MURCIANA (260 m MD+) al Mallo Pisón de Riglos, amb en Damià Santiveri… o bé com veure voleiar les cordes per damunt del cap
➪ Ressenya imprimible en PDF
Divendres 13 d’octubre de 2017. Riglos és sinònim de verticalitat, de còdols generosos i, cada vegada més, de vies equipades «A la francesa». O bé, el què és el mateix: parabolts a «tutiplen», obviant, indiscriminadament, fissures, forats i ponts de roca susceptibles de ser aprofitats. Rebaixant d’aquesta manera, l’esperit i el compromís originals. Resultat, vies excessivament freqüentades (avui érem 3 cordades a la via), horaris rapidíssims (5 horetes de res) i preses magnesiades (no cal rumiar a on agafar-se), a més d’extraordinàriament polides. En resum, una escalada de consum, en sintonia amb els temps que corren, a on la incertesa i l’aventura cada vegada són més irrellevants. I si bé, de moment, encara en queda un bon grapat d’equipades a l’antiga, la tendència a Riglos, malauradament, va en aquesta línia.
La Murciana, malgrat tot, segueix sent una línia superba i emblemàtica a on, a més de demanar bones dosis de «mongetes», agafar-hi torticolis és més que provable. Lluny de treure-la neta, nosaltres l’hem acabat fent en la versió més bàsica (6a/A0 obligat). I gràcies! Per contra, tant la cordada que teníem al davant (croats), com la del darrera (francesos), ens han ofert tot un recital d’escalada en lliure. Feia goig de veure’ls fregar-se les mans, en arribar als passatges més difícils. Qüestió de nivell, què hi farem? Resignació, ves! Ara que, per nivell, el d’en Carlos García i el de l’Àlex Huber que la van escalar sense cordes.
LA VIA
1er. Llarg. 35 m 6b. Diedre negre característic, amb alguna excursió entre parabolts en zona fàcil. El grau el donen un parell de trams desplomats, ben protegits. Preses molt «tocades».
2on. Llarg. 35 m 6a+. Llarg entretingut per sistema de fissures, amb millor roca i més verticalitat que en el primer. Passos difícils, a l’hora de superar un sostret, que es passa per la dreta, i a l’entrada de la R.
3er. Llarg. 35 m 6a. Llarg per gaudir i no passar tantes angúnies. A l’inici, fissures en diagonal a mà esquerra, i més o menys recte després.
4art. Llarg. 35 m 6a. Mur de «bolos» molt magnesiat.
5è. Llarg. 35 m 6a+. Un altre mur de «patates», aquest cop lleugerament desplomat. L’equipament antic es barreja amb el nou, però el rastre del magnesi no deixa dubtes de per on és millor anar.
6è. Llarg. 30 m 6c. El llarg més obligat de la via. Per superar la panxa de 6c, nosaltres hem fet servir el C0,50 i un estrep. La resta, fina i polida, es «trampeja» bé amb el que hi ha posat.
7è. Llarg. 25 m 6b. Mur mantingut de ressalts, amb un cordino «salvador» a la panxa més forta.
8è. Llarg. 30 m 6b+. Llarg amb una panxa inicial que, un cop resolta, no té més història.
Aproximació: Evident, des del poble. 10′
Descens: Des del final de la via, seguir el cable que duu al sistema de ràpels. El 1er. fa 60 m (o bé 40+25), i acaba al coll est. El 2on. (30 m), el 3er. (30 m), el 4rt. (50 m) i el 5è. (60 m i volat) vénen després de sengles trams de cable.
Horari: De 4 a 6 hores
