2/11/2023 Presentació a BADALONA de 100 Vies d’escalada sostenible a Catalunya

Properes presentacions de 100 vies d’escalada sostenible a Catalunya

23/10/2023 Presentació a VIC de 100 Vies d’escalada sostenible a Catalunya

4/10/2023 Presentació a TERRASSA de 100 Vies d’escalada sostenible a Catalunya

21/09/2023 Presentació a MANRESA de 100 Vies d’escalada sostenible a Catalunya

100 VIES D’ESCALADA SOSTENIBLE A CATALUNYA

100 VIES D’ESCALADA SOSTENIBLE A CATALUNYA neix en el 10è aniversari de La Cordada Centenària

Edita: Prames ISBN: 978-84-8321-573-9 Format: 15 x 21 cm / rústica / 349 pàgs. Edició: Juliol 2023 Preu: 23€ A la venda en llibreries i per internet

Si esteu interessats en un exemplar dedicat, contacteu-me: pelaroques@telefonica.net

“Aresta Ribas” al Puntal de l’Albarda de Montserrat

ARESTA RIBAS (140 m MD) al Puntal de l’Albarda Castellana de Montserrat, amb en Victoriano Carnero… o bé com assolir una preuada fita personal

Ressenya imprimible en PDF
Dilluns, 4 de gener de 2021. Tot, en aquest món, té principi i final. I per bé que percebem el moment present com a quelcom invariable i constant, aquest, en realitat, és un espai en incessant moviment del que, per escapar-ne, cal recórrer al pensament. Aquesta mirada retrospectiva que té el poder de la ment, per escapar del fugaç instant i captar el moviment de la vida. Així, com més enrere es mira, més gran és el canvi que es percep: companys que hi eren i ja no hi són, altres de nous que apareixen pel camí, vies fetes, vies pendents, vies tornades a repetir, vies que no repetirem mai més…

       Aquesta que esteu llegint és l’entrada número 200 del bloc. Una tria representativa i acurada dels nombrosos itineraris que he tingut el goig de recórrer durant els darrers deu anys. Gràcies, no només, als 59 companys que hi apareixeu reflectits, sinó també a tots aquells que un dia o altre us heu volgut encordar amb mi. Sense el vostre escalf i complicitat res de tot això tindria cap sentit. Ni les moltes hores dedicades —tant a escalar com a escriure—, ni tots els quilòmetres de roca recorreguts, ni la caiguda més llarga, ni el fred més punyent als dits, ni l’esgotament més absolut… Sense vosaltres, amics, cap d’aquests avatars estaria justificat. Moltes gràcies, de tot cor!

       En Víctor és un dels membres més simpàtics, actius i entusiastes de l’inesgotable cantera d’escaladors navassencs… malgrat estar tan plenament consagrat a l’escalada esportiva, que gairebé s’ha oblidat de l’autèntica. Ha, ha, ha! Malgrat tot, en favor seu he de dir que avui s’ho ha passat d’allò més bé!

       L’Aresta Ribas del Puntal de l’Albarda és una via atraient i ben trobada que recorre una elegant aresta brucs. De la primera vegada que la vaig escalar, amb en David Cabañas (2015), en guardava un grat record… i una petita espina clavada: cap al final del primer llarg, un pas més fi i vertical que la resta se’m va resistir. Doncs bé, avui, sis anys més tard… m’he hagut de tornar a agafar a la cinta! Ha, ha, ha! Quan no n’hi ha, no en raja!

LA VIA

1er. Llarg. 45 m 6b+. Placa molt mantinguda de presa petita i arrodonida, equipada amb nombrosos burins, que cada cop és posa més dreta. Després d’un pas sensiblement més difícil que la resta, la verticalitat disminueix. Passada una reunió opcional, força penjada, cap flanquejar decididament cap a la dreta (ara amb menys assegurances), a buscar la R en un forat. Molt bon llarg de continuïtat.

2on. Llarg. 25 m V. Sortida per la dreta de la reunió, per tornar ràpidament cap a l’esquerra a buscar els passos més francs per entre còdols de generoses dimensions. Llarg de navegació, poca dificultat i, degut a la frugalitat d’assegurances, amb un xic d’exposició. Vibrant per al cap de corda.

3er. Llarg. 30 m V+. Primers metres en biaix a mà dreta, seguit d’un tram final més rectilini. Llarg agraït, a on s’intueix un cert retro-equipament.

