MANGO DEL CUCHILLO – FISURA DE LA UÑA (270 m MD) al Mallo Cuchillo de Riglos, amb en Juan Carlos Sánchez García… o bé com seguir els passos dels Alberto Rabadá, Ernesto Navarro, José Antonio Bescós i Rafael Montaner
Dijous 19 de maig de 2016. Encetem el nostre periple per «Riglos» repartits en dues cordades: en Remi Brescó i en Joan Asín a la «Quinta Chimenea», i en Juan Carlos i jo a la combinació «Mango del Cuchillo + Fisura de la Uña».
Es tracta de dues vies diferents, obertes amb 37 anys de diferència, a on la segona comença just on acaba la primera, assolint de forma directa el cim del Mallo Cuchillo per una canal-xemeneia.
Corria l’any 1963, i en Rabadà i en Navarro ultimaven la preparació per afrontar l’escalada de la Cara Nord de l’Eiger. L’obertura de «El Mango del Cuchillo», doncs, fou una de les últimes —sinó la darrera— vies obertes per la històrica cordada, abans de patir el seu tràgic desenllaç. Via clàssica, molt recomanable, d’escalada entusiasmant, que ressegueix una molt evident línia recta a traves d’una fissura-díedre de roca excel·lent. L’equipament és a completar, sobretot en els passatges més assequibles. Nosaltres hem emprat friends fins al C3, però no estarà de més dur-ne, també, de més grandària.
La “Fisura de la Uña”, que fou oberta l’any 2000, està generosament equipada amb parabolts i, malgrat tenir passatges de fins a 6b, el seu grau obligat deu rondar pel V+. Conté diversos trams de roca més discreta.
Per baixar, ho hem fet amb un rapel fins al coll nord, una desgrimpada en direcció al poble fins a trobar un passamà i tres ràpels més fins al terra —el darrer, volat i d’uns 50 m—. Compte a fer caure pedres!
En resum: una bona combinació, força ràpida i gens massificada, per escalar a l’ombra d’un matí calorós. Gràcies Juan Carlos, per haver-la proposat. L’he gaudida molt i en guardaré sempre un gran record!
