NI OBLIT, NI PERDÓ (255 m MD+) a la Paret de Catalunya del Congost de Montrebei, amb en Guim Llort… o bé com tastar un pastisset acabat de sortir del forn
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte, 13 d’octubre de 2018. Avui, amb en Guim Llort, hem anat al Santuari sense cap objectiu concret, a l’espera inspirar-nos un cop fóssim al Prat. I, ves per on, així ha estat! La feliç coincidència amb l’amic Marc Ribes ha fet que, amb l’argument de «Aniria bé confirmar els graus…», en Marc, molt hàbilment, ens hagi venut la moto d’aquesta recent creació d’en Josep Grau, na Núria Puig i ell mateix. I nosaltres, pobres gourmands montrebeians, què podíem fer, sinó anar a tastar aquest pastisset acabat de sortir del forn. Una mica acollonits, tot s’ha de dir! «No patiu, que als trams més difícils trobareu quelcom» ―ens ha assegurat―. Coneixent les vies d’en Josep Grau, però ―l’escalada de la Plors i Violes encara és molt recent―, les explicacions d’en Marc no ens acabaven de tranquil.litzar del tot.
Després d’haver-la escalat, però, malgrat els trams de roca inestable ―hem fet caure uns quants blocs― i l’abundant vegetació que hi ha en algun tram, la sensació que hem tingut ―un cop estigui sanejada― és que pugui ser repetida amb una certa assiduïtat. Potser no és de les més rodones del sector, però fet remenat és prou recomanable. Llàstima, no obstant, que tots els llargs no siguin com el primer i el segon! Enhorabona cracs! I Déu n’hi do de la feinada que heu tingut per deixar-la mitjanament neta!
Durant la tornada, en Guim, que té vint-i-dos anyets i un bec molt esmolat, després de preguntar-me quantes vies porto escalades a Montrebei (28), fent un càlcul ràpid ha sentenciat: Per arribar al cumplevias, jo que només en porto fetes tres, ho tinc més fàcil que tu! (no cal que us digui la meva edat). «La mare que et va…». Ha, ha, ha!».
LA VIA
1er. Llarg. 35 m 6b. Aquest és, amb tota seguretat, el llarg més difícil i mantingut de tota la via. Un bon filtre per a saber si s’és capaç de fer-la, o no. Una fissura de dits vertical i mantinguda sobre roca excel.lent que, de fer-la tota en lliure, et deixa els braços «a to». Boníssim!
2on. Llarg. 25 m 6b. Comença amb la mateixa tònica que l’anterior, però un cop passats els primers metres, perd la verticalitat inicial. Bon llarg.
3er. Llarg. 45 m V+. Tram de transició, seguit d’un diedre-xemeneia de bon fer. Llarg típic montrebeià.
4art. Llarg. 25 m 6a+. Inici exigent, aprofitant les branques d’una sabina, endinsant-se, en acabat, en una canal vegetada i profunda.
5è. Llarg. 40 m. 6a. Un altre llarg discontinu, amb un altre tram de diedre-xemeneia a on toca tibar de valent.
6è. Llarg. 50 m II. Llarg selvàtic a on, en temporada, no és descartable trobar-hi rovellons. Ha, ha, ha!
7è. Llarg. 35 m. V+. Un altre díedre-xemeneia net com el culet d’un nadó, però amb bones possibilitats de ser protegit. Bon final de festa.
Aproximació: Evident, des del Prat d’en Lluís. Vorejar el camp de davant del Prat per l’est. Seguir, en acabat, el camí habitual de baixada d’aquest sector, fins a trobar unes fites just a la vertical de la gran canal de la Espaguetti. Seguir-les en aquella direcció. 25’
Descens: Un cop dalt, seguir cap a l’est (dreta) un centenar de metres, fins a trobar les fites del corriol de baixada. 40’
Horari: de 4 a 6 hores