PIRATES DE LA BOIRA (300 m MD+) a la Paret de la Cascada de la Cinglera dels Esplovins, amb en Jordi Ceballos… o bé com escalar una via no apte per a llepafils
Ressenya imprimible en PDF
Diumenge, 29 de febrer de 2020. De la mateixa manera que el vi, les vies d’escalada també tenen Denominació d’Origen. Fets diferencials condicionats per la climatologia, el paisatge, la morfologia de la roca… i l’estil dels oberturistes, acaben conformant un seguit de trets característics que les distingeixen de la resta. I si bé és cert, tal i com passa amb la producció vitivinícola, que no totes les anyades d’una mateixa vinya acaben donant les mateixes graduacions, tant la flaire, com el gust en boca solen ser inconfusibles.
I en relació al cas que ens ocupa, el del prolífic alpinista i escalador Jordi Marmolejo, jo en destacaria uns quants matisos: el seu bon nas per encertar les línies, la predilecció per les fissures, diedre i xemeneies, una certa austeritat en els equipaments i l’acondiciament testimonial dels traçats. Particularitats que, talment com passa amb el vi, donen com a resultat una fermentació alcohòlica més forta, i unes qualitats organolèptiques especialment naturals i aromàtiques. Marques de la casa que, en aquesta Pirates de la Boira, s’hi fan més presents que mai.
Així doncs, als afeccionats als vins lleugers i endolcits no us recomanaria acostar-vos per aquestes vinyes. Altrament, als aventurers romàntics adeptes a la filosofia TAK —entres els quals em compto—, no només us encoratjo a visitar-ne la bodega, sinó que us commino a demanar-ne la Denominació d’Origen Protegit. Salut!
LA VIA
1er. Llarg. 50 m V+. Diedre obert, de roca a controlar, amb un flanqueig delicat (a mà dreta) cap a la meitat. Segueix un enllaç d’uns 90 m per dins un bosc penjat, que es pot fer sense corda.
2on. Llarg. 25 m V+. Inici per una placa de roca crocant (no saps gaire a on agafar-te), seguit d’una feixa amb pendent. Reunió a l’inici de l’omnipresent gran diedre.
3er. Llarg. 40 m V+. Sortida de la reunió cap a la dreta, a buscar dos pitons (nosaltres no els hem vist i hem tirat recte). Superat aquest primer ressalt, cal superar, no sense dificultat, la molesta brancada d’un arítjol gegant. Reunió a l’entrada de la gran cova. A partir d’aquí, la cosa canvia. I tant la qualitat de la roca, com la dels passatges millora notablement.
5è. Llarg. 25 m 6a+. Placa guapa i exigent, que trenca la monotonia de les xemeneies i diedres fissurats. Llarg curt, però intens.
6è. Llarg. 35 m V+/A1. Diedre amb un inici desplomat.
8è. Llarg. 40 m 6b. Exigent, atlètica, mantinguda, poc equipada, però amb bones preses, fissura Supercrac. El desplom inicial té més color del que sembla. El llarg de la via, sense cap mena de dubte, justament quan un ja comença a anar tocat…
9è. Llarg. 25 m V. Plàcid i agradable diedre. Ideal per fer baixar les pulsacions!
Aproximació: Pujar pel camí de baixada de la Ferrada Regina, fins a la base de la Paret de la Cascada. 50’ La via comença a la part dreta, uns 50 m abans del Passadís del Diable (cordino blanc penjant d’un arbre).
Descens: Seguir cap a l’est, fins a trobar un corriol amb marques vermelles. Passar de llarg les primeres, que són les del final de la ferrada, i pujar un centenar de metres més, a buscar el final del camí equipat Joan Nubiola, i baixar per aquest. 1h 15’
Horari: De 6 a 8 hores
"La Cordada Centenària" 
Enhorabona, via d’aventura per anar-hi ben rodat. Bona l’eina de jardineria!
Gràcies Jaume. Pel tercer llarg d’aquesta via, potser una motoserra i tot, fa falta. Ha, ha, ha! L’aventura és l’aventura, sí senyor!