4rt. Llarg. 40 m V. Llarg de navegació i poc equipament, similar al segon. Reunió opcional al peu del darrer ressalt.

Aproximació: Des del Monestir, a través de les Escales dels Pobres i el Pla dels Ocells, fins a trobar el camí pavimentat que va de Sant Joan a Sant Jeroni. Seguir-lo de baixada (a l’esquerra) durant un centenar de metres, fins a tenir al davant l’aresta de l’Albarda. 1h. O bé pujant pel Funicular de Sant Joan i seguint el camí de Sant Jeroni fins al punt esmentat (just ben passat l’Agulla del Cigronet). 40’

Descens: Ràpel de 10 m fins al coll entre el Puntal i l’Albarda, seguit d’una grimpada de III. Un cop al cim, seguir carenejant cap al nord per un llom de roca i per dins el bosc, fins a trobar el camí de Sant Jeroni. 30’

Horari: Entre 2h 30’ i 4 hores

Amb en Victoriano Carnero

1er. Llarg. Primers metres

2on. Llarg. A punt d’entrar a la R

3er. Llarg. Dret, però assegurat

4art. Llarg. En Víctor, ben abrigat, a punt d’entrar a la R

En Víctor, més content que un gínjol!

El “menda”, pelant-se de fred!

Fotos de l’ascensió feta el 27 de desembre de 2015, amb en David Cabañas

Amb el David Cabañas

1er. Llarg. Més difícil del que sembla

1er. Llarg. Perspectiva, des de la R

1er. Llarg. En David, a la reunió

2on. Llarg. Un servidor, cercant entre la frugalitat d’assegurances

2on. Llarg. Pont de roca, de bon aprofitar

2on. En David, a punt d’entrar a la R

2on. Llarg. R2

3er. Llarg. Passos drets, però abastament protegits

3er. Llarg. R3

4rt. Llarg. Lluísssss!

4art. Llarg. Bona, David!

En David, més content que un gínjol, després de completar l’Aresta Ribas del Puntal de l’Albarda!

Ep, aquest sóc jo!

Qui busca, troba!

Un altre que no fa cap nosa!

El Serrat de les Onze Hores, el Cap de Mort i el Cavall Bernat

L’Albarda Castellana

“L’Aranya” al Serrat de les Garrigoses de Montserrat

L’ARANYA (340 m MD) al Serrat de les Garrigoses de Montserrat, amb en Xavier Oliva… o bé com acabar reconeixent l’artròpode pel seu nom

Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 11 de novembre de 2020. Hi ha vies a on, una part gens menyspreable de la seva dificultat rau en trobar-les. Més d’una, i més de dues vegades, he acabat baixant d’una paret per no haver sabut encertar la línia que buscava ―o bé no n’he estat segur del tot―. En altres, senzillament, ni tan sols he arribat a localitzar l’espadat a on han estat obertes. I és que, per identificar els itineraris, principalment en indrets amb els que estem poc familiaritzats, primer de tot cal anar ben documentat i, en acabat, afinar bé la punteria. L’experiència, no cal dir-ho, també ajuda a no cometre tants errors. Així i tot, com que no sempre és una tasca senzilla, aquesta acaba convertint-se en un factor més a tenir en compte en el complex joc de l’escalada clàssica.

       La comprensible reticència d’oberturistes (i repetidors) a deixar constància escrita del nom de les vies al peu de les parets, en el cas de l’Aranya, no només no existeix, sinó que la retolació s’hi prodiga de forma reiterada. Tractant-se, però, d’una clàssica de traçat sinuós, encreuada per diverses rutes, aquestes indicacions estan justificades. Al Pedraforca, per exemple, en vies tan visitades (i perdedores) com la Pany, la Homedes o la Estasen, hi ha retolades també diverses indicacions, que de ben segur faciliten les coses a més d’un despistat.

       La primera vegada que vaig escalar l’Aranya (2014) , vaig iniciar l’ascensió al Camí de les Feixades, tant per la mala fama de la roca en els dos primers llargs, com per la contrastada dificultat d’aquests amb la resta de la via. Avui, després de recórrer l’itinerari en la seva integritat, penso que val molt la pena conèixer-ne també la part de baix, malgrat el grau obligat i la dificultat global variïn.

