UN MUNDO FELIZ (360 m MD+) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Remi Brescó i en Lluís Parcerisa.. o bé com tenir el privilegi d’acompanyar a un venerable «barrufet» en la seva 50ª via a Montrebei
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 9 de maig de 2017. Les addiccions, unes més que altres, gairebé sempre acaben sent pernicioses. I, tanmateix, en el cas de l’escalada: quan el nivell de fanatisme es converteix en una obsessió desmesurada, les conseqüències poden arribar a ser imprevisibles. Fixeu-vos, sinó, en el cas de l’amic Remi que, amb seixanta-vuit anys a l’esquena, i una infinitat de vies escalades —més de 2.000, segons m’ha confessat—, segueix marcant-se reptes i assolint fites inabastables per a la majoria de mortals. Enveja sana!
I és que completar cinquanta vies a Montrebei, no és poca cosa. A tots aquells que coneixeu el pa que s’hi dóna, què us he de dir que no sabeu? Pels que encara no heu caigut a la temptació, aquestes paraules d’en Xavi Raventós, extretes del llibre «Montrebei» d’en Luis Alfonso, poden ser-ne il·lustratives: «Y con el tiempo te enamoras del lugar y yo pienso que te enamoras porque conforme acumulas esfuerzo, adrenalina, miedo y satisfacción vividas aquí, más ligado estás al lugar. Y acabas convirtiéndote en montrebeiano, un adicto al lugar pero también un amante respetuoso del lugar».
Més enllà d’aquest mig centenar de vies, però, si el vint per cent són primeres ascensions: (1985 «El Voltor Feroç», 1986 «Divendres de Resurrecció», 2004 «Barrufet Pirata», «Trànsit de Venus» i «Caprici de Solstici», 2014 «Aleta de Tiburón» i «Señor Paca», 2015 «Un bosque» i «Clar»), la gesta, no cal dir-ho, esdevé molt més èpica. Felicitats Remi! El dia que arribis al centenar, espero poder-t’hi tornar a acompanyar!
Sense ser de les més reeixides del sector, «Un Mundo Feliz» alterna trams molt bons amb altres de menys interessants. Per la orientació, pràcticament no hi toca el sol fins a la part final.
LA VIA
1er. Llarg. 25 m V. Seguir un díedre tombat d’uns 10 m, assenyalat per un pitó, fins a l’alçada d’un sabina. Flanqueig per placa, a buscar la R al peu d’un díedre molt marcat.
2on. Llarg. 30 m 6a. Seguir el díedre fins gairebé al final. A l’alçada d’una gran placa, amb una franja horitzontal, flanquejar en direcció a una marcada fissura. Llarg bonic i mantingut.
3er. Llarg. 15 m 6b+. Fissura semi-cega vertical, mantinguda i atlètica. Llarg curt, però potent!
4art. Llarg. 25 m 6b. Curt flanqueig a mà dreta, superació d’un curt desplom, díedre tombat i sortida per la dreta fins a la R.
5è. Llarg. 60 m 6a. Inici desplomat per una fissura-díedre amb «canto», seguida d’uns díedres bruts i trencats que menen a un bosquet. Reunió al peu d’una marcada canal-díedre. Per tal d’evitar fregaments excessius i probables caigudes de pedres, la reunió també es pot fer uns metres abans, aprofitant algun arbre. Excepte el primer tram, llarg poc agradable.
6è. Llarg. 45 m 6a. Primer metres per l’ample canal-díedre que tenim al davant, tombant després cap al llarg díedre de l’esquerra, fins al seu final. Llarg espectacular i un xic compromès.
7è. Llarg. 35 m 6b. Pas de bloc, seguit d’un flanqueig senzill per una feixa, fins al peu d’un gran mur. Tirada de transició, al final de la qual hi ha la possibilitat d’evitar el primer llarg, escapant-se per la dreta a pujar un arbre i sortir a un coll.
8è. Llarg. 35 m 6b. Superar un petit ressalt per accedir a una placa de regletes, i flanqueig cap a l’esquerra a buscar una estètica fissura diagonal. Llarg de magnífica factura, a on hi ha les dues úniques expansions de tot el recorregut, que va ser obert amb posterioritat a la resta,
Aproximació: Des del final del Prat d’en Lluís, seguir el camí fressat que en direcció NO, segueix paral·lelament a la base de la paret durant uns 20′, fins a trobar unes fites que pugen cap a aquella. La via comença en una canal evident, uns cent metres a la dreta de la «Desequilibrio Hormonal», i uns cent cinquanta de la «GEDE». 40′
Si tenim ganes d’allargar l’escalada, en comptes d’entrar caminant per la canal, hi ha la possibilitat de fer-ho pels dos primers llargs de la «Fisura Caracol». Anat amb compte, però, de no equivocar-se, atès que en algun punt es creuen i comparteixen llargs, tant amb aquesta com amb la «Derobée».
Descens: Seguir pujant en direcció est, fins a trobar les fites del camí de baixada. 1h.
Horari: de 5 a 6 hores
