STAE (300 m MD) a la Paret de Santa Cecília de Montserrat, amb en en Joan Brunet… o bé com tancar una trilogia, bo i baixant tres cops per la Teresina
Ressenya imprimible en PDF
Dilluns, 27 d’agost de 2018. A la tardor del 2014, de la mà d’en Marc Ribas, vaig escalar la Directa al Prostíbul. Sense saber-ho, acabava d’encetar una trilogia que, justament avui, quatre anys més tard, he culminat escalant la STAE. El Vianant, la tercera en discòrdia, va caure el mes passat gràcies a l’encertada proposta de la Sandra Serra. Essent totes tres molt recomanables, cadascuna amb les seves particularitats, coincideixo amb en Jose Bermudo, quan ens diu al seu bloc: la STAE és similar, o una mica més difícil que el Vianant, i una mica més fàcil que la Directa al Prostíbul.
Comentar que l’amic Joan Asín, quan tenia dinou anys, com a bon membre del STAE (secció d’escalada del C.E. Àliga), va fer la primera repetició d’aquesta via, calçat amb botes rígides i esmerçant un bivac a la cinquena reunió. Recentment, trenta-quatre anys més tard, hi ha tornat a pujar amb el seu nebot. Aquesta vegada amb peus de gat i dormint a Barcelona, però. Ha, ha ha!
A diferència de dissabtes, diumenges i festius, escalar entre setmana a la nord de Montserrat, és un privilegi inaudit. Sobretot, perquè el brogit de les motos que van de Can Maçana al Monestir és molt menor. Bona part del matí d’avui, però, en Joan i jo hem estat acompanyats pel brunzir d’un helicòpter del Servei d’Emergències just damunt dels nostres caps, fent trasllats de material per l’esllavissada de la Ferrada Teresina. Bé, agafem-nos-ho pel cantó positiu: en cas d’haver hagut de trucar al 112 per demanar ajut, els teníem ben a prop! Ha, ha, ha!
En quan a l’estat de la via, després de la petada de parabolts que s’hi ha fet, els espàrrecs arremangats que han quedat no hi fan molt bonic que diguem.. A nivell tècnic, però, res que no es pugui resoldre amb un bon assortit d’amics.
LA VIA
1er. Llarg. 35 m 6a+. Inici per una fissura desplomada, d’equipament a completar, que en lliure (i en fred) costa Déu i ajut. Flanqueig fàcil, però descompost, i reunió després d’un tram de diedre (n’hi ha una altra abans, però és més incòmode).
2on. Llarg. 30 m V. Diedre deliciós per amanir al gust (peces grandetes), d’aquells que semblen esculpits. Es fa curt!
3er. Llarg. 25 m IV. Llarg de transició, amb inici per placa i final per fissura.
4art. Llarg. 30 m V. Placa de finor que, al final, ressegueix una fissura en diagonal. Llarg elegant.
5è. Llarg. 30 m III. Un altre llarg de tràmit, amb un curt ressalt a superar.
6è. Llarg. 40 m 6a+. Tirada per fissures amples de roca mediocre que, malgrat no ser vertical, és atlètica i s’ha de reforçar. Exigent.
7è. Llarg. 30 m V. Ressalt en sortir de la R, més un tram de xemeneia senzill, però difícil de protegir.
8è. Llarg. 30 m V. Sortir caminant cap a l’esquerra, en direcció a la timba, (ull amb els parabolts que hi ha damunt la R, que són d’una altra via!), i canvi de paret amb pas curiós inclòs. Enfilar una placa, amb uns primers passos difícils i desprotegits per, més endavant, flanquejar a mà dreta fins al peu d’una xemeneia. Llarg un xic exposat.
9è. Llarg. 20 m III. Llarg de tràmit per un diedre-xemeneia fàcil.
10è. Llarg. 30 m IV+. Aresta cimera protegida amb un sol parabolt.
Aproximació: Des del Refugi de Santa Cecília, prenent el GR en direcció oest (Can Maçana), fins a tenir perspectiva de la paret. Aleshores, agafar un corriol desdibuixat, normalment marcat amb una fita, que de forma directa i salvatge va a buscar el peu de paret. 45’
Descens: Per la Ferrada Teresina i la Canal de Sant Jeroni. 1h 15’
Horari: Entre 4 i 6 hores