       Malgrat tractar-se d’una via variada, que alterna trams prou bons amb altres d’atractiu més escàs, el traçat sempre guarda una certa lògica. En quan a l’equipament, tot i haver estar restaurada (2011), no és abundant, per bé que es pot completar amb relativa facilitat. Una via, doncs, molt recomanable, sobretot pels que visitin el Serrat de les Garrigoses per primer cop.

LA VIA

1er. Llarg. 25 m 6a. Fissures discontínues i verticals de roca delicada, escassament protegides. Llarg atlètic i mantingut.

2on. Llarg. 35 m 6a.Sortida evident per la dreta de la reunió, seguida d’una fissura incòmode de difícil protecció. Tram final pel bell mig d’una curta xemeneia, aprofitant una savina per reeixir. Un altre llarg atlètic per roca descrostada. El més difícil de la via, però, ja està fet!

3er. Llarg. 45 m V. Després d’una cinquantena de metres sense cap dificultat tècnica, seguir el Camí de les Feixades cap a l’oest durant uns vint metres. Inici del llarg en una canal, a l’esquerra d’un marcat esperó. Llarg que va jugant entre la canal i uns esperons de roca. Reunió en una placa, sota un sostret, entrant per l’esquerra (a mà dreta hi ha la reunió de la Don Cipote de la Mancha).

4art. Llarg. 35 m V+Inici a mà dreta per encarar una rampa i una placa. Passada una instal·lació de ràpel, segueixen dos diedres abans de la reunió.

5è. Llarg. 30 m IV. Després de superar un curt ressalt, seguint la inscripció Aranya, fer reunió a la feixa del descens. Llarg sense cap complicació, que es pot enllaçar amb el següent.

6è. Llarg. 30 m II. Seguir per terreny fàcil, fins a una nova inscripció en vermell.

7è. Llarg. 25 m IV+. Sortir a mà dreta per un diedre fissurat, i abandonar-lo en arribar a una placa. Seguir aquesta, per la dreta primer i, en acabat, recte fins a la reunió.

8è. Llarg. 35 m V. Inici a mà dreta, en direcció a una nova inscripció d’Aranya. Resseguir, després, el pilar final característic fins al peu d’un petit sostre.

9è. Llarg. 30 m IV+. Resseguir un bonic diedre i, en arribar a una instal·lació de ràpel, continuar per una canal fins a la reunió.

10è. Llarg. 50 m V+. Seguir un diedre evident, al principi i, més endavant, sortir a la placa. El tram final va per una fissura.

Aproximació: Des de l’Aparcament de la Salut, seguir la carretera que va les Coves del Salnitre, fins que, en un marcat revolt, s’evidencia un rastre que ressegueix la grada inferior del Serrat. Seguir-lo durant uns 10’, abans de cercar una lleu inscripció en vermell del nom de la via damunt d’un pedestal. 25’

Descens: En dos ràpels de 55 i 60 metres, seguits d’una curta desgrimpada per arribar a la feixa superior. Seguir cap a l’oest per unes fites. Més endavant hi ha l’opció de fer un ràpel, o bé, seguint curosament les fites, arribar al Camí de les Feixades caminant. 1h

Horari: Entre 3 i 5 hores

1er. Llarg. Primer metres exigents

2on. Llarg. Roca delicada i dificultats per protegir…

3er. Llarg. En Xavier iniciant el primer llarg de la segona part de la via

3er. Llarg. Perspectiva de la part final

4art. Llarg. Placa de forats

5è. Llarg. Tram final i reunió

6è. Llarg. Ressalt de tràmit

7è. Llarg. Tram d’enllaç a la part final

7è. Llarg. Difícil de perdre’s, oi?

8è. Llarg. Plaques de molt bona roca, seguint un marcat esperó

8è. Llarg. A punt d’arribar a la reunió

9è. Llarg. Darrers metres, vistos de la reunió

10è. Llarg. Al diedre inicial

Segon ràpel

Fotos de l’ascensió feta el 2 de març de 2014, amb en Toni García

En Toni a punt de començar

Navegant per plaques de qualitat

Contrallum

Fent un canvi de reunió

Superació d’un petit desplom

Buscant el punt més factible

A punt de posar un flotant

Un bon díedre per davant…

Així quedo bé?

