EL DIA DE LA MONA (85 m MD) a la Paret de l’Altar de Malanyeu, amb en Marc Busquets… o bé com trobar arguments sòlids per seguir fent el mico
Ressenya imprimible en PDF
Dilluns, 22 de juny de 2020. Submergits a les profunditats del nostre sistema límbic, els instints vitals que ens han permès sobreviure com a espècia durant milers d’anys, segueixen regint les nostres vides. Degudament adornats, això sí, d’un seguit d’actes irreflexius més sofisticats relacionats amb el plaer, la superació personal, la necessitat de companyia o la simple satisfacció de la curiositat. Fixeu-vos, sinó, en la facilitat que tenen els infants d’enfilar-se a qualsevol lloc, sense necessitat d’haver-ho après! Definitivament, doncs, tanmateix com els micos i molts altres animals, els humans portem l’escalada impresa de sèrie al nostre ADN particular. Apa, doncs, ja no cal que ens mengem més la barretina: escalar és el més normal del món. Ha, ha ha!
Malgrat la seva escassa longitud, El dia de la Mona és, amb tota probabilitat, la via més espectacular de Malanyeu. La seva verticalitat i, sobretot, la superació, pel bell mig, del gran arc característic d’aquesta solitària Paret de l’Altar (altrament dita Bhagirathi, per la seva similitud amb la cara sud-est d’aquell pic himalaienc), atorguen a l’itinerari un singular pedigrí. Per gaudir-lo plenament, però, s’ha d’estar molt fort! Via poc repetida, curta, però intensa, que no et deixa indiferent, ideal per ser compartida amb alguna altre del sector… sempre que ens hagi quedat força als braços!
LA VIA
1er. Llarg. 20 m 6b+/Ae. Placa fissurada vertical de roca sorrenca que, en fred, costa qui-sap-lo.
2on. Llarg. 10 m 6c/Ae. Semblant a l’anterior, però encara més llis. La reunió d’aquest llarg és a tocar del niu d’una colònia de roquerols que, amb el seu vol acrobàtic, ens han recordat la nostra intromissió.
3er. Llarg. 15 m V+/Ae. Espectacular superació esquerra-dreta del sostre característic.
4rt. Llarg. 15 m 6c. Molt bon llarg de placa, amb millor roca que als anteriors.
5è. Llarg. 25 m 6b. Similar al quart, però més llarg, fissurat i, amb un xic de vegetació.
Aproximació: A manca de 2 km per arribar Malanyeu, agafar una pista forestal a mà esquerra retolada amb La Caseta. En arribar a una cruïlla, prendre el ramal esquerra que, després de travessar un torrent i la casa de La Solana de Baix, puja fins relativament a prop del peu de la cinglera. Podem deixar el vehicle a la clariana que trobarem quan el camí planeja, des d’on hi ha una bona perspectiva de les parets. Fins al peu de via, hi ha uns vint minuts de pujada força dreta, amb rastres de camí i alguna fita.
Descens: En 2 ràpels, per la mateixa via
Horari: Entre 2 i 3 hores