SANG DE CRACK (235m MD+) al Circ del Pessó de Collegats, amb l’Octavi Puntas Garcia… o bé com fruir d’una via, del primer fins a l’últim metre

➪ Ressenya imprimible en PDF
Sang de CrackDissabte, 6 de maig de 2017. «Sigui el que sigui, allò que busques no arribarà en la forma que esperes» (Haruki Murakami). Sabies paraules d’un dels meus escriptors predilectes, que em serveixen per il·lustrar que, en comptes de decebre, hi ha ocasions en que, inclús, les expectatives més altes poden ser superades amb escreix. No en va, parlem d’un itinerari inclòs, tant per la seva bellesa com per la seva exigència, al recull de capçalera «Les 100 millors escalades de Catalunya» (Pep Soldevila).

Aprofitant la visita d’en Xavier Oliva Travé i l’Eduard Ferrer a Collegats, per fer la Tànger ―una altra de les 100 millors―, amb l’Octavi ens hem apuntat a l’expedició, amb la intenció d’escalar aquest recorregut tan afamat. Després d’esmorzar a la Pobla de Segur, a on hem compartit taula amb en Remi Brescó, i de cercar unes claus perdudes per mig Principat ―Octavi: algun dia perdràs el cap―, al final ens hem posat a escalar a les dotze tocades. Abans de les quatre, però, ja havíem enllestit. Sens dubte, amb tres o quatre llargs més, de les mateixes característiques, ens haguéssim quedat millor. Se’ns ha fet curta! Trobar el camí de baixada, però, ja ha estat tota una altra cosa. El desconeixement de la zona i l’absència d’una senyalització exhaustiva, ens han fet donar alguna que altra volta, abans d’arribar a l’inici de la «ferrada». Ah, això sí, l’indret i el paisatge que s’hi divisa, són incomparables! Sortosament, quan hem arribat al vehicle, en Xavi i l’Edu ens han obsequiat amb una cerveseta, acaba de sortir de la nevera de la «furgo-tanc» de l’Oliva. Decididament, hi ha coses que no tenen preu…

LA VIA

Aproximació: Passat el primer túnel de la carretera N260, entre la Pobla de Segur i Sort, deixar el vehicle a l’aparcament que, a peu de carretera, hi ha a ma esquerra, just al començament del camí de la Cova de la Serp. Agafar a aquest i, a l’alçada d’una torre elèctrica, prendre un corriol a ma dreta que va en direcció nord. Amb l’objectiu a la vista, seguir per la línia més evident. Hi ha algun tram delicat per arribar al peu de via. 40′

1er. Llarg. 35 m 6a. Xemeneia en oposició que, a mesura que avancem, ens fa sortir per fora. Llarg exigent, bona roca i bon ambient!

2on. Llarg. 30 m V+. Seguir per xemeneia, sortir a un díedre i, a l’alçada d’un sostre, flanquejar un xic a l’esquerra, desgrimpar un parell de metres i arribar a la R fent un llarg flanqueig. Llarg de navegació.

3er. Llarg. 35 m 6b. Inici per un díedre poc definit en direcció a una fissura extraordinària que es supera primer fent bavaresa i, encabat, en tècnica díedre. Vertical, atlètic i amb bona presa. M’ha recordat l’inici de la bavaresa de la Valentín Casanovas ―de record molt fresc a la memòria―. El llarg de la via, sense cap mena de dubte!

4art. Llarg. 35 m 6a. Díedre llarg, atlètic i estètic. Una altra per xalar de valent!

5è. Llarg. 35 m 6b+. La major dificultat és al pas de bloc (no obligat) del començament. A continuació, una placa exigent, amb un tram de roca delicada, dona pas a un díedre més senzill.

6è. Llarg. 35 m 6a+. Variant de sortida per una placa «montserratina» d’assegurances justes, a on poder completar l’equipament aprofitant els forats que ofereix una roca extraordinàriament compacta. La «cirereta» del pastís!

7è. Llarg. 30 m V. Llarg de sortida, que comença caminat i supera un curt ressalt.

Descens: Acabar de pujar a l’aresta cimera i, crestejant, anar cap al sud fins a trobar la ferrada i baixar per aquesta. A part de les fites, que no són fàcils de seguir, ni de trobar, la intuïció i prendre com a referència les parets de l’altra banda del congost, poden ajudar. 1h.

Horari: Entre 4 i 5 hores

Anuncis