A vista d’ocell

“GEDE (Guasch-Santacana)” a l’Agulla Gran del Pas del Príncep de Montserrat

GEDE (GUASCH-SANTACANA) (135 m MD-) a l’Agulla Gran del Pas del Príncep, amb en Manel Ramon… o bé com intuir diferències importants

Ressenya imprimible en PDF
Dijous, 5 de novembre de 2020. Celebrar la jubilació, bé que val una bona via! Just acabat de retirar de la docència filosòfica, en Manel Ramon —home de gran talla i d’etern somrís— m’ha convidat a escalar entre setmana per celebrar la seva nova condició. Tot un luxe en ple Covid-19! Que sigui la primera de moltes, company!

        Malgrat cal reconèixer que som davant d’un itinerari de gran categoria, no puc per menys que coincidir amb el que en diu l’Antonio García Picazo diu al seu llibre Montserrat – Las más bellas ascensiones:

«La ruta Guasch-Santacana a la Agulla Gran del Pas del Príncep es
un más que selecto trazado. Es un lógico itinerario muy vertical
y bien asegurado que hará nuestras delicias si lo que buscamos es
una ascensión rápida, esbelta, de mediana longitud y que esté en
un lugar agreste.
[…] El primer largo es una placa que cuando fue escalada por
primera vez no admitió ni un clavo, y entonces no existían los
buriles. Mas hoy está excesivamente assegurada y casi diria que
los buriles la han estropeado»

        Per bé que, amb el pas del anys, aquells burins s’han anat rovellant un xic, intueixo que la GEDE d’avui dia té poc o res a veure amb l’agosarada via oberta l’any 1956 pels Guasch, Santacana i companyia. Menys exposició, menys compromís, menys autenticitat, menys aventura… El signe dels nostres temps, vaja! Bé, què hi farem?

LA VIA

1er. Llarg. 35 m 6a. Malgrat l’eminent orientació sud de la via, l’inici cal buscar-lo en un diedre vegetat del vessant est (format per un petit contrafort i l’agulla pròpiament dita). A l’alçada d’un arbre frondós, després de recórrer amb facilitat aquest tram, comença la placa que —degut a una pretèrita frugalitat d’assegurances—, durant molts anys va tenir bona part del personal atemorit. Descrivint una clara diagonal a mà esquerra, durant la primera meitat del llarg, cal seguir un difús rastre de burins i parabolts; desestimant, però, un traçat rectilini d’expansions que no pertany a aquest traçat. Superat el ressalt d’una balma allargada, el traçat es torna més longitudinal. La reunió és a la part dreta del gran forat. Llarg sinuós i elegant.

2on. Llarg. 25 m Ae/Vè. Resseguir tota la balma, d’esquerra a dreta, fins a trobar l’enfilall de burins que cal seguir. Excepte l’entrada a la reunió, que és amb lliure, la resta és d’artificial.

3er. Llarg. 20 m V+/Ae. Evident fissura estètica que, per la seva verticalitat, és difícil treure tota neta. Llarg bonic.

4art. Llarg. 25 m 6a/Ae. Primers metres verticals, damunt de còdols de bona mida, seguits d’un flanqueig fi a mà dreta. Bon llarg que, mirant-ho bé, surt tot en lliure (al menys de segon, he, he!).

5è. Llarg. 30 m V+/Ae. Sortida per l’esquerra, a on el pas és més franc. Tornada a la dreta, amb passos molt verticals, i entrada a la reunió per l’esquerra (reunió amb un sol parabolt).

Aproximació: Pel camí de Can Maçana a Coll de Porc, passant pel refugi Vicenç Barbé. 45’

Descens: Desgrimpar uns metres cap al nord, fins a trobar una instal·lació. Ràpel de 50 m, primer cap a un coll, i després per la canal oest (millor fer baixar un bon tros el nus). O bé fraccionant el ràpel en dos. Tornada pel mateix camí de l’aproximació. 1h

Horari: Entre 3 i 4 hores

Amb en Manel Ramon

1er. Llarg. Inici

1er. Llarg. Iniciant el flanqueig

1er. Llarg. Sota la balma característica

2on. Llarg. Això de ser llarg, també té inconvenients…

2on. Llarg. La primera expansió és força amunt!

2on. Llarg. De xapa a xapa i tiro perquè em toca!

