DELS SOSTRES (300m MD+) a la Paret de l’Aeri de Montserrat, amb en Ràmon Wild, Little Tomi i en Damià Santiveri Freixa… o bé aprendre a no dir blat fins que no és al sac i ben lligat

➪ Ressenya imprimible en PDF

10Diumenge, 9 d’abril de 2017. Aquest dilluns, en Joan Asín em deia que, per a ell, tan important com escalar una via, ho és el fet de valorar i assumir-ne el repte. I es que, sense aquesta motivació extra, costarien d’entendre els quaranta anys i desenes de centenars d’escalades, a l’esquena, que porta escalats l’amic Joan.

En paraules d’en Gaston Rébuffat: «L’alpinista (en aquest cas l’escalador) és qui duu el seu cos allà on un dia els seus ulls el somniaren». I és que, sense desafiaments, la nostra vida perdria bona part del seu sentit. Si per aconseguir quelcom, n’hi hagués prou per desitjar-ho, quin valor li acabaríem donant? L’esforç, per tant, sempre té recompensa! Glosant, també, a l’amic Joaquim Gil: «Si no passes por, si no tens sensació de perill, si no costa… no és escalar, pot ser qualsevol altra cosa».

Avui, d’entre nosaltres, en Damià és qui més s’havia inspirat amb el projecte que dúiem entre mans. No només s’havia llegit i ponderat, fins a aprendre’s de memòria, tots els comentaris i ressenyes que li queien a les mans, sinó que, a més, pel que fa referència al darrer llarg ―obviat en la major part de repeticions―, n’havia contrastat la informació amb una gran autoritat en la matèria, com és en Joaquim Santacatalina Majo. D’aquesta manera, en Damià ha acabat escalant la via per duplicat: primer en el vessant l’oníric i, encabat, en el sensorial.

En arribar al peu del darrer llarg, quan en Ramon, na Sílvia i jo mateix ja ens donàvem per satisfets, ha estat ell qui, assumint la responsabilitat de treure’ns per on toca, ha propiciat que les dues cordades que veníem fent fins aleshores, es convertissin en una de sola. Gràcies Damià, que si no arriba a ser per tu, en Pau Tomé no me la dona per bona… Ha, ha, ha!

1er. Llarg. 45 m V. Inici per la llastra que hi ha a l’esquerra del díedre, per tornar-hi, encabat, l’arc que dibuixa, per la placa que el sustenta. Reunió en una savina gegant.

2on. Llarg. 35 m V+. Baixar un xic per, flanquejant cap a l’esquerra, encarar un díedre fissurat. Llarg força atlètic.

3er. Llarg. 30 m 6a. Bavaresa invertida, i divertida, amb bona presa, tret d’algun passatge puntual. Entrada a la reunió, fineta.

4rt. Llarg. 45 m V+. Seguir un altre díedre, que comença evitant un sostre, a on cal trobar una presa clau. El tram abans de la R, està una mica descompost.

5è. Llarg. 40 m V. Canvi radical de panorama. A partir d’aquí, la via canvia de tarannà, per tornar-se més «salvatge» i compromesa. Inici per una incòmode canal, bruta i vegetada, que culmina amb la lluita aferrissada entre del brancatge d’un arítjol gegant. Llarg poc agradable.

6è. Llarg. 35 m V+. Inici dins d’una cova singular, al bell-mig d’una paret tan monolítica com aquesta. Superació d’una xemeneia intimidatòria i espectacular que, malgrat la seva verticalitat i escassedat d’assegurances ―alguna, a més, costa de veure―, és més fàcil del que sembla. I, en acabar-se aquesta, un nou dilema: cal decidir-se entre seguir per una fissura vegetada o per la placa de l’esquerra. Ambdues estan desprotegides, i no és fàcil de fer-ho amb garanties. Nosaltres hem anat per la placa, perquè ens ha semblat més noble. Per entrar a la reunió, cal fer un curt flanqueig cap a la dreta. Llarg per posar els nervis a prova.

7è. Llarg. 40 m V+. Sense acabar d’abaixar la guàrdia, aquest llarg resulta menys exigent que els anteriors. Comença per placa i segueix per un seguit de fissures amples que acaben en un terreny força inestable i brut de vegetació.

8è. Llarg. 35 V+/A0. Vist des de la reunió de sota, es veuen uns primers metres de placa, amb roca precària i assegurances enlloc, seguit d’un sostre de parets llises i, amb només un parell d’expansions. Doncs, exactament això és del que es tracta la cosa. Un inici delicat, per la qualitat nefasta de la roca i emplaçaments, per a flotants, incerts. Superació del sostre, que pot ser qualsevol per sobre del 6b. Nosaltres, al menys, no li hem vist color i ens hem acabat penjant també d’un alien entremig dels dos burins (cargols). I díedre final, que a mesura que pugem perd inclinació. Llarg compromès, que dóna a la via un plus de dificultat afegit.

Aneu-hi i feu-la, és altament recomanable, però no goseu dir blat fins que a tenir-lo al sac i ben lligat!