MURCIANA (260 m MD+) al Mallo Pisón, de Riglos, amb en Damià Santiveri Freixa… o bé com veure voleiar les cordes per damunt dels nostres caps
➪ Ressenya imprimible en PDF
Divendres 13 d’octubre de 2017. Riglos és sinònim de verticalitat, de còdols generosos i, cada vegada més, de vies totalment equipades amb parabolts. «A la francesa» en diuen, d’aquest tipus d’equipament esportiu, que només requereix d’un bon assortit de cintes. Rebaixant, no cal dir-ho, l’esperit i el compromís originals. I obviant, indiscriminadament, fissures, forats i ponts de roca susceptibles de ser perfectament aprofitats. Resultat: vies excessivament freqüentades (avui érem 3 cordades), horaris rapidíssims (5 horetes de res) i preses magnesiades (no cal rumiar a on agafar-se) i, sobretot, extraordinàriament polides. En resum: una escalada de consum, en sintonia amb els temps que corren, a on la incertesa i l’aventura cada vegada són més relatives. I si bé, de moment, encara en queden un bon grapat d’equipades a l’antiga, la tendència a Riglos, malauradament, va en aquesta línia.
La Murciana, malgrat tot, segueix sent una línia superba i emblemàtica, a on cal una bona dosis de «mongetes», i a on agafar torticolis és més que provable. Vertical (a voltes extra-plomada) des del primer metre, la via està equipada per escalar entre xapes. Lluny de treure-la neta, nosaltres l’hem acabat fent en la versió més bàsica (6a/A0 obligat). I gràcies! Per contra, tant la cordada que teníem al davant (croats), com la del darrera (francesos), ens han ofert tot un recital d’escalada en lliure. Feia goig de veure’ls fregar-se les mans en arribar als passatges més difícils. Qüestió de nivell. Què hi farem? Resignació, ves! Ara que, per nivell, el d’en Carlos García i el de l’Àlex Huber que la van escalar sense cordes.
LA VIA
Aproximació: Evident, des del poble. 10′
1er. Llarg. 35 m 6b. Diedre negre característic, amb alguna excursió entre parabolts en zona fàcil. El grau el donen un parell de trams desplomats, que estan ben protegits. Preses molt «tocades».
2on. Llarg. 35 m 6a+. Llarg entretingut per sistema de fissures, amb millor roca i més verticalitat que en el primer. Passos difícils per superar un sostret que es passa per la dreta, i a l’entrada de la R.
3er. Llarg. 35 m 6a. Llarg per gaudir i no passar tantes angúnies. Fissures en diagonal a l’esquerra, a l’inici, i més o menys recte la després.
4art. Llarg. 35 m 6a. Mur de «bolos» molt magnesiat.
5è. Llarg. 35 m 6a+. Un altre mur de «patates», aquest cop lleugerament desplomat. L’equipament antic es barreja amb el nou, però el rastre del magnesi no deixa dubtes de per on és millor anar.
6è. Llarg. 30 m 6c. El llarg més obligat de la via. Per superar la panxa de 6c, nosaltres hem fet servir el C0,50 i un estrep. La resta, fina i polida, es «trampeja» bé amb el que hi ha posat.
7è. Llarg. 25 m 6b. Mur mantingut de ressalts, amb un cordino «salvador» en la panxa més forta.
8è. Llarg. 30 m 6b+. Llarg amb una panxa inicial que, un cop resolta, no té més història.
Descens: Des del final de la via, seguir el cable que duu a un 1er. rapel de 60 m (o bé 40+25) fins al coll est. Des d’aquí, un altre cable mena al 2on. (30 m). Un altre tros de cable mena al 3er. (30 m. altre cop). Cable per arribar al 4art. (50 m). I cable per arribar al 5è (i darrer) que és de 60 m i volat.
Horari: De 4 a 6 hores
