LLORENÇ JOAN (285 m MD) a la Paret de Primavera de Roca Narieda, amb en Damià Santiveri i n’Eduard Ferrer… o bé com valorar la tasca dels oberturistes
Ressenya imprimible en PDF
Diumenge, 28 de juny de 2020. Quan repetim una via «endreçada», i amb això vull dir degudament equipada i sanejada per al gaudi d’uns repetidors no necessàriament selectes, moltes vegades no pensem en la feinada, ni en la despesa que els oberturistes hi ha fet. Bé que es veritat que aquests esforços queden recompensats per la satisfacció de traçar una línia inèdita, bo i determinar-ne l’ètica i el compromís. Alhora, perquè no dir-ho, de sentir-se partícip de quelcom perdurable i, en certa manera, valuós… I tot el què vulgueu hi vulgueu afegir de més, però la feina és la feina, senyors! I, a sobre, moltes vegades hi trobem pegues. Si és que no tenim remei!
Resulta just, doncs, agrair i felicitar als oberturistes quan gràcies als seus afanys (pot de registre inclòs), ens ho hem passat pipa. De manera que gràcies Llorenç i Joan per la feina ben feta en aquest interessant itinerari que duu els vostres noms.
La Llorenç-Joan és una escalada de notable longitud, en un entorn magnífic, que ofereix una escalada plaent per plaques d’adherència de gran qualitat a on, a mesura que progressem, va guanyant en interès i varietat. Ideal en aquesta època de l’any, per estar resguardada del sol fins al darrer llarg.
Per cert, avui l’aparcament de l’entrada de Canelles estava més ple que de costum. L’aparició de la nova guia d’en Miquel Blanco «Alt Urgell. Escalada esportiva» es fa notar. Allò que dèiem de la feina ben feta.
LA VIA
1er. Llarg. 45 m V+. Inici en una placa tombada, entremig de vegetació, que costa un xic d’identificar. A mig camí, la paret es posa una mica més dreta. Per anar entrant en matèria.
2on. Llarg. 45 m V. Noves plaques d’adherència de poca verticalitat.
3er. Llarg. 30 m Vè. Similar als dos primers, però fent un llarg flanqueig dreta-esquerra per sortejar un franja de flora prominent. Al tram final hi ha una corda fixa.
4art. Llarg. 30 m V+. Aquí la placa es posa més dreta i és més mantinguda, però com que a aquestes alçades de la via ja portem un bon rodatge en adherències, la cosa surt rodada.
5è. Llarg. 45 m V+. Primers vint metres de flanqueig a mà esquerra, per entremig de petites feixes vegetades, que demanen un xic de navegació. Segona part en línia recta.
6è. Llarg. 35 m 6a+. Inici amb tendència a la dreta, per seguir força recte per un bonic mur de continuïtat, que no dona treva fins que s’acaba. El pas final té truc per la dreta. El llarg més obligat de la via.
7è. Llarg. 30 m 6b. Primers metres verticals per una difícil fissura a superar en bavaresa, seguits d’un pas mig d’equilibri, mig de bloc. La part final, ja més tombada, va amb tendència a l’esquerra, per entremig de la vegetació. En lliure, el llarg més exigent de la via, amb diferència.
8è. Llarg. 25 m Vè. Superar una llastra per l’esquerra, un diedre fi i l’enèsima placa d’adherència.
Aproximació: Situats al Mas de Cal Ubach, a l’entrada de Fígols d’Organyà, seguir durant gairebé mitja hora la costeruda pista del «Camí de Narieda» barrada al transit rodat, i no deixar-la fins ben passada la vertical de la via (poc abans d’arribar al coll). Una primera fita, a peu de pista, indica la part final del trajecte, que inicialment van amb tendència a la dreta, fins a una petita tartera, i més amunt una altra. A partir d’aquí, afinar el nas per encertar la placa correcte (primer parabolt visible). 40’
Descens: Anar cap al nord (esquerra) per terreny més o menys fressat, a buscar el camí de baixada de Penya Narieda. Un cop a la pista, seguir-la fins al punt de partida (dreceres). 1h
Horari: Entre 4 i 5 hores