LUSILLA (190 m MD+) a la Miranda dels Ossos de Montserrat, amb en Jordi Ceballos… o bé com admirar el bon ofici dels nostres predecessors
➪ Ressenya imprimible en PDF
Diumenge, 28 de juliol de 2019. En tres dels seus sis llargs antològics, la Lusilla encara conserva alguns tacs de fusta originals. Vestigis d’una època que, després de cinquanta anys, segueixen reflectint, no només les dificultats a les que s’enfrontaven aquells esforçats escaladors, sinó també l’enorme evolució que ha experimentat el material des d’aleshores. Avui en dia, en arribar a l’alçada d’un d’aquests tacs de fusta de museu, primer de tot ens el mirem encuriosits, seguidament hi posem un parell de friends al costat i, només quan ja ens sentim ben protegits, respirem fort i seguim endavant. Sortosament, aquesta no és la tònica de la via, tota vegada que els burins dels trams d’artificial va ser substituïts per parabolts ara fa uns deu anys. Quan la roca ho permet, però, que per sort és molt sovint, cal seguir-se protegint amb aquests prodigis de la tècnica anomenats amics. Bona intervenció, doncs, la duta a terme en aquesta gran clàssica que, en la mesura del possible, segueix mantenint el seu esperit original!
Es tracta, doncs, d’una via molt elegant, de línies suggerents, que no defuig en cap moment l’agradable sensació de sentir el buit a sota els peus. Amb ombra assegurada tot el dia, ideal per resguardar-se de les calors de l’estiu. De les bones d’aquesta part de la muntanya. Amb un únic però: la consistència de la roca, que fa estar atent, tothora, tan als que escalen, com als que són a la reunió. Atès, de tant en tant, resulta inevitable que del cel caiguin regals…
LA VIA
1er. Llarg (L1+L2 via Gironella). 40 m 6b+. Fissura atlètica, llarga, mantinguda i fàcil de protegir; per gaudir-la de cap a peus. Amb un parell de passos a equipar al tram més compromès. Bon començant!
2on. Llarg. 45 m 6b. Diedre de pel.lícula, amb un grau força homogeni, farcit de tacs de fusta i peces de museu. Darrers metres delicats.
3er. Llarg. 25 m IV+/Ae. Diagonal cap a l’esquerra, d’artificial equipat, que va a buscar un diedre descompost. Reunió en un balconet amb vistes.
4art. Llarg. 40 m 6b+/A1. Placa d’artificial equipat, seguit d’un tram d’escalada combinada d’equipament antic (aquí hi ha el famós pitó invertit que belluga), que desemboca en un bonic sostre fissurat. El llarg més treballós de la via. Ambient assegurat.
5è. Llarg. 20 m 6b. Inici per un sostre curt i fissurat de bona pressa, a on millor no encantar-se massa per no quedar petat. Tram final de flanqueig cap a l’esquerra per un pendent suau. Llarg breu, però intens.
6è. Llarg. 20 m IV+. Llarg de tràmit per arribar al cim de l’agulla.
Aproximació: Des de Can Maçana, seguir el GR en direcció al Monestir, fins uns dos-cents metres abans de la Cadireta, a on un marcat camí que puja força dret, amb l’ajut de cordes fixes, duu fins al peu de paret, més o menys a l’alçada de la Roca 92. Des d’aquí, seguir cap a mà dreta (varies vies entremig) fins a trobar la marcada fissura de la Gironella. 40’
Descens: Ràpel de 50 m des del cim, en direcció sud-est. Des d’aquí, seguint el camí indefinit que baixa cap al sud (trams de barranc), d’una manera més o menys directa es va a parar al Refugi d’Agulles. 50’
Horari: Entre 4 i 6 hores
"La Cordada Centenària" 