DEL SERGIO (355 m MD+) a La Paret de les Bagasses, del Congost de Terradets, amb en Jordi Ceballos Villach… o bé com seguir la profunda petjada dels Pirates, més enllà de Montserrat

➪ Ressenya imprimible en PDF
SergioDijous, 30 de març de 2017. L’any 1976, l’Antonio Garcia Picazo juntament amb el José Rodríguez «Rodri» inauguraven l’emblemàtica Valentín Casanovas a la monolítica Paret de l’Aeri. Un any després, ambdós i en Lluís Hortalà, s’obrien pas per l’arrogant cara sud del Malló Pisón de Riglos, amb l’agosarat traçat de la via Dels Catalans. Al mateix 1977, en Miquel Arcarons, J. Parra i Ll. Hernandez, per la seva part, s’atrevien amb la Merchely de la Paret de les Bagasses. I al següent, el 1978, era el propi Arcarons qui, amb en Jose Manuel i Jean Charles Grisú, se les veia amb la difícil i acrobàtica Còsmica de Diables. Gesta contestada un any després pel mateix Picazo, el recentment desaparegut Fredi Parera, L. Agustí, R. Artigas, J. Casola i J.M. Peralta, amb la temible Zaratustra al Pilar de Cotatuero.

Amb la suma de sapiències de dos d’aquests avantatjats protagonistes, la del Miquel i l’Antonio, veié la llum, al 1980, aquesta via Del Sergio. Dedicada, precisament, a en Sergio Martínez, un altre Pirata «sense brúixola ni mapa del tresor», El Sergio, en altres, fou partícip de l’Aresta Arcarons del Plec del Llibre Superior.

Una època, uns personatges i una manera de fer irrepetibles que arriben als nostres dies a través del seu llegat. Sapiguem valorar-ne la història i gaudir de les seves creacions!

La Del Sergio és una via amb dues parts ben diferenciades. La primera, que va fins a la Falsa Feixa, recorre les típiques plaques grissenques de Terradets, a on predominen les fissures i les regletes. La segona, que va d’aquí fins a la Feixa, discorre bàsicament per díedres de roca vermellosa. En tota la via cal completar-hi la protecció, i no menysprear els V+ de l’època. Déu n’hi do com les gastaven fa, gairebé, quaranta anys! En no ser de les més repetides de la paret ―gràcies a un equipament força auster―, la roca encara no està «tocada» en excés. Tot plegat, fan d’aquesta via una oferta difícil de rebutjar. No us la deixeu perdre!

1er. Llarg. Mur de ressalts que, amb tendència a l’esquerra, cerca la cornisa que dóna accés al peu de la gran llastra en forma de dit, característica, sense caure a la temptació de seguir les expansions de les vies veïnes. Llarg indefinit.

2on. Llarg. Flanqueig cap a l’esquerra per terreny fàcil per accedir al díedre de la llastra. I, d’aquí, al seu capdamunt.

3er. Llarg. Mur de ressalts amb bona presa que, a la part superior, supera una placa curta i fina.

4rt. Llarg. Mur similar al del llarg anterior, amb un altre tram de placa de mirar-s’ho.

5è. Llarg. Sortida per l’esquerra, mur de regletes de qualitat superior i díedre vertical de presa petita. Llarg molt bo.

6è. Llarg. Placa de regletes, amb dos primers passos molt difícils. I díedre poc definit fins a la reunió. Llarg de laca «xàrter», típic de la zona.

7è. Llarg. Flanqueig fàcil a esquerreres, superació del ressalt que duu a la Falsa Feixa i arribada caminant a la R. Llarg de transició.

8è. Llarg. Díedre atlètic de roca vermellosa, que supera un sostret amb bona presa. Llarg bonic.

9è. Llarg. Díedre tombat en diagonal cap a la dreta.

10è. Llarg. Díedre vertical i fissurat de posar-s’hi bé, atlètic, però més assequible del que sembla. Llarg de traca i mocador!

11è. Llarg. Sortida per la dreta per anar a buscar un petit díedre, amb un primer pas rar. Després fàcil, fins a la Feixa.

Una via variada, bonica i treballosa que ens ha deixat molt bon gust de boca. Prohibit no fer-ne la part superior, que és la més bona. Sembla, ben bé, que siguem a Montrebei!

Anuncis