UN MUNDO FELIZ (360 m MD+) a la Paret de Catalunya de Montrebei, amb en Remi Brescó i en Lluís Parcerisa.. o bé com tenir el privilegi d’acompanyar a un venerable «barrufet», a sumar la seva 50ª via a Montrebei
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts, 9 de maig de 2017. Les addiccions, unes més que altres, gairebé sempre acaben sent pernicioses. I, tanmateix, en el cas de l’escalada quan el nivell de fanatisme es converteix en una obsessió desmesurada, les conseqüències poden arribar a ser totalment imprevisibles. Fixeu-vos, sinó, en el cas de l’amic Remi que, amb seixanta-vuit anys a l’esquena, i una infinitat de vies escalades —més de 2.000, segons m’ha confessat— segueix marcant-se reptes i assolint fites inabastables per la immensa majoria de mortals.
I és que fer cinquanta vies a Montrebei no és poca cosa. A tots aquells que coneixeu el pa que s’hi dóna, què us he de dir que no sabeu? I per als que encara no heu caigut a la temptació, crec que aquestes paraules d’en Xavi Raventós, extretes del recent llibre «Montrebei» d’en Luis Alfonso, poden ser-ne il·lustratives: «Y con el tiempo te enamoras del lugar y yo pienso que te enamoras porque conforme acumulas esfuerzo, adrenalina, miedo y satisfacción vividas aquí, más ligado estás al lugar. Y acabas convirtiéndote en montrebeiano, un adicto al lugar pero también un amante respetuoso del lugar».
Més enllà d’aquest mig centenar de vies, però, si el vint per cent són primeres ascensions: (1985 «El Voltor Feroç», 1986 «Divendres de Resurrecció», 2004 «Barrufet Pirata», «Trànsit de Venus» i «Caprici de Solstici», 2014 «Aleta de Tiburón» i «Señor Paca», 2015 «Un bosque» i «Clar»), la gesta, no cal dir-ho, esdevé encara més èpica. Felicitats Remi! El dia que arribis al centenar, espero poder-t’hi tornar a ser!
LA VIA
Sense ser una de les més reeixides d’aquest sector, alterna trams molt bons amb altres de menys interessants. Per la orientació, pràcticament no hi toca el sol fins a la part final.
Aproximació: Des del final del Prat d’en Lluís, seguir el camí fressat que en direcció NO, segueix paral·lelament a la base de la paret durant uns 20′, fins a trobar unes fites que pugen en direcció a la mateixa. La via comença en una evident canal, uns cent metres a la dreta de la via Desequilibrio Hormonal. També podem prendre com a referència la gran canal per on va la GEDE, que és uns cent metres més a l’esquerra de la DO. 40′
En comptes d’entrar caminant per la canal, si tenim ganes d’allargar-la, hi ha la possibilitat de fer-ho pels dos primers llargs de la «Fisura Caracol». Un cop a la via, cal anar amb compte de no equivocar-se, atès que creua i comparteix llargs, tant amb amb la FC com amb la «Derobée».
1er. Llarg. 25 m V. Díedre tombat d’uns 10 m, assenyalat per un pitó fins a l’alçada d’un sabina. Flanqueig per placa, per sota d’aquesta, fins a buscar la R al peu d’un díedre molt marcat.
2on. Llarg. 30 m 6a. Seguir el díedre fins gairebé al final i, a l’alçada d’una gran placa amb una franja horitzontal, flanquejar per aquesta en direcció a una marcada fissura. Llarg bonic i mantingut.
3er. Llarg. 15 m 6b+. Fissura semi-cega vertical, mantinguda i atlètica. Llarg curt, però potent!
4art. Llarg. 25 m 6b. Curt flanqueig a ma dreta, superació d’un curt desplom i díedre tombat, amb sortida final per la dreta fins a la R.
5è. Llarg. 60 m 6a. Inici desplomat per una fissura-díedre amb bon «canto», seguida d’un seguit de díedres bruts i trencats que duen a un petit bosc penjat. La reunió es fa al peu d’una canal-díedre molt marcada, però també hi ha la possibilitat de fer-la uns deu metres abans, en algun dels arbres per on es passa, evitant així, en part, el fregament i la caiguda de pedres. Llarg amb un inici bonic, però en general poc agradable.
6è. Llarg. 45 m 6a. Primer metres per l’ample canal-díedre que tenim al davant, tombant després cap al llarg díedre de l’esquerra fins al seu final. Llarg espectacular i un xic compromès.
7è. Llarg. 35 m 6b. Pas de bloc, seguit d’un flanqueig senzill per una feixa, fins al peu d’un gran mur. Llarg de transició, al final del qual, hi ha la possibilitat d’evitar el darrer llarg, anant cap a la dreta a pujar un arbre i sortir a un coll.
8è. Llarg. 35 m 6b. Superar un petit ressalt per accedir a una placa de regletes, i flanqueig cap a l’esquerra a buscar una estètica fissura diagonal. Llarg de magnífica factura, que va ser obert amb posterioritat a la resta, i a on trobarem les dues úniques expansions de tot el recorregut.
Descens: Seguir pujant en direcció est, fins a trobar les fites del camí de baixada al Prat d’en Lluís. 1h.
Horari: Entre 5 i 6 hores
http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2017/05/un-mundo-feliz-la-paret-de-catalunya.html
