AQUEST ANY SÍ (175 m MD+) al Pisón de les Roques del Masmut, amb en Jordi Ceballos… o bé com escalar una altra bona via de l’amic Remi Brescó
Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 31 d’agost de 2019. L’any passat, mentre amb en Jordi escalàvem la veïna «Barrufets», una forta calamarsada, amb aparell elèctric inclòs, ens va enxampar a la reunió número quatre. Xops de cap a peus ―i mig acollonits―, en comptes d’optar per l’abandó, ens vam embolicar la manta al cap per acabar sortint per dalt. Mentre que avui, malgrat una previsió meteorològica favorable ―justament per això hem vingut―, ens ha acabat succeint tres quarts del mateix. Encara sort que només ens restava un llarg i mig per sortir, i que la tempesta no ha estat tan aparatosa com l’altra vegada.
Sigui com sigui, s’escali en lliure o no, guanyi o no guany el Barça la lliga aquesta temporada, el cert és que la «Aquest any sí» és una altra línia extraordinària de l’amic Remi Brescó i els seus companys de cordada. Quin bon nas! Una successió increïble de fissures verticals i desplomades d’aquelles que creen afició. L’estil, en aquest cas, com gairebé sempre, és el de menys. Mercès a l’acurada restauració (peça per peça) duta a terme per en Santi Gràcia (el «capo» de la zona) i en David Pons, tant hi gaudiràn els «bous», com els esforçats escaladors del V+ obligat, avesats a practicar l’auto-protecció.
1er. Llarg. 15 m IV+/A2. Fissura desplomada, que dóna pas a una curta xemeneia, just abans de la reunió. Llarg curt, però entretingut.
2on. Llarg. 30 m 6a/A1. Xemeneia mantinguda, amb un tram molt exigent cap a la meitat. Llarg excepcional.
3er. Llarg. 35 m V+. Inici per un díedre esglaonat, abans d’entrar en una xemeneia fonda. Reunió a l’interior de la cavitat. Llarg curiós i relativament senzill.
4art. Llarg. 35 m 6a/A1. Inici cap a la dreta, en audaç travessia aèria, seguida d’una successió de diedre-fissures cada cop més desplomats. Tram final menys vertical, però també menys protegit. El llarg de la via, per exigència física i espectacularitat.
5è. Llarg. 30 m V+/Ae. Sortida cap a l’esquerra a buscar un mur vertical de bona roca. Llarg de placa, que trenca un xic la tònica de la via.
6è. Llarg. 30 m III. Bonic llarg de sortida, de poca dificultat.
Aproximació: Des de Penyarroja de Tastavins, just passada la fonda, prendre a mà esquerra un carrer estret que fa pujada amb la indicació: Roques de Masmut. Als afores del poble, comença una pista de terra en bon estat que al cap de dos quilòmetres es bifurca. Prendre el ramal dret. Un quilòmetre més endavant s’arriba a un coll a on es pot aparcar. La via comença a la canal central de l’Agulla del Pisón (just a la dreta de la via «La Chorrera») 5′
Descens: Seguir les fites a mà esquerra que baixen fins al coll. 15′
Horari: Entre 4 i 6 hores