3er. Llarg. Això d’estrenar gats, dóna poca confiança…

3er. Llarg. A punt d’abastar la reunió

4art. Llarg. Còdols XXL als primers metres

4art. Llarg. Fent el flanqueig a mà dreta

5è. Llarg. En Manel, escalant els darrers metres de la via

A punt de rapelar

Burins amb solera

Frares Encantats

Frares Encantats i Agulles

“Son de la llarga” + “Sioux Party” al Pollegó Est de Montserrat

SON DE LA LLARGA + SIOUX PARTY al Pollegó Est de Montserrat, amb en Cèsar Casado i en Guillem Canudas… o bé com saber distingir a un bou d’un clàssic

Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 3 de novembre de 2020. Sabut és que un bon escalador d’esportiva no té perquè ser-ho també de clàssica. I tanmateix a l’inrevés: quants habituals de la via llarga són capaços de superar amb solvència l’ampli repertori del sisè grau? Els uns solen passar por quan l’equipament és escàs, mentre que els altres segurament justegen més de forces. Exceptuant, doncs, les honroses excepcions, som al davant de dos tipus d’esportista diferents: els que, per tal de maximitzar la dificultat, minimitzem el risc, i aquells que prioritzen l’aventura. Els uns prefereixen les aproximacions curtes, mentre que els altres es recreen dalt dels cims. Per als primers, les caigudes acostumen a ser incidents sense importància, mentre que per als segons poden significar accidents.

        I avui, veient encapçalar a en Guillem els dos primers llargs de la Sioux Party, m’ha quedat més clar que mai! L’home, just després d’eixugar-se la suor al tram de IV, ha superat amb solvència bona part del 7a+. Si bé, és cert, que la freqüència de parabolts no és la mateixa en ambdós llargs, la traça que ha esgrimit als trams verticals i desplomats no tenia res a veure amb la desplegada als ressalts tombats. Semblava, ben bé, que no sàpigues com posar-hi. Veure per creure!

SON DE LA LLARGA (120 m MD)

       Resulta curiós que, abans d’escalar aquesta via, l’hagués rapelat en quatre o cinc ocasions. I cada cop que ho feia, pensava en com devia ser de bona… Fins que, avui, gràcies a en Cèsar i a en Guillem, finalment he pogut confirmar les meves apreciacions. Una molt bona via, que per la seva curta longitud permet ser combinada amb altres del sector.

1er. Llarg. 20 m IV. Llarg de tràmit que recorre un diedre vegetat.

2on. Llarg. 40 m 7a. Primers metres de flanqueig per una placa molt tècnica, que donen l’entrada a la fissura-diedre que caracteritza el llarg. Una potencial caiguda lletja damunt del relleix de la reunió, aconsellen fer-los en artificial. Un cop a dins la dificultat disminueix, però es manté en torn del 6b fins gairebé el final. Llarg atlètic, mantingut i entusiasmant!

3er. Llarg. 30 m V+. Agradable diedre vegetat, amb bones possibilitats d’autoprotecció.

4rt. Llarg. 30 m V. Similar a l’anterior, però més net.

Horari: de 1h 30’ a 2h 30’ hores

SIOUX PARTY (115 m MD+)

        Opció menys popular, més equipada i, en cas de fer-se en lliure (de bon tros, no és el meu cas), més exigent que l’anterior.

1er. Llarg. 20 m IV. Llarg de tràmit que recorre unes plaques tombades.

2on. Llarg. 20 m 7a+. Llarg de molta continuïtat, amb uns primers metres «a bloc» per un pronunciat desplom. Roca a controlar.

3er. Llarg. 35 m 7a. Similar a l’anterior, però amb millor roca i un xic menys sever.

4rt. Llarg. 40 m 6a+. Bonic llarg per diedre, molt menys exigent que els dos anteriors, però mantingut en el seu grau.

Horari: de 2 a 3 hores

Amb en Cèsar Casado i en Guillem Canudas

S.LL. 1er. Llarg. Inici

S.LL. 2on. Llarg. En Guillem, sospesant la situació

S.LL. 2on. Llarg. A dins del diedre

S.LL. 2on. Llarg. Deixant el diedre per sortir a la placa

S.LL. 3er. Llarg. A punt d’entrar a la reunió

S.LL. 3er. Llarg. En Cèsar al mateix punt

S.LL. 4art. Llarg. Primers metres

S.P. 2on. Llarg. Desploma que no es broma!

S.P. 3er. Llarg. En Cèsar al capdavant

S.P. 4art. Llarg. Amb aquest m’hi veig amb cor

S.P. 4art. Llarg. Més content que un gínjol, de poder encadenar alguna cosa