Venir a aquesta part de Montrebei té un munt d’avantatges. Quan hi ha un pronòstic de temps inestable, quan no es disposa de prou temps per afrontar les vies llargues, o bé, senzillament, quan es vol gaudir d’una jornada plàcida en un entorn amable. I més, molt més encara, quan els teus companys de cordada són en Marc Guillamet i en Joaquim Gil. L’experiència i la sàvia nova. El bagatge i la vehemència units pel cordó umbilical de l’escalada clàssica. El coneixement i les ganes de conèixer, personificats en dos escaladors osonencs, afables i senzills.
☑Primera ascensió: Xavi Raventós
i Luis Alfonso, l’any 2013
☑Longitud / llargs de corda: 265 metres/7
☑Horari aproximat: 4 hores
☑Dificultat: MD (6b) 6a/A0 obligat
☑Orientació: Sud
☑Equipament: Via poc equipada amb
parabolts, claus i ponts de roca
☑Material necessari: Friends fins al C4,
repetint mitjans
☑Grau d’exposició: Alt
☑Grau de compromís: Baix
☑Valoració: ☆☆☆
Todo ventajas, com la major part de vies del vessant oriental de la Paret de Catalunya, té una aproximació curta. Prou curta com per arribar a peu de via, adonar-se que els gats s’han quedat al cotxe i tornar a temps de veure els teus companys encetar el primer llarg. I és que un descuit el pot tenir qualsevol! Oi, Joaquim?
Recorregut amb només un any de via, fàcilment combinable amb altres vies del sector. La cosa va de díedres i fissures, de verticalitat, bona roca, escàs equipament i flotants a discreció. El bosc penjat, i una tercera tirada a on gairebé no cal encordar-se, li treuen una mica d’empenta, però no en desmereixen l’atractiu. A la quarta, protegint un pas ha un pas netament més difícil que la resta, hi ha emplaçat l’únic parabolt del recorregut. Via oberta per en Luichy i en Xavi Raventós, recomanable per als incondicionals de la zona.
Hem gaudit d’un jorn radiant fins al migdia, moment en què
un fort vent del nord ha empès una espessa nuvolada per damunt dels nostres caps. Justament, tal i com havia pronosticant en Marc que passaria! Va per home del temps, aquest xicot! Ha, ha, ha! Per sort, la pluja només ens ha agafat de resquitllada, mentre fèiem el descens. En acabat, la tramuntana s’ha acabat enduent la rufagada cap al sud, permetent-nos atacar un altre objectiu.
Un tast de “Certificat d’Iniciació per Iniciats”
La rutilant factura d’aquesta nova via, de nom tan rim-bombant, pertany al nostre company Joaquim, que l’ha obert en solitari —el seu estil més genuí—. La ressenya original, si us ho fixeu bé, il·lustra el fons de pantalla del meu bloc. Aquí els seus comentaris.
"CERTIFICAT D’INICIACIÓ per INICIATS 170 m. 6b+ Ao. Una modesta via al sector Oriental de la Paret de Catalunya, amb tres llargs atlètics i bona roca. Una matinal ràpida i assequible per a escaladors experts. 1ª Repetició 18/5/2014 Oscar i Chavi. El seu nom pot no dir res, o potser diu molt... Per l’escalador normal de nivell V+/6a+, cada llarg es com un examen d’aptitud. Si superes la prova (sense portar martell), ningú no et donarà cap diploma, ni certificat. Tu mateix sabràs si et pots considerar un bon escalador... Jo de moment no passo la prova. Després d’obrir el tercer llarg, en Josep em va dir... “No m’ha agradat i he passat por...”. Això és exactament... No posar les coses fàcils. Prefereixo que una via no la repeteixi ningú, a fer una ruta comercial".
Tota una declaració d’intencions!
Efectivament, el tal Josep sóc jo. I, a la vista de les circumstàncies, de moment tampoc no em puc considerar un bon escalador. Ha, ha, ha! Atès que, dels quatre llargs de que consta l’itinerari, només he estat capaç de superar-ne un… i en «artifo». Això sí, per fer-ho, m’he hagut de penjar d’un C1, un C2 i un parell de tascons seguits. Quina por! Així que me n’han quedat tres pel setembre! Ha, ha, ha!
De tornada al Prat, hem estat xerrant amb uns bascos que acabaven d’escalar la Globeros en Alaska, i que, en comentar-els-hi la nostra propera visita al Naranjo de Bulnes, ens han regalat un parell de ressenyes del lloc. Les tenim en cartera, però crec que piquen molt. Una salutació, companys!
