TEMPESTA NOCTURNA (390 m ED-) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb l’Octavi Puntas… o bé com completar una trilogia iniciada fa 33 anys
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 30 d’abril de 2019. Diu en Luichy, al seu llibre “Montrebei”, que el «Trio d’Asos de dificultat mitjana del Montsec», està format per la «Pere Camins» de la Regina, la «CADE» de la Paret d’Aragó i la «Tempesta Nocturna» de la Paret de Catalunya. Doncs bé, un servidor va escalar la primera el 1986, la segona el 2014… I amb la darrera, la veritat, no m’hi havia atrevit fins ara, que ha sigut quan m’he qüestionat: «Si l’has de fer, fes-la ara, que se t’està passant l’arròs!». Haver llegit que era més difícil que la «Latin Brothers» i la «Desequilibrio Hormonal», provablement hi pot haver influït, perquè Déu n’hi do com vaig suar aquestes dues. I ara que, finalment, la tinc al sac, la veritat és que m’he quedat ben satisfet! Ah, i per si això fos poc, també en tatxo una altra del Llibre de les 100 Millors (55) i en sumo una més a Montrebei (33). Qui no es conforma és perquè no vol!
La via és una passada de dalt abaix. Més equipada, sanejada i amb millor roca que moltes altres de la paret. Tots els llargs són bons, no té feixes ni «rostolls» i, quan acabes, tens la sensació d’haver escalat un “viot”. A grans trets, la part de baix és més atlètica que la segona, i els llargs parells més assequibles que els senars. En definitiva, una joia amb l’inconfusible segell de qualitat dels seus oberturistes que, després de gairebé 400 m, gairebé es fa curta.
Hem tingut sol a partir de les 13:30. L’Octavi ho ha encadenat tot, menys el 7b+ del primer llarg. I, a la via, hem coincidit amb la Gemma Soriano, el Fèlix Aznar i el Nacho Merino, que han contribuït a que aquesta aventura resultés més agradable. Que bé que ens ho hem passat!
LA VIA
1er. Llarg. 45 m 6a/b. Aquest és, amb diferència, el més exigent de la via. Comença amb un petit «desplomet», seguit d’un tramet d’artifo, una fissura per xalar i una tram de placa molt difícil, just a l’entrada de la reunió. «Equipadet» i fàcil de completar, però atlètic com una mala cosa! Per treure’s el fred, vaja!
2on. Llarg. 30 m 6b. Primer pas d’artificial equipat, per superar un «desplomet», seguit d’una fissura intermitent de roca fantàstica. Molt bon llarg, també.
3er. Llarg. 35 m 6b. Curt flanqueig cap a l’esquerra, que surt millor per la part de dalt. Seguit d’un «desplomet» (pas dur «trampejable)», d’una travessia quasi «a pèl» i d’una fissura compacta.
4art. Llarg. 35 m 6a. Sortida a mà dreta, a buscar el segon «diedret» (a on hi ha una R de parabolts). Superat aquest, flanqueig cap a l’esquerra fins a la vertical el diedre fissurat que duu a la reunió. Llarg un xic descompost.
5è. Llarg. 30 m 6c. Placa tècnica molt difícil (no obligada), seguida d’un altra tram finet de placa, també de roca molt compacte. Resta fins a la R més assequible.
6è. Llarg. 30 m V+. Flanqueig cap al diedre assequible de l’esquerra. Segurament, el llarg més fàcil de la via.
7è. Llarg. 45 m 6c. Aquí toca tornar a «apretar» de valent. Inici molt atlètic, no obligat, seguit d’una fissura-bavaresa molt guapa. Un dels llargs més exigents.
8è. Llarg. 25 m 6a. Diedre en arc, agraït i compacte. Un altre llarg ben bo.
9è. Llarg. 45 m V+. Diedre fissurat d’auto-protecció (preveure força peces grans), llarg i agradable, seguit d’un flanqueig fàcil, a la dreta, per evitar un esperó. Guapa tirada!
10è. Llarg. 30 m V+. Estètic flanqueig per roca coral·lina, protegit només per una baga molt llarga (evita haver de passar per més amunt) i un pitó a la part final. Díedret final un xic descompost. Prohibit caure!
11è. Llarg. 40 m V+. Xemeïna super-xula, amb petites «xorreres» i trams de «quars», que demana diferents postures per poder-hi progressar. Bonic final de festa!
Aproximació: A Pont de Montanyana, agafar la carretera de Trempi. I, després de creuar el pont damunt del Noguera Ribagorçana, prendre el primer trencant a mà dreta, en direcció al Congost de Montrebei i Alzamora. Després de 6 quilòmetres de pista, en bon estat, s’arriba a l’aparcament de la Masieta.
Caminar a prop de l’embassament, seguint les indicacions del «Congost». Després de creuar un parell de ponts, s’arriba al famós camí excavat a la roca i, al cap d’una hora aproximadament, a l’alçada de la Paret de Catalunya. Agafar, llavors, el primer corriol fresat a mà esquerra que puja paral·lel a la paret. Un quart d’hora més tard, pujant per una feixa, s’arriba al peu de via (inscripció «Tempesta Nocturna») 1h 15’
Descens: Seguir pujant per la carena, fins a l’acabament del Diedre Gris i, a continuació, seguir un corriol ben fitat i fresat, que de primer planeja i, a després, baixa decididament cap al Congost. Hi ha un punt, ja força avall, a on el camí remunta un xic. 1h
Horari: De 6 a 8 hores
