’arròs!». Crec que l’haver llegit, fa uns anys, que era més difícil que la «Latin Brothers» i la «Desequilibrio Hormonal», hi pot haver influït, perquè Déu n’hi do aquestes dues com les vaig suar. I ara que, finalment, la tinc al sac, la veritat és que m’he quedat ben satisfet per una bona temporada! Ah, i per si això fos poc, també en tatxo una més del Llibre de les 100 Millors (55) i en sumo una més a Montrebei (33). Qui no es conforma és perquè no vol!
La via és una passada de dalt abaix. Més equipada, sanejada i amb millor roca que moltes altres de la paret. Tots els llargs són bons, no té feixes ni «rostolls» i, quan acabes, tens la sensació d’haver escalat un “viot”. A grans trets, la part de baix és més atlètica que la segona, i els llargs parells més assequibles que els senars. En definitiva, una joia amb l’inconfusible segell de qualitat dels seus oberturistes que, després de gairebé 400 m, gairebé es fa curta.
Hem tingut sol a partir de les 13:30, l’Octavi ho ha encadenat tot, menys el 7b+ del primer llarg, i a la via hem coincidit amb la Gemma Soriano, el Fèlix Aznar i el Nacho Merino, que han contribuït a que aquesta aventura resultés més agradable. Que bé que ens ho hem passat!
LA VIA
1er. Llarg. 45 m 6a/b. Aquest és, amb diferència, el més exigent de la via. Comença amb un petit «desplomet», seguit d’un tramet d’artifo, una fissura per xalar i una tram de placa molt difícil, a l’entrada de la reunió. «Equipadet» i fàcil de completar, però atlètic com una mala cosa! Per treure’s el fred, vaja!
2on. Llarg. 30 m 6b. Primer pas d’artificial equipat, per superar un «desplomet», seguit d’una fissura intermitent, de roca fantàstica. Molt bon llarg, també.
3er. Llarg. 35 m 6b. Curt flanqueig cap a l’esquerra, que surt millor per la part de dalt. Seguit d’un pas dur (trampejable) per superar un «desplomet», d’una travessa un mica «a pèl» i d’una fissura compacte.
4art. Llarg. 35 m 6a. Sortida cap a la dreta a buscar el segon «diedret» (a on hi ha una R de parabolts). Superat aquest, flanqueig cap a l’esquerra fins a la vertical el diedre fissurat que duu a la reunió. Llarg un xic descompost.
5è. Llarg. 30 m 6c. Placa tècnica molt difícil (no obligada), seguida d’un altra tram finet de placa, també de roca molt compacte. Resta fins a la R més assequible.
6è. Llarg. 30 m V+. Flanqueig cap a l’esquerra a buscar un diedre assequible. Segurament, el més fàcil de la via.
7è. Llarg. 45 m 6c. Aquí toca tornar a «apretar» de valent. Inici molt atlètic, no obligat, seguit d’una fissura-bavaresa molt guapa. Un dels llargs més exigents.
8è. Llarg. 25 m 6a. Diedre en arc, agraït i compacte. Un altre llarg ben bo.
9è. Llarg. 45 m V+. Diedre fissurat d’auto-protecció (preveure força peces grans), llarg i agradable, seguit d’un flanqueig fàcil cap a la dreta per evitar un esperó. Guapa tirada!
10è. Llarg. 30 m V+. Estètic flanqueig, per roca coral·lina, protegit només per una baga molt llarga (que evita l’haver de passar per sobre, com es feia abans) i un pitó a la part final. Díedret final, un xic descompost. Prohibit caure!
11è. Llarg. 40 m V+. Xemeïna super-xula, amb petites «xorreres» i trams de «quars», que demana diferents postures a l’hora de progressar-hi. Bonic final de festa!
Aproximació: A Pont de Montanyana, agafar la carretera de Tremp, i al cap de poc de creuar el pont damunt del Noguera Ribagorçana, prendre el primer trencant a mà dreta, direcció al Congost de Montrebei i Alzamora. Després de 6 quilòmetres de pista en bon estat s’arriba a l’aparcament de la Masieta.
Caminar per les indicacions del Congost, que passant a prop de l’embassament i creuant un parell de ponts, et duen al famós camí excavat a la roca. Al cap d’una hora, s’arriba a l’alçada de la Paret de Catalunya, i llavors cal agafar el primer corriol fresat que flanqueja el peu de paret. Un quart d’hora més tard, pujant per una feixa, s’arriba al peu de via (inscripció: Tempesta Nocturna). 1h 15’
Descens: Seguir pujant per la carena fins a l’acabament del Diedre Gris, i seguir un corriol ben fitat i fresat, que de primer planeja i, a continuació, baixa decididament cap al Congost. Hi ha un punt, ja força avall, a on el camí remunta un xic. 1h
Horari: De 6 a 8 hores
