AMANITA (250 m MD) a la Paret de Canalda, amb en Cèsar Casado… o bé com buscar assegurances en comptes de bolets
Ressenya imprimible en PDF
Dimecres, 28 d’octubre de 2020. La pau i tranquil·litat que s’hi respira, afegida a la singular morfologia de la roca —barreja d’un calcari i conglomerat similars als de Collegats o del Ferrús—, curulla de panxes, balmes i formes impossibles, a la llegendària escassetat d’assegurances fixes dels seus recorreguts i a una notable dificultat per completar-les, acaben donant a la Paret de Canalda aquesta personalitat pròpia tan marcada a la que es refereix l’Armand Ballart —un dels escaladors més prolífics de la muralla— en el número 190 (any 2003) de la Revista Vèrtex:
«Canalda ha esdevingut l’escola d’escalada representativa del Solsonès i una de les més particulars de Catalunya. Amb més de 50 vies de bon conglomerat, una breu aproximació i gran tranquil·litat, aquesta paret ofereix tots els al·licients per gaudir “a tope” de l’escalada. […] Aquesta joia del Solsonès representa un lloc molt poc freqüentat donada la seva nefasta reputació d’itineraris exposats. Aquí s’ha d’escalar, amb intuïció i valentia, tal com abans s’assolien les vies difícils. El grau obligat és l’exigència d‘aquesta roca on s’ha de seguir la línia més lògica amb les assegurances relativament allunyades. Uns passatges que s’han de negociar físicament i mentalment —a “cops de gas” en l’argot— i són un brollador constant d’adrenalina capaç de forçar el moviment més insospitat tant del 1r com del 2n de corda»
Enguany, la temporada de bolets està sent prou bona; especialment aquí, al Solsonès. Centenars de delerosos boletaires s’endinsen pels boscos de la comarca, amb l’esperança d’omplir llurs cistells de rovellons, llenegues, fredolics i cama-secs. La mateixa avidesa amb la que avui, en Cèsar i jo, hem escodrinyat la trentena escassa d’expansions i pitons mimetitzats amb la roca, que aquesta via de nomenclatura micològica guarda gelosament a les entranyes.
Bé, i ara que ja us he fet cinc cèntims de com va la cosa, sapigueu també que l’Amanita, una de les primeres vies obertes a la paret, obra dels prolífics oberturistes i grans impulsors de l’escalada al Solsonès, Joan Medina i Josep Maria Cases «Xuxe», és un dels itineraris més recomanats per prendre un primer contacte amb Canalda. Compte que enganxa!
LA VIA:
1er. Llarg. 30 m IV+. Flanqueig ascendent dreta-esquerra que, buscant les debilitats de la roca, s’atansa a fer reunió al peu de la fissura diagonal característica. Llarg paradigmàtic de l’estil imperant a Canalda: dificultat moderada, sumada a una intimidant frugalitat d’assegurances.
2on. Llarg. 40 m Vè. Bonica, vertical i variada tirada que flirteja amb la fissura diagonal, per acabar fent reunió a la banda dreta.
3er. Llarg. 30 m Vè. Amb una primera part molt semblant a la del llarg anterior, recorre un diedre brut de liquen abans de la reunió.
4art. Llarg. 40 m Vè. Flanqueig esquerra-dreta completament horitzontal, amb un curiós pas a mig camí. Reunió al peu d’una gran savina.
5è. Llarg. 40 m Vè. Primers metres exposats per un mur no massa difícil, assenyalats amb un pont de roca i una sageta. Autoprotecció en una fissura, un xic més amunt.
6è. Llarg. 30 m V+/A1. Sortida de reunió caminant cap a l’esquerra, fins al peu d’un petit mur, a superar pel punt més feble. Seguir, ara a mà dreta, també sense dificultat, fins al peu d’un mur equipat de tècnica combinada. Llarg sinuós, amb excrements de voltor i trams de roca delicada.
7è. Llarg. 40 m IV+. Flanqueig inicial, amb vistes, seguit d’un seguit de ressalts curts i herbosos. Reunió en un gran pi.
Aproximació: Passada la part central de la paret, aparcar a la banda esquerra (just al davant d’un mur de pedra) i pujar pel dret. La via comença una cinquantena de metres a la dreta de les ruïnes de Ca la Rita. 20’
Descens: Marxar a mà dreta, fins a una gran alzina, pujar uns metres cap al nord i, en acabat, virar cap a l’oest a buscar una traça de camí. Seguint aquesta mateixa direcció, i fent servir més la intuïció que els senyals de camí, després de creuar un torrent s’arriba a una pista ampla. Gairebé mig quilòmetre més avall, en un marcat revolt a mà dreta, una drecera cap a l’est ens tornarà al punt de partida. 40’
Horari: Entre 2 i 4 hores
[]