ROBIN JUDAS (230 m MD+) a la Paret de Primavera de la Penya Narieda, amb en Joan Brunet… o bé com tenir molta cura de no aixafar les «preses de color verd»
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dilluns, 18 d’agost de 2018. Les calors de l’estiu sovint ens fan decidir per indrets ombrívols com aquest. Amb el record encara ben present, de l’excel.lent Pànic Timpànic que vam escalar l’agost passat, tornem a aquest vessant oest de la Narieda per conèixer-ne una altra de característiques similars, oberta també per en Miquel Blanco. I malgrat que, posats a comparar, la Pànic Timpànic segurament té un punt més, no ens ha decebut gens ni mica.
Amb un cel força tapat, i acompanyats per la fresca del matí, pugem per la pista que flanqueja la paret fins que, deixant-nos endur per la intuïció, l’abandonem per enfilar, camp a través, els forts pendents del bosc espès que hi ha al davant. Degut a una complicada orografia, i a una manca de perspectiva de la paret, acabem al capdamunt d’un contrafort, des d’on es veu el peu de via una trentena de metres més avall. Un ràpel muntat en un pi, ens ha facilitat la maniobra. Definitivament, no som els primers a fer aquesta marrada!
Entre la reescalfada de l’aproximació, i que el dia s’ha acabat obrint, encetem l’escalada amarats de suor. Els primers llargs són un xic humits, però a mesura que progressem la roca es va eixugant. Anant amb molt de compte, això sí, d’evitar aixafar qualsevol indici de vegetació (molsa, brins d’herba…), per petit que siguin. Més d’un cop ens ha marxat un peu i hem patit un bon ensurt. A l’hora de superar passos concrets, però, sort n’hem tingut d’arbres i savines.
L’escalada es desenvolupa, principalment, per plaques d’adherència raonablement protegides, excepte al quart llarg (el més obligat i bonic), a on cal negociar un díedre vagament assegurat (el darrer bolt queda molt a la dreta), que requereix de tremp i perícia a l’hora de procurar-se protecció (peces petites).
Aproximació: Situats al Mas de Can Ubach, de Fígols d’Organyà, seguir durant gairebé mitja hora la costeruda pista del Camí de Narieda, barrada al transit rodat. I no deixar-la fins ben passat la Paret de Primavera, per endinsar-se bosc amunt, bo i procurant, en la mesura del possible, traçar una línia en direcció a la paret, que eviti els obstacles més significatius. 50’
Descens: Anar cap al nord (esquerra) per terreny més o menys fressat, a buscar el camí de baixada de Penya Narieda. Un cop a la pista, seguir-la fins al punt de partida (dreceres). 1h
Horari: Entre 4 i 5 hores