PILAR CENTRAL (315 m MD) a les Parets del Doll, amb en Jordi Ceballos… o bé com copsar la perspicàcia de la cita d’en Livanos
➪ Ressenya imprimible en PDF
Dimarts 7 de març de 2017. «No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts». Amb aquesta frase lapidària, en Georges Livanos, el cèlebre alpinista francès d’origen grec, féu una encertada referència, no a obviar la delicada qualitat de la roca d’algunes parets, sinó a saber-ne apreciar la bellesa malgrat aquesta circumstància. Dit d’una altra manera, que no ens passi allò de que «els arbres no ens deixin veure el bosc».
Com diu en Joan Asín: «El Doll és una paret molt mirada, però poc escalada…». Per bé que, darrera d’una primera sensació de precarietat, les parets del Doll amaguin l’experiència extraordinària de viure una escalada monolítica, atlètica, grandiosa i, sempre, sorprenent. I després, si voleu, ja hi afegirem allò de sense embuts ni pal.liatius…, perquè cal dir cada cosa pel seu nom.
Quan en Jordi em va proposar aquesta recent creació d’en Jordi Marmolejo, no vaig poder evitar un lleu tremolor recorrent-me l’espinada. Els indelebles records de les Manowar, Xemeneia Fonda i Triple Directa van fer-se tan presents, que li vaig respondre amb la meva evasiva més gastada: «Quan hi anem…?».
El Pilar Central consta de dues parts ben diferenciades. La meitat superior, anomenada també Pilar del Tres, oberta pels Marmolejo, Figueras i Jané, data del passat mes d’abril. I la part de baix, que hi enllaça des del peu de la paret, fou enllestida per en Godoy i en Marmolejo mig any després. Sobre el paper, ambdues són d’una longitud i dificultat molt similars, però en no estar tan tocats, ara mateix els primers llargs són sensiblement més delicats que els altres. Com diu en Luis Alfonso, només és qüestió d’anar-hi passant i, de tant en tant, donar alguna puntada de peu. Ha, ha, ha!
Una via, en conjunt, que quan estigui més sanejada, fàcilment s’acabi convertir en clàssica de la paret. Gràcies Jordi, per fer-me tornar a aquesta magnífica catedral gòtica que és la Paret del Doll!
LA VIA
1er. Llarg. Díedre amb un inici vertical, que va perden pendent a mesura que s’avança. Reunió en una mena de cova, al peu del díedre del següent llarg. Ull a fer caure pedres!
2on. Llarg. Díedre fissurat, amb un primer flanqueig de roca delicada. Cap a la meitat del llarg, hi ha una gran llastra buida que també fa força basarda.
3er. Llarg. Bon díedre, que va a morir en un forat que travessa la paret. Flanqueig a mà esquerra, per una placa de roca velcro (ull al fregament de les cordes), amb un pas exigent abans d’engaltar, pel dret, la resta del mur. Tirada sorprenent.
4art. Llarg. Canvi de reunió. Es pot fer desencordat.
5è. Llarg. Primer del Pilar dels Tres. Díedre força vertical, al que accedir fent un flanqueig, a l’alçada del segon pont de roca que hi ha al díedre de l’esquerra (variant). Llarg preciós i força atlètic.
6è. Llarg. Xemeneia estreta, a on resulta aconsellable penjar-se la motxilla (si se’n porta) i les sabates a l’arnés. Segueix un flanqueig espectacular, i la superació d’un nou ressalt. Llarg curiós.
7è. Llarg. Un altre molt bon díedre, més espectacular que difícil, que acaba en una còmoda i aèria lleixa. Llarg agraït.
8è. Llarg. Sortida en baixada, des la reunió, per anar a buscar el díedre que hi ha un xic més a la dreta. Mur de bona roca i flanqueig fàcil. Llarg curt i atlètic.
9è. Llarg. Mur de fe, amb un inici força exigent. Els parabolts costen de veure, i no és fàcil de protegir. Llarg una mica exposat.
10è. Llarg. Caminar fins al peu d’un díedre curt i senzill. Llarg de tràmit.