MI PRIMER AMOR (180m MD+) al Pilar del Segre de Vilanova de Meià, amb en Jordi Ceballos… o bé com barallar-se amb els estreps, bo i penjant de bons «amics»

➪ Ressenya imprimible en PDF
Mi Primer AmorDimarts, 18 d’abril de 2017. Des de feia unes setmanes, en Jordi em festejava amb aquesta proposta deshonesta. Mira que li tinc dit que no tinc vocació d’artificier, però quan finalment he cedit (un no és de pedra, tampoc), resulta que és una preciositat de via! Tant, que crec haver-me enamorat, si més no una mica… (no del Jordi, malpensats!) de l’escalada artificial. Una disciplina que no arribarà mai a ser el «Meu Primer Amor», però sense la qual foren impensables moltes perles de l’escalada clàssica. Per bé que, fet i remenat, del què es tracta és de progressar per la paret amb uns mínims d’ètica i una certa dignitat.

Per tot plegat, el primer que he fet ha estat proveir-me d’un estrep com Déu mana i incorporar una «fi-fi» a l’arnés. L’experiència, com us he dit, ha resultat molt satisfactòria… sobretot quan s’ha acabat! Ha, ha, ha! Durant una bona estona els he dut per corbata, tant al segon llarg, maldant per no fer-me un embolic i quedar penjat de la corda, com al tercer, resant perquè no saltessin els tres o quatre friends seguits dels que m’he hagut de refiar per abastar una de les xapes.

Bé, bromes a part, una via molt recomanable per gaudir d’un ambient extraordinari i, sobretot, del noble art de l’escalada artificial, sense haver de dur martell i pitons… Amb un parell de collons es passa! Ha, ha, ha!

Tu què creus, Jordi, podem donar la nostra relació per consumada?

LA VIA

Aproximació: Evident, seguint algun dels corriols que hi puja, des de l’aparcament. 10′

1er. Llarg. 35 m 6a. Pujar per un sòcol, en direcció a la vertical de l’evident fissura que ratlla, de dalt a baix, gairebé tota la paret. Roca delicada al principi, millorant a partir de la feixa. Passos tècnics i elegants, cada cop amb més ambient. Reunió sota una gran savina. Surt tot en lliure, sense depassar el 6a.

2on. Llarg. 20 m A2/V. Pujar a buscar la savina i, aprofitant el seu brancatge, situar-se en la línia de desplom i seguir-lo horitzontalment. Reunió incòmoda en una savina, tant per estar-s’hi com per donar el relleu (guíndola aconsellable). Llarg curt, però molt intens; acrobàtic i espectacular.

3er. Llarg. 25 m A1/V+. Menys desplomat que l’anterior, però amb diversos passos d’artificial a equipar amb «flotants». Sortides en lliure puntuals que, després de tanta estona penjats, costen d’allò més. Llarg potent i treballós.

4art. Llarg. 20 m 6a. Sortida explosiva per una fissura extra-plomada, seguida de terreny més assequible. Reunió a l’alçada d’una feixa que permet una escapatòria.

5è. Llarg. 30 m V+. Inici, amb tendència a la dreta, per un mur una mica descompost, seguit d’uns díedres a on el rocam no és solid del tot. Al cap d’uns trenta metres, trobem una reunió amb un burí i un pont de roca (deu metres més amunt, hi ha una cadena subjecte amb expansions, però el fregament de les cordes la fa menys aconsellable). Llarg bonic, però un xic exposat per la deficient qualitat de la roca i la manca d’equipament fix.

6è. Llarg. 50 m IV+. Dels dos díedres que hi ha damunt de la reunió, prendre el de l’esquerra, que és més net. Situats damunt d’un replà a on hi ha un arbret, flanquejar cap a la dreta per terreny fàcil, fins al peu d’un díedre evident, d’uns trenta metres, al final de qual s’acaba la via (ull amb el fregament). Llarg senzill, però de notable longitud i completament «net».

Descens: Seguir pujant en direcció a la la torre elèctrica més propera. Marxar, després, cap a l’esquerra, bo i seguint unes fites, fins a sobrepassar la Paret del Pas Nou. Moment en què cal baixar per una evident canal, també fitada, que requereix de desgrimpar algun pas. 30′

Horari: Entre 5 i 7 hores