BARRUFETS (190 m MD+) a la Proa de les Roques del Masmut, amb en Jordi Ceballos… o bé com entomar llamps, trons, pluja i calamarsa, però acabar sortint per dalt
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dissabte 12 de maig de 2018. El mes de desembre passat, de la mà de l’amic Remi Brescó, i sota l’auspici d’en Santi Gràcia (re-equipador de la Barrufets juntament amb en David Pons, i custodi de les vies dels Ports de Beseit), vaig tenir el goig d’escalar per primera vegada a les Roques del Masmut. Descobridor de la zona, juntament amb altres Barrufets, en Remi va començar a deixar la seva empremta en el conglomerat d’aquestes magnífiques parets, fa més de trenta cinc anys… i encara no ha parat! En aquella ocasió, no vam repetir cap de les seves primeres, però després de recórrer-ne, un per un, gairebé tots els peus de via, i d’escoltar bocabadat els seus comentaris i anècdotes, vaig acabar entenent que la via que «sí o sí» s’havia de fer era justament aquesta.
Les Roques del Masmut, tant per la seva fesomia com pel seu rocam, recorden vivament ―a escala més reduïda― als Mallos de Riglos. No en va, a la primera de les roques de la cinglera hom l’anomena El Pisón. Tanmateix, pel seu caràcter mantingut, verticalitat i bellesa, el traçat de la Barrufets no té res que envejar a alguna de les perles d’aquelles parets «baturras». I, encara, amb els avantatges afegits d’una roca gens suada, a on practicar l’autoprotecció ―cal dur el V+ ben assumit―, en la quietud més absoluta.
Sota una intensa sensació de xafogor, i per tal d’evitar que els ruixats de mitja tarda ens fessin la guitza, hem encetat la via a les nou del matí. D’aquesta manera, escalant a bon ritme, al punt de les dotze ja havíem assolit la R4. Moment què ha començat a ploure. Atès que els primers llargs superen un fort desplom, i que la retirada des d’aquest punt no es massa factible ―les reunions són amb anella només fins a la R2―, hem optat per seguir endavant. Al cap de poc, però, mentre en Jordi s’enfilava per la xemeneia del cinquè llarg, un espetec de llamps i trons esfereïdors ens ha deixat mig tremolant! Arraulits a la R5, a només dos llargs del final, hem decidit d’enllaçar-los en un de sol i sortir d’allà esperitats! A manca de deu metres per arribar al cim, però, les cordes ―completament xopes― s’han encallat, i no m’ha quedat més remei que improvisar una reunió. Aleshores, per acabar-ho d’adobar, ha començat a caure calamarsa. En mig del bramul de la tempesta, els meus crits no aconseguien fer-se entendre… I no ha estat fins després de moltes estrebades que, finalment, he aconseguit desencallar una corda! En arribar al cim, xops com ànecs, primer de tot ens hem donat una abraçada. Acte seguit, però, hem corregut a buscar les fites que assenyalen el camí de baixada.
Ha estat una bona aventura, sí senyor! Encara em fan mal els braços de tant estirar la corda… Ha, ha, ha!
LA VIA
1er. Llarg. 40 m 6a+. Díedre fissurat vertical i mantingut. Llarg molt bo i exigent.
2on. Llarg. 15 m V+/A2. Llarg que supera un bon desplom. Inicialment en Ae, i en acabat en A1 de claus i flotants (un clau que estava mig sortit, ha acabat caient). Tram final en lliure. Llarg curt, però intens.
3er. Llarg. 25 m V+. Diedre fissurat, que s’acaba convertint en xemeneia. Llarg bonic.
4art. Llarg. 35 m 6a/Ae. Inici en Ae per, de seguida, resseguir una llarga fissura d’aquelles que s’ho empassa tot. Juntament amb el primer, els millors llargs de la via.
5è. Llarg. 30 m V+. Llarg de xemeneia, a superar en oposició. Bonic, estètic i força mantingut.
6è. Llarg. 45 m 6a. Petit desplom a l’inici, seguit de sengles plaques, abans del diedre cimer. Possible reunió intermèdia.
Aproximació: Des de Penyarroja de Tastavins, just passada la Fonda, prendre a mà esquerra un carrer estret que fa pujada, amb la indicació: Roques de Masmut. Als afores del poble, comença una pista de terra en bon estat que, al cap de dos quilòmetres, es bifurca. Prendre el ramal dret. Un quilòmetre més endavant s’arriba a un coll, a on es pot aparcar. Sender evident en direcció a les parets. Començant pel Pisón, La Proa és l’agulla que fa 9 (de 12). 15′
Descens: Baixar pel llom de l’agulla i, després, seguir unes fites a mà esquerra que pugen carenejant fins al cim de El Pisón. D’aquí, sempre seguint les fites, baixar fins al coll. 20′
Horari: De 5 a 6 hores